Miró, Josep Maria2019-11-132019-11-132006-092006-102019http://dcc.institutdelteatre.cat/handle/123456789/4541Una princesa porta 300 anys adormida al bosc, esperant que el príncep la trobi i li faci un petó; i el príncep porta molt de temps buscant-la. Tots dos estan cansats d'aquesta manera de fer, però, quan per fi es troben, s'enamoren i es converteixen en rei i reina, i tenen una filla preciosa, divina, amb les dents brillants i mirada penetrant del pare, i els cabells d'or i la pell blanca i fina de la mare. Però la princesa no és ni divina, ni petita, i resulta que tampoc no vol ser princesa, sinó que té mil somnis per complir. De cop, apareix el temible drac, i el rei i la reina expressen la necessitat d'un príncep que li faci front. Però el drac està deprimit i exhaust de fer el paper de drac i fa temps que ja no treu foc: ell voldria ser princesa. I la princesa s'adona que, sense la necessitat de fer front al drac, ja no cal ni príncep, ni princesa, i decideix ser jugadora professional de bàsquet. El rei formularà un decret per abolir tots els decrets, i tothom podrà ser qui vulgui ser.151 p.Teatre breuTeatre infantilSomniPersonatges de contesFelicitatLa petita princesa Divina que no era divina, ni petita, ni volia ser princesaObra