Obres

URI permanent per a aquesta col·lecció

Examinar

Enviaments recents

Mostrant1 - 20 de 2399
  • Obra
    TEST Resum
    Kermit The Frog
    "Sed ut perspiciatis unde omnis iste natus error sit voluptatem accusantium doloremque laudantium, totam rem aperiam, eaque ipsa quae ab illo inventore veritatis et quasi architecto beatae vitae dicta sunt explicabo. Nemo enim ipsam voluptatem quia voluptas sit aspernatur aut odit aut fugit, sed quia consequuntur magni dolores eos qui ratione voluptatem sequi nesciunt. Neque porro quisquam est, qui dolorem ipsum quia dolor sit amet, consectetur, adipisci velit, sed quia non numquam eius modi tempora incidunt ut labore et dolore magnam aliquam quaerat voluptatem. Ut enim ad minima veniam, quis nostrum exercitationem ullam corporis suscipit laboriosam, nisi ut aliquid ex ea commodi consequatur? Quis autem vel eum iure reprehenderit qui in ea voluptate velit esse quam nihil molestiae consequatur, vel illum qui dolorem eum fugiat quo voluptas nulla pariatur?" 1914 translation by H. Rackham "But I must explain to you how all this mistaken idea of denouncing pleasure and praising pain was born and I will give you a complete account of the system, and expound the actual teachings of the great explorer of the truth, the master-builder of human happiness. No one rejects, dislikes, or avoids pleasure itself, because it is pleasure, but because those who do not know how to pursue pleasure rationally encounter consequences that are extremely painful. Nor again is there anyone who loves or pursues or desires to obtain pain of itself, because it is pain, but because occasionally circumstances occur in which toil and pain can procure him some great pleasure. To take a trivial example, which of us ever undertakes laborious physical exercise, except to obtain some advantage from it? But who has any right to find fault with a man who chooses to enjoy a pleasure that has no annoying consequences, or one who avoids a pain that produces no resultant pleasure?" Section 1.10.33 of "de Finibus Bonorum et Malorum", written by Cicero in 45 BC
  • Obra
    Obra test Paraules Clau
    Kermit The Frog
    adsdasdasdasdadasdasdada
  • Obra
    Viaje alrededor de la luna
    (2025) Verne, Julio
    El que m'interessa d'aquest resum és saber si accepta línies i apart. Si no les accepta, correm el perill de que sigui un "xurrillo". Amb 3 línies és suficient per provar-ho aquesta seria la línia 4 la 5 la 6 Màxim unes 100 paraules
  • Obra
    Test Metadata
    (2005-02-02) Kermit The Frog
    fa
  • Obra
    Camps multiples
    Vidal Alcover, Jaume
    El pasaje estándar Lorem Ipsum, usado desde el año 1500. "Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit, sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua. Ut enim ad minim veniam, quis nostrud exercitation ullamco laboris nisi ut aliquip ex ea commodo consequat. Duis aute irure dolor in reprehenderit in voluptate velit esse cillum dolore eu fugiat nulla pariatur. Excepteur sint occaecat cupidatat non proident, sunt in culpa qui officia deserunt mollit anim id est laborum." Sección 1.10.32 de "de Finibus Bonorum et Malorum", escrito por Cicero en el 45 antes de Cristo "Sed ut perspiciatis unde omnis iste natus error sit voluptatem accusantium doloremque laudantium, totam rem aperiam, eaque ipsa quae ab illo inventore veritatis et quasi architecto beatae vitae dicta sunt explicabo. Nemo enim ipsam voluptatem quia voluptas sit aspernatur aut odit aut fugit, sed quia consequuntur magni dolores eos qui ratione voluptatem sequi nesciunt. Neque porro quisquam est, qui dolorem ipsum quia dolor sit amet, consectetur, adipisci velit, sed quia non numquam eius modi tempora incidunt ut labore et dolore magnam aliquam quaerat voluptatem. Ut enim ad minima veniam, quis nostrum exercitationem ullam corporis suscipit laboriosam, nisi ut aliquid ex ea commodi consequatur? Quis autem vel eum iure reprehenderit qui in ea