Obres
URI permanent per a aquesta col·lecció
Examinar
Examinant Obres per Nombre de personatges "P1 H1"
Mostrant1 - 9 de 9
Resultats per pàgina
Opcions d'ordenació
Obra A mí no me escribió Tennessee Williams (porque no me conocía)(2016) Rosich, MarcUna senyora madura viu sota un pont. Ens informa que menja poc i malament, només té alguna llauna de foie gras i ni tan sols té pa, o només alguns rosegons secs. Es fa evident que és molt pobra i viu en la indigència compartint espai amb les rates. Ens confessa que el seu somni era ser actriu, actuar en una obra de Tennessee Williams, cantar... en definitiva ser algú dins del món de l'espectacle. Al llarg de l'obra canta, interpreta fragments de Tennessee Williams i de 'Memorias de África' i ens va desgranant els seus somnis i les seves frustracions.Obra La caiguda d'Amlet (o La caiguda de l'ac)(2007) Oriol, JordiEl monòleg, ple de jocs verbals i sonors i de ginys lingüístics, desenvolupa l'instant en què Hamlet es reclou dins la seva closca de nou i pren consciència d'ell mateix. En aquest espai mental, el protagonista s'adona que el llenguatge li permet d'expressar el seu pensament i, alhora, una certa originalitat gràcies a la qual pot escapar dels sistemes que l'envolten i que l'han aïllat i precipitat endins d'ell mateix.Obra Desnutrició teatral(2013) Puchades, XavierUna persona que es dedica al teatre convida la seva veïna de vuitanta anys a berenar a casa seva. Li dona magdalena rere magdalena mentre reflexiona en veu alta sobre el teatre contemporani i el teatre que s'ha de fer i el que no. La veïna, quan està farta de magdalenes, se'n torna a casa seva recomanant a l'autor que no mengi porqueries, i deixant entendre que les noves generacions no patiran tant com va patir la seva.Obra L'escorxador(2014) Vergés Vilella, SadurníUn noi explica la vida que ha tingut el seu pare, que va immigrar del Marroc a Catalunya als anys noranta del segle passat. Amb una barreja d'admiració i distanciament respecte al pare, el noi posa de manifest tot allò que el separa del seu progenitor, alhora que comprèn la seva mentalitat, sobretot tenint en compte totes les vicissituds per les quals va passar a fi de sobreviure, durant anys, en un entorn més aviat hostil. El pare es va veure obligat a treballar en un escorxador de porcs durant molts anys i s'ha adaptat tan bé com ha pogut, o ha sabut.Obra Granotes(2016) Morales i Pujolar, OriolEl Lalo és un músic gallec i és aquí, al teatre, amb nosaltres. Ha vingut a explicar-nos que fa uns anys la seva xicota va desaparèixer i que l'únic que li'n queda és una capsa que la policia li va portar uns mesos després de la desaparició. I ha vingut a explicar-nos, també, que des que va passar tot això se n'ha anat a viure al bosc. I que ara té un hort. I que canta cançons tranquil·les. I que aquests dos fets, la desaparició de la Laura i la seva fugida als camps, estan íntimament relacionats.Obra El llindar dels estels(1991) Ley, PabloEn una nit molt fosca, de pluja i tempesta, un home de gran envergadura que ha fet un llarg camí arriba a un espai ple d’objectes inquietants i sense sentit. De seguida comença a parlar, dirigint-se a un «senyor» que no veiem i que no respon mai amb paraules. Com a resposta, l’home només rep trons violents. L’home, sempre dirigint-se a aquesta estranya presència, explica que el món s’ha sumit en el caos i repeteix que no hi ha camins segurs, només hi ha desconfiança, i per això ha vingut a entaforar-se en un lloc tan fosc i misteriós. Com que l’altre no respon, li exigeix que surti i doni la cara, vol saber què li té preparat, alhora que es pregunta si el «senyor» és un drac, un follet, una nimfa o un esperit -maligne, dèbil o foll-. Quan finalment la presència, en forma de llum, se li acosta, l’home treu uns daus i proposa una juguesca: si guanya el «senyor», posarà la seva vida a les seves mans i, a més, el «senyor» podrà casar-se amb la filla del rei; si guanya ell, l’altre haurà de deslliurar l’espai d’encanteris i serà ell qui es podrà casar amb la princesa. En l’epíleg, se’ns explica que la juguesca va esdevenir eterna, i tants cops com l’home va guanyar, també va perdre.Obra El mentider(2012-12) Puchades, XavierUn home juga al mentider amb el seu pare, que és invisible a l'espectador. L'home explica que de petit el seu pare va ensenyar-li a jugar al mentider perquè volia que aprengués a perdre, però sempre acabava guanyant totes les partides i, per tant, no va aprendre mai a perdre. Només sap guanyar. Diu que més endavant ell i el seu pare van perdre el contacte i que el pare el trucava una vegada a l'any per fer una partida, però el pare continuava perdent com sempre. El fill ha seguit les passes del pare fent-se polític, però deixa entreveure que les coses li han anat molt més bé que al seu progenitor.Obra Ocaña, reina de las Ramblas(2019) Rosich, MarcJosé Pérez Ocaña, pintor i transformista andalús que va esdevenir una icona de les Rambles més llibertàries del postfranquisme, ens explica la seva història. A través de pinzellades sobre la seva vida, ens fa partícips de la seva experiència a Berlín, on es va programar una pel·lícula sobre la seva vida, la persecució policial que van patir les persones lgbti durant molt de temps, el fatal esdeveniment que va avançar la seva mort en tornar al seu poble natal sevillà de Cantillana, etc. Es tracta d'un espectacle per a un actor i un músic, que té com a objectiu homenatjar la figura del mític Ocaña.Obra Tan jove com ets i que major que sembles(2015-09) Puchades, XavierUna veu en cerca d'identitat ens exposa poèticament el seu jo a través d'una sèrie d'afirmacions sobre qui és. La veu sovint coincideix amb personatges o situacions de les obres del mateix autor, de manera que entenem que la veu és, en realitat, el conjunt de personatges que l'autor ha escrit.