Gras Perfontan, Rosa-Victòria2019-11-272019-11-271982http://dcc.institutdelteatre.cat/handle/123456789/4564A part dels personatges comptabilitzats, n'hi ha un altre de gènere indiferent: el/la comentarista. També hi ha una veu en off: La veu de Déu Pare. A més, l’obra consta de diversos grups de figuració: dones dels ravals de Sevilla, bracers del Guadalquivir, manifestants, criats de Don Servando i noies que fan l’àngel.Durant la Setmana Santa de 1972, la nena Maribel, de dos anys i mig, és violada i assassinada a Sevilla en el context de les celebracions del Dimarts Sant. Caterina, criada del banquer Don Servando, commoguda per aquest terrible esdeveniment, no pararà fins a esbrinar qui ha sigut l’autor del crim, preguntant-li, fins i tot, al mateix Jesucrist, impotent davant d’un món que ja no controla. I és que, efectivament, el món és ara en mans del banquer i latifundista Don Servando –personificació del mateix Satanàs-, qui té allotjats a casa un seguit de convidats nord-americans, de gran riquesa i fortuna. Aquests, joves, sabent-se totalment impunes, prendran el control de la casa i de la ciutat, una ciutat d’on és impossible fugir, on importa més la profanació d’un monument que la violació d’una criatura, i on tota dissidència és castigada.128 p.CapitalismeInfanticidiReligióSetmana santaFeminismeSevillaPoderObra