voluptate velit esse quam nihil molestiae consequatur, vel illum qui dolorem eum fugiat quo voluptas nulla pariatur?" Traducci�n hecha por H. Rackham en 1914 "But I must explain to you how all this mistaken idea of denouncing pleasure and praising pain was born and I will give you a complete account of the system, and expound the actual teachings of the great explorer of the truth, the master-builder of human happiness. No one rejects, dislikes, or avoids pleasure itself, because it is pleasure, but because those who do not know how to pursue pleasure rationally encounter consequences that are extremely painful. Nor again is there anyone who loves or pursues or desires to obtain pain of itself, because it is pain, but because occasionally circumstances occur in which toil and pain can procure him some great pleasure. To take a trivial example, which of us ever undertakes laborious physical exercise, except to obtain some advantage from it? But who has any right to find fault with a man who chooses to enjoy a pleasure that has no annoying consequences, or one who avoids a pain that produces no resultant pleasure?" Sección 1.10.33 de "de Finibus Bonorum et Malorum", escrito por Cicero en el 45 antes de Cristo "At vero eos et accusamus et iusto odio dignissimos ducimus qui blanditiis praesentium voluptatum deleniti atque corrupti quos dolores et quas molestias excepturi sint occaecati cupiditate non provident, similique sunt in culpa qui officia deserunt mollitia animi, id est laborum et dolorum fuga. Et harum quidem rerum facilis est et expedita distinctio. Nam libero tempore, cum soluta nobis est eligendi optio cumque nihil impedit quo minus id quod maxime placeat facere possimus, omnis voluptas assumenda est, omnis dolor repellendus. Temporibus autem quibusdam et aut officiis debitis aut rerum necessitatibus saepe eveniet ut et voluptates repudiandae sint et molestiae non recusandae. Itaque earum rerum hic tenetur a sapiente delectus, ut aut reiciendis voluptatibus maiores alias consequatur aut perferendis doloribus asperiores repellat." Traduccion hecha por H. Rackham en 1914 "On the other hand, we denounce with righteous indignation and dislike men who are so beguiled and demoralized by the charms of pleasure of the moment, so blinded by desire, that they cannot foresee the pain and trouble that are bound to ensue; and equal blame belongs to those who fail in their duty through weakness of will, which is the same as saying through shrinking from toil and pain. These cases are perfectly simple and easy to distinguish. In a free hour, when our power of choice is untrammelled and when nothing prevents our being able to do what we like best, every pleasure is to be welcomed and every pain avoided. But in certain circumstances and owing to the claims of duty or the obligations of business it will frequently occur that pleasures have to be repudiated and annoyances accepted. The wise man therefore always holds in these matters to this principle of selection: he rejects pleasures to secure other greater pleasures, or else he endures pains to avoid worse pains."
  • Obra
    Prova completa
    (2024-02-02) Doe Nadie, John
    Phasellus arcu magna, vulputate id maximus sit amet, gravida vitae velit. Fusce diam sapien, auctor eu orci a, varius pellentesque quam. Aliquam in lacus tempor, dictum quam at, gravida risus. Phasellus sit amet luctus lacus. Fusce ut vestibulum augue. Morbi feugiat rhoncus nulla. Vivamus pellentesque quam in lorem volutpat finibus. Maecenas iaculis eleifend orci eu commodo. Aliquam nec nisl ut turpis dignissim tincidunt. Cras ac mollis justo. Nam nunc dui, condimentum vitae urna vitae, bibendum aliquet leo. Vestibulum id justo quis lorem semper pretium id sit amet felis. Morbi eget pellentesque tellus. Donec tellus leo, tempus vitae ante nec, varius dignissim eros. Pellentesque nec porta lacus, a volutpat mi. Sed vel ligula non felis egestas bibendum ac et tellus.
