Dramatúrgia Catalana Contemporània
URI permanent per a aquesta comunitat
Examinar
Examinant Dramatúrgia Catalana Contemporània per Paraules clau "Adaptació"
Mostrant1 - 20 de 65
Resultats per pàgina
Opcions d'ordenació
Obra Abelard i Eloïsa(1994) Comamala Valls, RomàEl jove Pere Abelard és contractat perquè es faci càrrec de l'educació d'Eloïsa. Ben aviat tots dos s'enamoren, Eloïsa queda embarassada i, després de fugir i tenir el fill en secret, decideixen casar-se. Per tal de protegir el prestigi d'Abelard com a professor i eclesiàstic, però, decideixen mantenir el casament en secret. Tot i això, cada cop hi ha més rumors sobre ells, i finalment Abelard convenç Eloïsa perquè entri de novícia en un convent, que actuarà com a tapadora perquè ells puguin continuar veient-se. Abelard, per la seva banda, es fa monjo benedictí, i a partir de llavors es produeix en ell una lluita entre l'amor diví i l'humà. A més a més, es veu cada cop més assetjat pels seus enemics, que li qüestionen la seva voluntat d'unir fe i raó. Finalment, rebutja al mateix temps la seva filosofia i l'amor carnal d'Eloïsa. En morir, és enterrat al convent del qual l'Eloïsa n'ha acabat essent abadessa. Des de les primeres pàgines, al llibre s'hi destil·la un sentit tràgic que fa preveure la impossibilitat de l'amor entre els dos protagonistes.Obra ÀiaxComamala Valls, RomàDesprés de la mort d’Aquil·les, el rei atrida Menelau decideix concedir a Ulisses l’armadura del difunt, de la qual Àiax n’havia de ser mereixedor per ser el més valent dels cabdills grecs. Àiax enfolleix per la injustícia, i després de matar un ramat de xais pensant-se que són soldats atrides, se suïcida. Quan el seu cosí Teucre ja prepara les seves exèquies, Menelau prohibeix el seu enterrament i ordena que el seu cos sigui abandonat a la platja. Davant d’aquesta violació de les lleis naturals, Teucre i els soldats d’Àiax abandonen l’exèrcit de Menelau.Obra Alícia(1997) Alapont Ramon, PasqualUn dia seguint un conill blanc, la curiosa Alícia arriba al País de les meravelles, un món habitat per personatges extraordinaris i tronats que li fan viure un seguit d'històries disbaratades.Obra Alícia en terra de meravellesRomeu Jover, XavierAtabalat pel seu pare, qui vol que esdevingui capellà, per l'editor, qui li demana contes per publicar-los, i pel rector de la Universitat d'Oxford, qui el commina a no fer tard a les classes, Lewis Carroll troba la tranquil·litat a les passejades que fa amb Alícia, la filla del rector. Un dia li explica la història d'una nena també anomenada Alícia que, perseguint un conill blanc que corre esperverat perquè fa tard i la reina el decapitarà, arriba a un país on la lògica és il·lògica i l'impossible és possible. Després de trobades amb personatges d'allò més estrambòtics i quan la reina ja ordena que tallin el cap a Alícia, l'autor apareix a escena fet una fúria mentre denuncia que li han canviat el conte, que en el seu Alícia es despertava i tot plegat resultava no ser res més que un somni.Obra Allò que tal vegada s'esdevingué(1930) Oliver Sallarès, Joan“Allò que tal vegada s’esdevingué” proposa una revisió de l’episodi bíblic de Caïm i Abel. Els dos germans viuen en una cabana amb els pares, Adam i Eva, i una germana, Nara, de la qual tots dos estan enamorats. Mentre el pare i el fill gran duen una vida ociosa, Eva i Nara han de carregar amb les tasques domèstiques i Caïm, més fatxenda i de masculinitat més acusada que el germà, amb la resta del treball de la família. Caïm se sent maltractat i protesta per diverses raons: perquè és l’únic que treballa, perquè té prohibida l’entrada al jardí de l’Edèn, i perquè voldria una dona per no sentir-se tan sol. A ell li agrada Nara, però Adam vol que la filla sigui per l’hereu, Abel, i així ho disposa. Enfadat per aquesta decisió i ofès per la burla que li ha dedicat Abel, Caïm l’estova amb una eina rudimentària sense saber que dels cops els homes acaben morint. Així, acusat d’assassinat, és expulsat de la vall i condemnat a vagar per la terra i patir el dolor eternament.Obra Amor, prozac i dubtes(2001) Hansen Fors, LluísTres germanes (la Rosa, l'Anna i la Cristina) porten vides ben diferents: la Rosa és una alta executiva sense amics obsessionada per la feina, l'Anna és una casada avorrida i deprimida que ja no estima el seu marit i la Cristina és una cambrera amb instints suïcides que intenta amb d'altres homes oblidar el nòvio que l'ha deixada. Són tres germanes diferents, amb caràcters oposats (però totes tres frustrades i marcades per problemes d'amor, per les pastilles i pels dubtes), que intenten sortir endavant malgrat les adversitats amb què es van trobant. Al final, però, l'obra sembla apuntar cap a un canvi favorable en la situació de totes tres germanes.Obra