Obres

URI permanent per a aquesta col·lecció

https://dspacedev.cdmae.cat/handle/123456789/3273

Examinar

Mostrant1 - 20 de 23

Camps multiples
Vidal Alcover, Jaume
El pasaje estándar Lorem Ipsum, usado desde el año 1500. "Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit, sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua. Ut enim ad minim veniam, quis nostrud exercitation ullamco laboris nisi ut aliquip ex ea commodo consequat. Duis aute irure dolor in reprehenderit in voluptate velit esse cillum dolore eu fugiat nulla pariatur. Excepteur sint occaecat cupidatat non proident, sunt in culpa qui officia deserunt mollit anim id est laborum." Sección 1.10.32 de "de Finibus Bonorum et Malorum", escrito por Cicero en el 45 antes de Cristo "Sed ut perspiciatis unde omnis iste natus error sit voluptatem accusantium doloremque laudantium, totam rem aperiam, eaque ipsa quae ab illo inventore veritatis et quasi architecto beatae vitae dicta sunt explicabo. Nemo enim ipsam voluptatem quia voluptas sit aspernatur aut odit aut fugit, sed quia consequuntur magni dolores eos qui ratione voluptatem sequi nesciunt. Neque porro quisquam est, qui dolorem ipsum quia dolor sit amet, consectetur, adipisci velit, sed quia non numquam eius modi tempora incidunt ut labore et dolore magnam aliquam quaerat voluptatem. Ut enim ad minima veniam, quis nostrum exercitationem ullam corporis suscipit laboriosam, nisi ut aliquid ex ea commodi consequatur? Quis autem vel eum iure reprehenderit qui in ea voluptate velit esse quam nihil molestiae consequatur, vel illum qui dolorem eum fugiat quo voluptas nulla pariatur?" Traducci�n hecha por H. Rackham en 1914 "But I must explain to you how all this mistaken idea of denouncing pleasure and praising pain was born and I will give you a complete account of the system, and expound the actual teachings of the great explorer of the truth, the master-builder of human happiness. No one rejects, dislikes, or avoids pleasure itself, because it is pleasure, but because those who do not know how to pursue pleasure rationally encounter consequences that are extremely painful. Nor again is there anyone who loves or pursues or desires to obtain pain of itself, because it is pain, but because occasionally circumstances occur in which toil and pain can procure him some great pleasure. To take a trivial example, which of us ever undertakes laborious physical exercise, except to obtain some advantage from it? But who has any right to find fault with a man who chooses to enjoy a pleasure that has no annoying consequences, or one who avoids a pain that produces no resultant pleasure?" Sección 1.10.33 de "de Finibus Bonorum et Malorum", escrito por Cicero en el 45 antes de Cristo "At vero eos et accusamus et iusto odio dignissimos ducimus qui blanditiis praesentium voluptatum deleniti atque corrupti quos dolores et quas molestias excepturi sint occaecati cupiditate non provident, similique sunt in culpa qui officia deserunt mollitia animi, id est laborum et dolorum fuga. Et harum quidem rerum facilis est et expedita distinctio. Nam libero tempore, cum soluta nobis est eligendi optio cumque nihil impedit quo minus id quod maxime placeat facere possimus, omnis voluptas assumenda est, omnis dolor repellendus. Temporibus autem quibusdam et aut officiis debitis aut rerum necessitatibus saepe eveniet ut et voluptates repudiandae sint et molestiae non recusandae. Itaque earum rerum hic tenetur a sapiente delectus, ut aut reiciendis voluptatibus maiores alias consequatur aut perferendis doloribus asperiores repellat." Traduccion hecha por H. Rackham en 1914 "On the other hand, we denounce with righteous indignation and dislike men who are so beguiled and demoralized by the charms of pleasure of the moment, so blinded by desire, that they cannot foresee the pain and trouble that are bound to ensue; and equal blame belongs to those who fail in their duty through weakness of will, which is the same as saying through shrinking from toil and pain. These cases are perfectly simple and easy to distinguish. In a free hour, when our power of choice is untrammelled and when nothing prevents our being able to do what we like best, every pleasure is to be welcomed and every pain avoided. But in certain circumstances and owing to the claims of duty or the obligations of business it will frequently occur that pleasures have to be repudiated and annoyances accepted. The wise man therefore always holds in these matters to this principle of selection: he rejects pleasures to secure other greater pleasures, or else he endures pains to avoid worse pains."
