Adrià Cucarella, Francesc2018-11-072018-11-07199119922004-01-01http://dcc.institutdelteatre.cat/handle/123456789/3618ALTRES personatges: veus que parlen a través dels telèfons. Num. homes actors: 3. Num. dones actrius: 0. Num. altres: 14.Un home acudeix a un lloc, encara per urbanitzar, responent a un anunci de feina. Enmig d'aquella zona abandonada, assisteix a la mort d'un altre home, que havia arribat segons abans. Els intents de trobar ajuda a l'altra banda dels telèfons es veuen abocats al fracàs per la impossibilitat d'establir una comunicació real. Només troba excuses formals i normes absurdes. Desemparat i censurat per una veu telefònica que esdevé jutge, intenta descarregar l'agressivitat contra el mort i els aparells telefònics. Quan ha assumit la seva situació de solitud radical, l'arribada precipitada d'un tercer home reinicia el procés circular del qual no pot fugir.72Espai (teatral, interpersonal)ExistencialismeIncomunicacióParàbolaSolitudTeatre de l'AbsurdObra