Barceló, Marta2021-11-122021-11-1220162019-10http://dcc.institutdelteatre.cat/handle/123456789/5089L’Esperança ja ha passat els seixanta anys i mai no ha pogut tenir fills, així que posa un anunci on s’ofereix com a mare d’una persona adulta a canvi d’una petita remuneració mensual. L’anunci el llegeix l’Empar, una dona que ronda la trentena, i que va créixer en un centre de menors. D’aquesta manera, les dues dones comencen una relació familiar regida per les clàusules d’un contracte estricte. Tanmateix, a mesura que passen els anys, l’amor que creix entre elles acaba desbordant allò que han estipulat al contracte. De fet, just ara que a l’Empar li han assignat una nena en adopció, té més clar que mai que, de vegades, les mares es trien.98 p.FamíliaInfantesaMaternitat / PaternitatPares / fillsCondició de la donaTocar mareObra