Obres

URI permanent per a aquesta col·lecció

https://dspacedev.cdmae.cat/handle/123456789/3273

Examinar

Examinant Obres per Paraules clau "Actors"

Mostrant1 - 5 de 5
  • Miniatura
    Obra
    Abans que pugi el teló
    Alexandre, Víctor
    L'Actor té vuitanta-set anys i es troba al seu camerino, al teatre, preparant-se per a l'estrena de la que serà l'última obra de teatre que interpretarà, ja que ha decidit retirar-se. L'home està doblement nerviós perquè, a part de l'estrena, està esperant una trucada que li ha d'anunciar si li concedeixen o no el Premi Nacional de Teatre. Per fer passar els nervis, l'Actor se serveix un got de moscatell i es posa a parlar davant d'un públic imaginari, assajant el text de l'obra, que és un monòleg sobre la seva vida. En aquest monòleg parla de la seva edat actual, de com se sent en plena forma, però també de com ha vist canviar el teatre i la manera com es fa. I parla també de temps més llunyans, de com va patir per poder-se casar amb la dona que estimava, que pertanyia a una classe social superior, i dels personatges d'autors com Shakespeare, Molière, Txékhov i tants d'altres que ha interpretat al llarg de la seva carrera i que l'han marcat com a actor i com a persona. Finalment, quan ja ha acabat de repassar el text, l'home decideix fer una capcinada, ja que encara falten quinze minuts per a l'estrena. És just llavors quan sona el telèfon repetidament, però, l'actor, ben adormit, no el sent.
  • Miniatura
    Obra
    Benamada Marta morta
    (2005) Tur Riera, Vicent
    Davant del panteó on descansa Marta, el capellà acaba la lectura i els tres assistents es disposen a marxar. Marta apareix al llindar del panteó. El capellà es desmaia, el nen plora i Marta retreu a Anselm, l'actor contractat per plorar-la, que deixi immediatament el cementiri i doni el berenar al nen. Marta se'n torna quan l'actor li recorda que va morir sola i sense família. L'actor se'n du el nen a berenar.
  • Miniatura
    Obra
    De quan somiava
    (2013) Prat i Coll, Jordi
    Monòleg interior tragicòmic per a quatre veus femenines que interpreten el mateix personatge: una actriu a l'atur que acaba de patir un desengany amorós. La dona protagonista (escindida en quatre intèrprets) no se sent còmoda amb el lloc que ocupa al món: no està en pau amb el passat, dubta de la majoria de decisions que pren, busca feina sense descans però sense gaire passió, se sent incòmoda amb el seu propi cos, assisteix a classes d'escriptura creativa per aprendre a gestionar els sentiments, sent enveja de les amigues que són mares, canalitza el seu malestar a través del sexe, etc. Totes aquestes idees (la disfòria, la maternitat, el desig sexual, la precarietat laboral o la insatisfacció vital) apareixen al llarg del discurs, que es tanca amb la idea que, malgrat tot, cal viure i que cada dia és una nova oportunitat per tornar a començar.
  • Miniatura
    Obra
    t-ERROR
    (2011) Oriol, Jordi
    L'Oriol és actor i dramaturg i ha rebut un encàrrec important: ha d'escriure una obra que s'estrenarà en el marc del cicle T-6 al Teatre Nacional de Catalunya. El problema és que li queden pocs dies per a entregar-la i està completament bloquejat. Tancat a casa dels pares, on viu, l'Oriol interactua amb l'Eva, la germana, una noia gòtica i de caràcter nihilista; la Judit, la mare, que està orgullosa del fill i intenta ajudar-lo; el Pere, el pare, un actor que voldria actuar en obres de qualitat però que treballa en una atracció de fira, i, en darrer terme, en Salva, un amic ociós que fingeix estar malalt per cobrar la baixa laboral. Un dia, deprimit, en Pere intenta suïcidar-se i queda en coma. Poc després, l'Oriol rep la visita de dos productors del Nacional, en Garrido i en Bellido, que el pressionen perquè els lliuri l'obra a temps. La ficcionalització de l'experiència arriba al punt àlgid quan un dels actors que realment intervenen en l'espectacle, l'Oriol Genís, visita l'escriptor per ajudar-lo a trobar la inspiració. La precarietat, l'exigència, el desgast i la crisi creativa són algunes de les línies que travessen la peça, que, suposadament, s'escriu sobre la marxa.
  • Miniatura
    Obra
    Tic-Tac
    (2017) Sirera Turó, Rodolf
    Enric, director de teatre musical, té una malaltia incurable i abans de morir decideix de reunir la companyia d'actors amb què cinc anys enrere va provar d'estrenar una versió de "Pigmalió". Aquella aventura va acabar malament, sense diners i amb bona part del repartiment enfadat, especialment el fill d'Enric, Marc, que va veure's en mig d'un triangle amorós de Sandra, la seva parella, i el mateix Enric. Ara, des del llit d'un hospital, Enric mirarà de fer les paus amb els que l'envolten, i de transmetre al seu fill la importància de crear ficcions i compartir-les per poder conviure els uns amb els altres.