Obres

URI permanent per a aquesta col·lecció

https://dspacedev.cdmae.cat/handle/123456789/3273

Examinar

Examinant Obres per Data de l'obra "1958"

Mostrant1 - 6 de 6
  • Miniatura
    Obra
    Algú a l'altre cap de peça
    (1958) Pedrolo Molina, Manuel de
    Una noia jove troba una vella que s’arrossega pel terra d’una habitació. Intenta sense èxit establir contacte amb ella, però la vella només emet uns sons inintel·ligibles. Poc després, arriba Cal, un home que examinarà la vella de manera científica per simple afany de coneixement i que també fracassa. Cal i la noia deixaran que ho intenti Set. Aquest s’apropa a la vella de manera violenta, traient-li tan sols unes poques paraules. Bla, no accepta els mètodes utilitzats pels seus dos companys, els fa marxar i intenta comunicar-se amb la vella a través de l’amor. Bla inicia amb èxit el contacte amb la vella i aconsegueix que parli, però quan li explica que per acceptar-lo a ell, ha d’acceptar també els altres dos, perquè són parts d’una mateixa cosa, la vella es fa enrere. Cal creu que el millor mètode és el de Set, i fa que aquest agredeixi a la vella, cosa que provoca la marxa de la noia. Mentre Cal i Bla discuteixen sobre quin és el mètode a seguir un individu entra a l’habitació i s’enduu a la vella sense que els homes se n’adonin.
  • Miniatura
    Obra
    Darrera versió per ara
    (1958) Pedrolo Molina, Manuel de
    L’Home i la Dona que pateixen una mena d’amnèsia, viuen en un pis propietat de la Portera. Aquesta els hi ha llogat però amb unes estranyes condicions que incomoden a la parella. Després de discutir amb la Portera, l’Home i la Dona reben la visita del Xicot que defensa l’altruista actitud de la propietària. Poc després, els visita el Bohemi que, contràriament, els convenç de les males intencions de la Portera. La parella serà expulsada de la casa per actuar amb llibertat. Instal·lats en una altra casa, l’Home i la Dona tornen a rebre la visita del Xicot i del Bohemi, però els rebutgen als dos, perquè ara són lliures i a pesar de carregar amb les preocupacions que la llibertat comporta, han obtingut també la inquietud, que els permetrà estimar-se.
  • Miniatura
    Obra
    Els espies
    (1958) Salvat Ferré, Ricard
    Un jove ha rebut ordres de seguir i matar un home. El noi ha dut a terme les instruccions rebudes i fins i tot ha compartit habitació amb ell. Però quan arriba el moment de matar-lo se sent incapaç, sobretot perquè l'home li explica que ell també havia rebut ordres concretes per assassinar-lo i, tot i haver disposat d'ocasions, no ho havia fet. Així, després que tots dos s'hagin descobert l'un a l'altre, l'home gran intenta convèncer-lo que fugi ben lluny de l'organització a què pertany, i que abandoni aquesta feina absurda, perquè a través de la seua llarga experiència ha pogut comprovar que no porta enlloc, a pesar dels ideals polítics que suposadament els mouen a actuar així. Finalment, el jove decideix no fugir, però tampoc no mata l'home.
  • Miniatura
    Obra
    Mots de ritual per a Electra
    (1958) Palau i Fabre, Josep
    Després d’esperar durant vint anys la tornada d’Orestes, Electra veu arribar a Argos un jove desconegut. El jove és Orestes, però es fa passar per Pílades per poder acomplir la venjança i ella també amaga la seva autèntica identitat. S’estableix entre ambdós un joc de seducció que els durà a l’incest i a la preparació de la venjança. Més tard davant de Clitemnestra i Egist, Electra i Orestes descobreixen l’autèntica identitat l’un de l’altre i Orestes venja el seu pare i mata mare i amant.
  • Miniatura
    Obra
    Sis pantomimes
    (1958) Salvat Ferré, Ricard
    L'obra recull sis pantomimes independents l'una de l'altra. "Allí on creix la flor alba roja" se centra al voltant de tres personatges aparentment marginals, que coincideixen en un moll, vora un riu: una puta que ha passat la nit esperant sota un fanal; una noia que dubta si llençar-se al riu per a suïcidar-se, i un noi que dormia en un banc, i en despertar-se veu la noia indecisa, veu una flor, l'agafa i la regala a la noia, que s'endinsa novament a la ciutat sense la idea ja del suïcidi. A "Núvols espessos sobre la frontera", inspirat en una pantomima polonesa, dos homes, un cec i una cega, i un noi i una noia es troben, en tres temps diferents, cadascun a un costat d'un espai fronterer que els impedeix de relacionar-se, a pesar de la necessitat que tenen per fer-ho. "L'aire daurat" pantomima un relat oriental, on un mandarí cruel i ferotge s'enamora perdudament d'una noia bondadosa. L'amor que cadascú sent per l'altre, els fa canviar de màscara, i si el mandarí es torna bondadós i desfà tot el mal que havia fet abans de conèixer la noia, ara la noia es queda la màscara i, per tant, el caràcter maligne del mandarí. "El mal" se centra en la malícia infantil, a través de la història d'uns nens rics que tenen els globus que volen per a jugar i se'n burlen d'un nen pobre que porta un globus lleig i brut. Però arriba el Mal i rebenta els globus dels nens rics, i el nen pobre és l'únic que conserva el globus i pot divertir-se. "Demà m'aixecaré" recrea la vida monòtona i cansada d'un obrer, des que s'aixeca fins que se'n va a dormir. "El vell, la nena i la font" barreja els móns de la Commedia dell'Arte i del cinema mut per narrar la història d'un vell i una nena.
  • Miniatura
    Obra
    Situació bis
    (1958) Pedrolo Molina, Manuel de
    Quatre homes i quatre dones estan tancats en una gran cambra amb vuit portes que condueixen a cambres individuals més petites, i una porta més gran que duu a l'exterior. L'única cosa que poden fer és esperar les cartes que els porten dos guardians, però que tampoc no saben qui escriu ni a qui estan dirigides. Una llei no establerta per ningú, però acceptada per tothom, obliga als presoners a romandre dins de les cambres individuals quan entren els guardians a portar les cartes. Però un dia després de qüestionar-se el sistema existent dos dels presoners no entren a la seva cambra i un d'ells és assassinat pels guardians tot i que s'havia acabat refugiant a la seva cambra. Això provocarà que la resta es revolti contra els guardes i els assassinin el dia següent. Un cop morts els guardes, dos dels presoners, elegits entre tots, substitueixen els vigilants per intentar canviar la llei. Però quan aquests dos tornen, exerceixen únicament la funció dels guardians anteriors i davant la revolta dels presoners, acaben assassinant-ne tres a traïció. Els dos presoners restants no queden gaire afectats per la mort dels seus companys, doncs ara podran agafar més cartes.