  • Obra
    Prova de Obra del DCC
    (2005-01-01) Batlle Jordà, Carles
    a Base de Dades de Dramatúrgia Catalana Contemporània (DCC) és un projecte elaborat per l'Institut del Teatre amb el suport de la Societat General d’Autors i Editors i l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
  • Obra
    Jo no volia ser Rita Hayworth
    Alexandre, Víctor
    La Rita Hayworth té seixanta-dos anys i ja fa un temps que li van diagnosticar alzheimer. Viu al seu apartament de Nova York amb vistes a Central Park i passa les tardes parlant amb la seva infermera, una jove que no ha vist cap de les seves pel·lícules. En aquestes converses la Rita recorda la seva vida plena d'episodis tràgics com els abusos sexuals del seu pare quan ella tenia dotze anys, el maltractament físic i psicològic al qual la van sotmetre els seus marits o la duresa del dia a dia de Hollywood. Però també és capaç de recordar, encara, coses bones com l'amistat amb Glenn Ford, que encara avui li fa arribar una rosa cada dia, o l'amor de la seva filla Yasmin.
  • Obra
    La joia de ser catalans
    Alexandre, Víctor
    Un grup d'intel·lectuals es reuneix a l'ateneu convocats pel senyor Soldevila, l'organitzador d'activitats culturals. L'objectiu d'aquesta trobada és debatre sobre la fi de la societat occidental, que cada cop veuen més propera. Això no obstant, quan ja porten una hora de reunió encara no han aconseguit començar ni tan sols a debatre sobre la qüestió que els ocupa. Les constants interrupcions i l'ego desmesurat dels participants fan impossible que el debat avanci. És llavors quan, a través de la ràdio, s'assabenten que la NASA ha anunciat que en un període de menys d'un any Europa, Àsia i Àfrica s'inundaran per culpa del canvi climàtic. Sembla que aquesta notícia els farà centrar i començar el debat, però continuen discutint per qualsevol nimietat. Finalment, quan a la ràdio anuncien que el comunicat de la NASA era erroni i que el món no s'acabarà de forma imminent, decideixen ajornar la reunió i anar a sopar, però no aconsegueixen posar-se d'acord sobre quin restaurant escollir.
  • Obra
    Taula rodona
    Calders, Pere
    En Soldevila, el responsable de les activitats culturals d'un ateneu de barri, ha convidat diverses personalitats de l'àmbit intel·lectual amb l'objectiu de debatre sobre un tema transcendental: "el crac imminent de la civilització occidental". La coordinadora d'entitats urbanes així ho ha demanat amb l'objectiu de triar ponències que es presentin a la convenció nacional. El debat, però, resulta impossible: alguns dels convidats arriben tard o s'han equivocat de lloc, l'ego d'alguns dels participants fa que sigui molt difícil d'avançar en la conversa, i les constants interrupcions d'en Fontanals, el conserge, intentant posar ordre al caòtic funcionament de l'ateneu fan que tot plegat acabi sense arribar a cap conclusió.
  • Obra
    Trifulkes de la Katalana Tribu
    Alexandre, Víctor
    L'àvia de la Nguéa, originària de Guinea Equatorial i que actualment viu al Camerun, ha vingut a Barcelona a fer-li una visita. Com que la Nguéa, de catorze anys, té un examen d'història d'aquí a una setmana, ha decidit organitzar una representació teatral juntament amb unes actrius per a explicar-li a la seva àvia la història de Catalunya i, a la vegada, repassar el temari. En aquesta representació la Nguéa i les actrius repassen els esdeveniments més rellevants de la història del país: la mort de Guifré el Pilós, les conquestes de Jaume I, els almogàvers, el matrimoni dels reis catòlics, la guerra dels segadors, la derrota de 1714, la guerra civil i altres episodis fins a arribar a l'actualitat. Quan la representació s'ha acabat, la Nguéa descobreix el que sembla ser una cadira que et permet viatjar en el temps. En seure-hi la Nguéa és transportada fins als temps de Jaume I, on un savi que pot veure el futur li diu que, de gran, serà presidenta de la Generalitat de Catalunya.
