Comamala Valls, Romà2018-11-072018-11-0719802004-01-01http://dcc.institutdelteatre.cat/handle/123456789/4312Altres: cor de matrones troianes. Num. homes actors: 7. Num. dones actrius: 2. Num. altres: 1.Anys després de la Guerra de Troia, Andròmaca ha estat alliberada per Pirrus, fill d’Aquil·les a qui fou concedida com a botí de guerra, i dirigeix la construcció d’una ciutat que vol convertir en la nova Troia. Aquesta ciutat que construeixen uns pocs supervivents de l’antiga, s’edifica en un terreny erm i amb uns mitjans tan precaris, que només el carismàtic lideratge d’Andròmaca aconsegueix que els supervivents no desertin. Però uns nàufrags arriben a la ciutat demanant ajuda i expliquen a la gent que els grecs han tornat a construir Troia al seu emplaçament original. Els supervivents desencantats de l’ideal del projecte d’Andròmaca, decideixen fugir amb els nàufrags i tornar a l’antiga pàtria. Pirrus, enamorat del caràcter de la que va ser la seva esclava, visita la ciutat per quedar-se amb Andròmaca, però aquesta el refusa. Andròmaca decideix continuar la construcció de la ciutat, únicament amb l’ajuda d’un eunuc, l’únic que s’ha quedat al seu costat.199 p.Creació (del món, de la vida)IdealismePersonatges míticsPervivènciaTragèdiaTroiaObra