Camps Pinós, Nicasi2018-11-072018-11-0719992004-01-01http://dcc.institutdelteatre.cat/handle/123456789/3726Una noia soltera de 35 anys s’està a casa seva el dia del seu aniversari, atenent les diverses trucades telefòniques de felicitació. Entre trucada i trucada, però, té temps de fer un repàs de la seva situació sentimental actual, així com de les seves relacions personals i familiars. I, tot i que les coses no acaben d’anar ben bé com ella desitjaria, no es desespera, ja que l’últim que es perd és, sempre, l’esperança.18ComèdiaCondició de la donaDesigDestíEsperançaFamíliaMonòlegParellaSempre queda l'esperança!Obra