  • Obra
    Abans que pugi el teló
    Alexandre, Víctor
    L'Actor té vuitanta-set anys i es troba al seu camerino, al teatre, preparant-se per a l'estrena de la que serà l'última obra de teatre que interpretarà, ja que ha decidit retirar-se. L'home està doblement nerviós perquè, a part de l'estrena, està esperant una trucada que li ha d'anunciar si li concedeixen o no el Premi Nacional de Teatre. Per fer passar els nervis, l'Actor se serveix un got de moscatell i es posa a parlar davant d'un públic imaginari, assajant el text de l'obra, que és un monòleg sobre la seva vida. En aquest monòleg parla de la seva edat actual, de com se sent en plena forma, però també de com ha vist canviar el teatre i la manera com es fa. I parla també de temps més llunyans, de com va patir per poder-se casar amb la dona que estimava, que pertanyia a una classe social superior, i dels personatges d'autors com Shakespeare, Molière, Txékhov i tants d'altres que ha interpretat al llarg de la seva carrera i que l'han marcat com a actor i com a persona. Finalment, quan ja ha acabat de repassar el text, l'home decideix fer una capcinada, ja que encara falten quinze minuts per a l'estrena. És just llavors quan sona el telèfon repetidament, però, l'actor, ben adormit, no el sent.
  • Obra
    Èric i l'Exèrcit del Fènix
    Alexandre, Víctor
    L'Èric és un adolescent independentista preocupat per la situació de la llengua catalana, que decideix enviar correus electrònics a diverses empreses demanant que etiquetin els seus productes en català. Una d'aquestes empreses, els supermercats Dia, el denuncien i l'Audiència Nacional l'acusa de terrorisme. Al principi la família i l'advocat de l'Èric creuen que el cas s'arxivarà, però finalment l'Èric és cridat a declarar a Madrid. El cas es fa mediàtic i el jove en rep les conseqüències: a l'institut alumnes i professors li fan el buit, rep correus amb amenaces de mort i veu com els seus pares pateixen. L'interrogatori a la fiscalia i l'entrevista amb la psicòloga són dos moments molt durs i l'Èric i el seu entorn comencen a témer el pitjor. La situació a l'institut també ha empitjorat i el noi es veu obligat a canviar d'escola. Finalment, però, el cas és arxivat i l'Èric i la seva família poden començar de nou.
  • Obra
    Tots els colors del blanc
    Joanmiquel, Ferran
    La Nit de Vent té setanta-cinc anys i és l'última persona que parla el xaatmi, una llengua d'una petita regió al nord d'Escandinàvia. En Niko, un antropòleg, ha viatjat més de mil quilòmetres per gravar el testimoni oral de la Nit de Vent. L'arribada d'en Niko, les seves preguntes i la seva insistència fan que el delicat equilibri sobre el qual es mantenia la relació entre la Nit de Vent i la Mina, la seva néta, es trastoqui. La Mina mai ha volgut saber res del xaatmi ni de la cultura dels seus avantpassats i aquest fet, sumat a la decisió de la Nit de Vent de parlar només en xaatmi, -una llengua que la Mina no entén-, les ha distanciat. Finalment, però, i sentint-se propera a la mort, la Nit de Vent decideix parlar amb la seva néta per explicar-li com de culpable se sent de la mort de la seva filla, la mare de la Mina, ja que tem que a la noia li pugui passar una cosa semblant.
  • Obra
    Franz i Marion
    Moreno Pizarro, Marta
    En una caseta humil d'Amsterdam, l'any 1944, la Marion, visiblement afectada, visita la senyora Jansen. La senyora Jansen és la mare d'en Franz, un amic de la Marion i funcionari que treballa pel govern alemany. La Marion ha vingut a explicar-li a la senyora Jansen que fa temps que amaga a casa seva tres nens jueus els pares dels quals van ser assassinats, que el Franz ho ha descobert i que, en un moment de desesperació i veient que era l'única sortida, l'ha disparat i l'ha mort. Molts anys després (en l'actualitat) l'Eri, una periodista, fa una visita a en Franz, un escriptor que acaba de ser boicotejat i censurat en una conferència que havia de fer a la universitat, per fer-li una entrevista. L'entrevista es converteix en una discussió en la qual en Franz fa una defensa moral aferrissada d'aquells que es mantenen al marge quan d'altres volen acaparar l'atenció mentre diuen voler lluitar contra les injustícies. Quan en Franz acaba l'enèsim monòleg, l'Eri li fa evident que ella és la filla d'una de les nenes que la Marion va amagar, i que sap que ell és nebot d'en Franz, el funcionari que la volia delatar. Després d'aquesta revelació, l'Eri li explica que ha anat a veure'l perquè vol saber la seva versió de la història, i en Franz li narra l'horror que va viure la seva família després de la mort del tiet Franz, com la senyora Jansen, la seva àvia, va embogir i li va fer pagar tot a la seva filla, la mare d'en Franz, hipotecant-li la vida.