El bell lloc : Comèdia d’amor en un acte
Brossa Cuervo, Joan
Una orquestra simfònica acaba de tocar i els músics marxen a excepció d’un noi que avança cap a primer terme i es posa a parlar d’una sèrie d’actes vandàlics que han tingut lloc a Montjuïc. Arriba una noia que és la seva enamorada i li explica una història. El noi s’anirà progressivament identificant amb la protagonista femenina de la història explicada per la noia. Quan la noia acaba la història, els dos s’abracen i es besen. A la segona escena el noi i la noia van a una botiga a comprar una bandera i una venedora molt eficient els n’ensenya diverses i els explica les avantatges i inconvenients d’unes i altres.
El cavall blanc
Brossa Cuervo, Joan
L’obra consta d’un únic acte dividit en tres quadres. El primer quadre succeeix a l’entrada d’una casa de pagès i ens mostra un mosso i una mossa parlant del casament del seu amo. El mosso vol deixar la seva feina i de sobte es posa a fer jocs malabars. El segon quadre evoca alguns dels elements característics del món del circ amb la presència d’uns mossos de pista, un malabarista, un pierrot, un arlequí, i un urbà. Al darrer quadre, el marquès i la marquesa coneixen la noia a qui el seu fill festeja i aquesta fugirà en sentir que el rellotge toca les dotze.
El ganxo
Brossa Cuervo, Joan
L’obra consta d’un pròleg, on el personatge Pròleg explica un argument, del qual diu que se’n prescindirà, i de quatre quadres. Els tres primers quadres consisteixen en accions protagonitzades per un criat, una ballarina, un negre, un vell i un personatge corpulent. A l’últim quadre, un home parla amb una colla de transeünts i algun dels personatges dels quadres anteriors, mentre realitza accions diverses amb objectes variats.
El tragitaire
(1994) Llorens, Ximo
L'obra utilitza la figura del Tragitaire, un narrador d'històries, per fer un repàs en to de farsa, a la història del teatre al País Valencià.
El último pecado de William Shakespeare : La verdadera y asombrosa història del incendio de El Globo
(1989) Llorens, Ximo
L'obra mostra l'enfrontament de William Shakespeare amb la resta de components de The Globe per culpa del final de l'obra "Enric VIII". Irritat per la traïció dels seus amics, que decideixen estrenar l'obra sense el seu permís, Shakespeare es retira a Stratford-Upon-Avon amb la seva dona Anne. La notícia que la seva filla ha estat atrapada en plena infidelitat al mig del poble, trasvalsa altre cop la seva tranquilitat i propicia la seva tornada a Londres. Al tercer acte, a l'interior del teatre The Globe, durant la representació de l'"Enric VIII" que Shakespeare no ha autoritzat, l'autor cometrà el seu últim pecat: una defensa apassionada de la propietat intel·lectual.
Empremptes
Garcia Barba, Ignasi
Mitjançant vint-i-dues accions, l'autor configura un seguit de quadres plàstics corals, en els quals fa un seguiment còmic de l'evolució de l'home fins al descobriment de la parla. Procedents d'un altre temps, un equip de rodatge, que no té cap relació aparent amb el grup, intenta captar, enregistrar l'esdeveniment sense èxit. No es poden comunicar amb el grup ni dirigir-los i el producte se'ls escapa de les mans. La natura segueix el seu curs sense deixar-se transformar.
Entaulats
(1989) Cavallé Busquets, Joan
