Barceló, Marta2021-11-192021-11-192018http://dcc.institutdelteatre.cat/handle/123456789/5096L’obra és un monòleg de l'actriu. L’actor no parla i es limita a tocar la guitarra.Una dona cita el seu primer amor trenta anys després de la ruptura. Ell acudeix a la cita i l’espera tot tocant la guitarra. La dona repassa alguns dels detalls més rellevants de la seva relació i, mentre recorda, estableix un paral·lelisme entre la seva història i l‘experiència d’un terratrèmol que va viure a Xile uns anys abans. D’aquesta manera, confessa al seu antic amor adolescent que, per a ella, ell va ser el seu primer terratrèmol. És a dir, la primera vegada que va sentir el món tremolant sota els seus peus.Teatre breuAmorDesamorMonòlegAdolescènciaObra