  • Obra
    Aigua!
    Devesa, Rosa J.
    Una dependenta d'un centre comercial es desmaia després d'una llarga i dura jornada laboral. Quan es desperta es troba en una presó de dones de la postguerra que hi havia on ara hi ha el centre comercial. Allà, guiada per tres dones presoneres, la dependenta és testimoni de la crueltat i la duresa que moltes dones van haver d'afrontar: manca d'aigua, aforament desmesurat, falta d'higiene, malalties, pors, notícies de familiars assassinats, fred, tortures amb corrent elèctric... Tot això fa que la dependenta prengui consciència del passat i de la presó en la qual ella també viu, i li dona forces per alçar la seva veu i reivindicar la seva llibertat. Finalment, la dependenta descobreix que una de les dones amb qui ha estat parlant era la mare del seu tiet avi.
  • Obra
    Retrat de Juan Piqueras realitzat per Josep Renau
    Cremades, Antonio
    La Lucía està fent la seva tesi doctoral sobre el pintor Josep Renau. No està gens convençuda de l'elecció que l'ha dut a fer aquesta tesi i ja ha demanat diverses pròrrogues. El seu tutor li dona un ultimàtum, però és llavors quan la Lucía troba, per fi, una cosa que li dona sentit a la seva recerca: un retrat fins ara desconegut del militant antifranquista Juan Piqueras pintat per Renau. La Lucía comença a investigar a fons la vida de Piqueras, que va morir assassinat durant la guerra civil al mateix poble que el seu besavi. Aquesta coincidència desperta en ella una voluntat molt forta de saber també més coses sobre el passat de la seva pròpia família, però la seva mare està molt malalta i ja no li pot explicar res. Finalment, quan la mare mor, la Lucía decideix deixar la feina i la tesi i començar de nou, marxant a París amb la intenció de retrobar-se amb ella mateixa i amb la seva vocació.
  • Obra
    Waterloo
    (2020-03-05) Alapont Ramon, Pasqual
    L'actor s'asseu en una cadira al mig de l'escenari i demana al públic si algú té una pregunta. Pel que sembla, l'actor ha sortit a escena per participar en el col·loqui d'un espectacle que el públic ja ha vist. Com que, naturalment, ningú del públic té cap pregunta, l'actor comença a explicar anècdotes sobre la creació d'aquest espectacle i, en fer-ho, anem sabent la història de la família al voltant de la qual gira aquesta obra de teatre. Per explicar-nos la història, l'actor ensenya una fotografia. En aquesta fotografia hi apareix la seva família en un dinar a l'hort de l'avi. Pel que explica l'actor sabem que, només una hora després que algú fes aquesta foto, un diumenge de l'any 1974, la convivència familiar va saltar pels aires. Un comentari desafortunat va fer que les tensions que la família arrossegava des de la guerra afloressin. Això, sumat a una infidelitat descoberta, un ictus i un accident de circulació va fer que la realitat de la família canviés per sempre. Ara, gairebé cinquanta anys després, l'actor està acabant el col·loqui de l'espectacle que, segons ell explica, narra la història d'aquesta família.
  • Obra
    Perquè t'estime, que si no...
    (2019-06-24) Alberola Ortiz, Carles
    La Dona té setanta anys i pateix una malaltia que li provoca pèrdues de memòria. Avui ha d'anar a l'hospital per fer-se unes proves i el seu marit, de la seva mateixa edat, l'acompanyarà. Mentre el marit baixa la brossa al carrer, la Dona experimenta una trobada amb dues dones, una de trenta i una altra de cinquanta. Al principi la Dona està desorientada, però de seguida s'adona que aquestes dues dones són ella mateixa en dos moments anteriors de la seva vida. Juntes recordaran dos moments de crisi de la parella, vint i quaranta anys enrere, i hauran de decidir com afronten aquests moments difícils. Cada dona prendrà una decisió que potser serà diferent del que va succeir en el passat. Finalment, quan el seu marit torna de llençar la brossa, tots dos marxen cap a l'hospital mentre ella confirma la certesa de sentir-se afortunada.