Rosquellas Gil, Joan2022-03-112022-03-1120082008-04-012022-02-11http://dcc.institutdelteatre.cat/handle/123456789/5167Tot i que no és un personatge, apareix en escena un gos, el Pelut.Un rodamón s'arrauleix a la porta d'un banc en una nit gèlida. L'única companyia que té és el Pelut, un gos que el segueix a tot arreu; una ampolla de vi ranci i quatre papers i cartrons vells que l’ajuden a no morir de fred. Tot d'un plegat, un home misteriós surt del banc i comença a parlar amb el vagabund. Es tracta del director de la sucursal; un individu prepotent i orgullós que menysté a l'altre i el tracta de paràsit i de bestiola. El rodamón intenta fer-li entendre que no té cap sentit tenir un munt de diners si no es disposa de temps lliure i s'està enemistat amb tothom. L'home, ofès, contraataca i mata el Pelut, l'única cosa que el pobre encara estimava, d'una puntada de peu. Finalment, una estranya transfiguració ajuda a comprendre que la figura del sense llar era la consciència del banquer, el qual, de cop i volta, comença a notar fred als ossos i a beure vi per escalfar-se.64 p.Attribution 3.0 SpainClasses socialsBancaPobresaIndigènciaRiquesaAbúsObra