Dues persones d'ambigua i inquietant identitat, acompanyades de dos personatges indefinits, i igualment inquietants, viuen al voltant d'una taula -però, també, a sobre i a sota-, un seguit de petites històries més o menys quotidianes que, passades pel filtre de la paròdia, adquireixen la seva dimensió més absurda i evidencien la incomunicació que existeix entre les persones.
Estúpida història d'un estúpid
(2007) Oriol, Jordi
Partint dels esquemes dels contes populars, el personatge del Narrador introdueix i desgrana la intensa i turbulenta història d'amor entre un príncep i una princesa, que representen un home i una dona qualssevol. La veu ressegueix ‒amb una barreja de teoria científica i lirisme‒ totes les etapes del vincle amorós: des de l'embruix i l'obsessió inicials, passant per la serenor, el benestar i el trencament que deriva en depressió. Quan el jove, sol i malalt d'amor, està a punt d'exhalar l'últim alè, pren la paraula una granota que li exigeix amb ímpetu un petó per tal de convertir-se en un formós príncep blau. Una història d'amor particular que trenca els tòpics i s'acosta, de la mà de la sàtira i la paròdia, a moltes vivències reals.
Festa de la lluna plena
Brossa Cuervo, Joan
Al primer acte, el Personatge 1 adoctrina el Personatge 2 sobre esgrima, mentre pleguen un llençol, fins que un teló gris els cobreix. El Conductor d’un tramvia li explica al Cobrador uns trucs de màgia i quan surten, creua l’escenari la Caputxeta Vermella. Al segon acte dues velles vestides de negre discuteixen sobre la foscor del carrer. Quan marxen s’il·lumina l’escena i arriba el Fanaler que recita uns versos. Marxa i entra una Noia que espera un noi. El Noi arriba tard i explica a la Noia que està molt nerviós perquè un individu estrany li ha dit “Govindorblandisliogocop”. Travessen l’escena Tres Comparses disfressats de Mags d’Orient i el Noi els segueix deixant la Noia sola confessant el seu amor. Torna aparèixer el Fanaler i després de desaparèixer la Noia, en un canvi del decorat del carrer, veiem dos homes parlant d’un concurs d’ocells i després dos senyors que també parlen del concurs. Al darrer acte retrobem tots els personatges fent una gran festa, llençant-se confetti, i un Revisor que els demana el bitllet. Quan ha acabat amb els bitllets, fa unes anotacions en un full de paper i a un senyal seu comença a baixar el teló.
Història : Coral
Bergonyó Aroca, Jordi
És molt fàcil explicar una història. Només cal proposar-s'ho, pensar-hi i començar. "Història" és un exemple de com n'és de fàcil, ja que està formada per tot un seguit de veus que expliquen les petites històries de la multitud anònima que omple els carrers grisos de les nostres ciutats. La vida d'aquesta gent és feta de misèria i patiment, un anar tirant subordinat a una feina on els exploten per la necessitat que tenen de mantenir una família. Però un dia aquestes persones poden revoltar-se, poden decidir que ja n'hi ha prou, i llavors tothom s'adonarà de com en són de necessaris i els poderosos hauran de començar a sentir-se intranquils.
Homenatge a Picasso
(1971) Palau i Fabre, Josep
La peça ret un homenatge a l’univers del genial pintor Pablo Picasso, i evoca, mitjançant una sèrie d’escenes, algunes de les seves etapes creatives més importants. Les escenes són principalment una evocació poètica de l’obra pictòrica de l’artista i per tant no hi ha estrictament cap relació entre elles.
La testimone : Text per a dansa
Cunillé Salgado, Lluïsa
L'obra està formada per cinc parts cada una de les quals gira al voltant d'un sentit. A "Gust", un cuc i el jo poètic busquen arribar fins al cor. "Olor" conté una descripció d'allò que una persona veu i olora mentre baixa en ascensor d'un desè pis a un soterrani, agafa el cotxe, condueix i se submergeix dins l'aigua. A "Tacte", algú es pregunta una sèrie de coses que només es poden saber pel tacte. A "Oïda", una persona descriu un final de festa major i el procés d'anar-se'n a dormir a través dels sorolls que percep. Finalment, a "Vista", algú, tot jugant a una variació de l'"1, 2, 3 pica paret", descriu què fa la gent quan va al cinema en parella.
Missal de Caragat
Brossa Cuervo, Joan
