Torns, Roger2020-12-112020-12-112014http://dcc.institutdelteatre.cat/handle/123456789/4892Una noia treu el seu gos a passejar per tal de tenir una excusa per sortir de casa i exposar-se al perill sense sentir-se jutjada. En Pedro i en Juan passen les hores fumant porros a un parc, però aquest últim necessita abandonar aquest estat d'estupor i sentir alguna cosa. Un noi i una noia -l'Ocell- es coneixen i potser s'enamoren en una discoteca, però, tot i que es busquen, són incapaços de trobar-se. La noia de la finestra, en coma, desitja morir o que algú s'adoni de la seva existència per poder compartir el món que somia. Sis personatges que no saben qui són, però que de cop s'ho pregunten i senten, per fi, un fort desig de connectar amb algú. Sis personatges que coincideixen en un parc amb un home estrany i desconegut que, inexplicablement, posarà en dubte els fonaments de la seva existència.Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 SpainSolitudCiutatFrustracióIdentitatJoventutExclusió socialObra