Alapont Ramon, PasqualAlberola Ortiz, Carles2018-11-072018-11-07199419982004-01-01http://dcc.institutdelteatre.cat/handle/123456789/3530L'actor que havia de representar el monòleg anunciat arriba a l'escenari amb un peu enguixat i amb poques ganes d'actuar i, malgrat tot, comença a parlar de la figura d'un vell amic a la memòria del qual es dedica aquest acte. Durant el llarg monòleg, aparentment improvisat, l'actor reflecteix la seva eterna rivalitat amb el seu amic, ja des de la infantesa, passant pels moments més difícils de l'adolescència i arribant a la maduresa amb la mort de l'amic. L'actor recorda anècdotes i moments viscuts en comú on queda palesa aquesta competitivitat i la impotència de l'actor davant l'encant i les insuperables qualitats de l'amic.80AmistatAprenentatgeComèdiaFrustracióMetateatreMonòlegRivalitatObra