Gras Perfontan, Rosa-Victòria2018-11-072018-11-0719982004-01-01http://dcc.institutdelteatre.cat/handle/123456789/3561Jason demana una i altra vegada a Medea que l'enamori de nou cada dia. Medea, cansada del joc absurd, decideix plantar-li cara i demanar-li que accepti les seves arrugues i tots els defectes de la seva maduresa com a dona.87 p.Condició de la donaDecadènciaDramaGelosiaMiteParellaVellesaMedea 2000Obra