Aquesta peça evoca una cerimònia ritual de caràcter religiós adreçada al sol, on el ministre i el celebrant van alternant les seves intervencions llegides o recitades.
Nocturn
Gisbert, Joan Mauel
Olívia, una noia jove de bona família, pateix una estranya malaltia i no pot moure’s del llit. La seva criada té cura d’ella tot el dia, però quan la deixa dormint sola a la nit, un misteriós home entra pel balcó i comença a realitzar estranys rituals on sembla que li xucli la vida. L’home cada cop es veu més jove i Olívia cada dia més envellida. El metge, desesperat per l'inexplicable estat de la noia, decideix anar a buscar l’ajuda d’un taumaturg amic seu. Aquella nit, l’home torna i continua amb els seus rituals, però Olívia pot avisar la seva criada, l’home ha de fugir i ella recupera la seva joventut. Al matí següent, arriba el metge amb el taumaturg, i aquest visitarà Olívia que no sembla adonar-se que el taumaturg no és altre que el misteriós home que la visitava cada nit.
Per l'abril
Brossa Cuervo, Joan
Obra en dos actes en aparença inconnexes. El primer acte està format per cinc escenes protagonitzades per personatges diversos. Algunes d’aquestes escenes consisteixen en accions físiques i d’altres en monòlegs. El segon acte succeeix en una sala d’espera d’una estació i a través de vuit escenes veiem entre d’altres situacions com una vella explica una història, l’arribada d’una parella inquieta o un home que es dedica a apuntar tot el que diuen els altres personatges per intentar publicar-ho.
Prova de Obra del DCC
(2005-01-01) Batlle Jordà, Carles
a Base de Dades de Dramatúrgia Catalana Contemporània (DCC) és un projecte elaborat per l'Institut del Teatre amb el suport de la Societat General d’Autors i Editors i l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
Repartiment de la vida
Brossa Cuervo, Joan
Al primer acte, una Nena intenta conversar amb una Dona sobre les sirenes, però aquesta prefereix parlar dels arbres. L’Home, acompanyat de la Dona Primera, arriba més tard i la Dona li ven un jaqué, després d’haver-li fet emprovar una americana i un frac. Al segon acte, els components d’una penya esportiva discuteixen sobre l’últim partit del seu equip i sobre la situació del club. Al darrer acte, l’Home Primer i la Dona Segona parlen de ferrocarrils i sargits. Més tard arriba el Maquinista i els informa del descarrilament d’un tren. El desastre provocat per la descurança i negligència del govern portarà els dos homes a iniciar una revolta, que serà recolzada per la Dona Segona al crit de “Dictador, t’hem d’esbotzar !”.
Sex-Appel
(1996) Llorens, Ximo
Gonzalo, un treballador de l'Ajuntament que s'ha divorciat recentment, és ple de prejudicis i idees preconcebudes sobre les dones. Està convençut, a més, que és totalment irresistible i que té molt de "sex-appel". Malgrat això, des que es va separar, no ha aconseguit lligar. Segons el seu parer la raó és que les dones tenen por d'enamorar-se d'ell. Gonzalo serà acusat d'intent de violació i s'haurà de justificar davant les seves companyes d'oficina.
Swimming pool
(2000) Disla Sanz, Juli
B i C són germans/es que tenen problemes amb les seves respectives parelles. Un dia de tardor, mentre neteja una piscina de les fulles acumulades, A diu a B que el millor seria deixar-ho córrer, ja que no l’estima. B li demana una segona oportunitat, però A no hi accedeix. D’altra banda, D avisa a C que l’estima molt però que troba que C no fa res per mantenir aquest amor: mai l’abraça, mai l’invita a cap dinar familiar, etc. Mesos més tard, quan estan a punt de tornar a omplir la piscina de cara a l’estiu, A accedeix a donar una segona oportunitat a B, tot i que setmanes més tard reconeix que, si bé vol mantenir l’amistat, no vol ser la seva parella. Per la seva banda, C ha fet un esforç per anar mostrant l’amor que sent per D, fins al punt que l’invita a un dinar familiar en el qual els seus pares, en contra del que esperava, l’accepten de bon grat.

Examinar

Examinant Obres per Nombre de personatges "P0 H0 D0"

Resultats per pàgina

Opcions d'ordenació