AntavianaDagoll Dagom"Antaviana" és una adaptació de contes de Pere Calders, que tindrien com a nexe comú una certa fantasia sorgida del món quotidià. L'obra és una successió d'escenes breus que mostren el naixement d'arlequí, com l'aparició d'una mà en un jardí de casa bona provoca les més increïbles troballes, la compra d'una planta de creixement desmesurat, una nena que hereta els records del seu avi, el descobriment d'una misteriosa paraula, l'aparició d'una fada incompresa, la conversa entre un lladre i la seva víctima, el dia a dia d'un funcionari, la confessió d'un home anomenat "la Hiena" que vol cedir el seu àlias, la trobada nadalenca d'un desorientat Pare Noel amb una família que només celebra els reis, el fracàs de la consciència i la mort d'Enric/Arlequí i la seva posterior resurrecció.Obra Antígona(1985) Comamala Valls, RomàCreont, rei de Tebes, prohibeix sota pena de mort enterrar Polinices, qui ha mort atacant la ciutat. Antígona, germana d'aquest i que ha estat detinguda mentre l'enterrava, justifica el seu acte apel·lant al dret de qualsevol ànima a descansar en pau. Creont s'adona que aquest acte qüestiona la seva autoritat i, per intentar convèncer-la que es retracti, envia Hemó, promès d'Antígona, Eurídice, mare d'aquest, i Tirèsias, antic endeví que ha perdut els poders, a parlar amb ella. Després d'uns moments de dubte, Antígona no es fa enrere i és enviada a la mort.Obra Antígona des de la cuinaSerrano Albalate, FrancescRevisió del mite d'Antígona, vist a través dels esclaus que preparen el banquet de celebració de la victòria de Creont. Aquests esclaus, des de la cuina, observen i comenten els fets que tenen lloc a palau i també, com si es tractés d'herois tràgics, es plantegen la diferència entre justícia i llei, i si cal obeir-ne una encara que sigui desafiant l'altre. Al final, reclamen ser tractats com éssers humans, fet que és de justícia encara que no sigui de llei.Obra AtamantComamala Valls, RomàAtamant, rei d'Orcomena, pren la deessa Nefelea per muller, amb qui té Frixus. Aviat, però, Atamant l'abandona: s'ha enamorat de la mortal Ino, amb qui tindrà un altre fill, Learc, i una filla. Els déus, ofesos pel menyspreu que l'abandó de Nefelea representa, envien la deessa Ate a venjar-se. Ino, per tal que el seu fill Learc arribi a ser rei, provoca amb un engany que se sacrifiqui Frixus. Quan Atamant descobreix l'engany d'Ino, enfollit per Ate, mata Learc, i Ino i la seva filla moren en la fugida. Després d'adonar-se que tot plegat ha sigut un càstig dels déus, Atamant és condemat per Ate a vagar i acabar morint en la foscor.Obra BiblisComamala Valls, RomàEnfadada pel continu menyspreu que rep de Biblis, filla del rei Milet, Gea, la deessa de la terra, decideix venjar-se'n, i amb l'ajuda d'Eros fa que Biblis s'enamori del seu propi germà Caune. En un principi Biblis no s'atreveix a confessar-li aquest sentiment, però quan finalment ho fa, Caune, horroritzat, decideix fugir i passar la resta de la seva vida a alta mar. Gea, ofesa pel menyspreu que això representa, també decideix venjar-se, i castiga els dos germans amb la mort: un escurçó pica Caune abans d'embarcar, i el beuratge que havia de guarir Biblis de l'amor pel seu germà es converteix en verí. Al final del llibre, el rei Milet retorna després de molts anys d'absència, troba els cadàvers dels seus dos fills, i es plany amargament de la seva dissort.Obra Clitemnestra(1984) Ragué Arias, María-JoséReescriptura del mite dels Àtrides conduït pel personatge dramàtic de Clitemnestra. Episodis de: l'immolació de la seva filla Ifigènia; l'assassinat d'Agamemnon, el seu marit, tornada del seu fill Orestes al palau per assassinar-la a ella i al seu amant Egist; persecució de les Fúries a Orestes, Judici d'Orestes; absolució d'aquest i reivindicació de l'ombra de Clitemnestra. Es tracta d'una revisió del mite amb una nova lectura: si per a molts estudiosos l'Orestíada i l'absolució d'Orestes marca el naixement de la democràcia, per Maria Josep Ragué significa el consentiment de les injustícies cap a les dones a favor del poder patriarcal: "Com Orestes es tornà contra la seva mare, així la humanitat s'ha tornat contra la dona".Obra Conte de NadalCamprubí Puigneró, MartíEl senyor Scrooge és un vell avar i amargat que només pensa en els diners. Un dia rep la visita de tres esperits: el dels Nadals Passats li recorda la felicitat amb que vivia quan no es preocupava dels diners; el del Nadal Present li mostra la pobresa en la que viu el seu empleat Bob, a qui Scrooge ha negat els diners necessaris per operar un fill coix que té; i el dels Nadals Futurs li ensenya el seu enterrament, al qual no assisteix gairebé ningú. Tot plegat fa que s’adoni de seu comportament mesquí i que decideixi repartir els seus estalvis entre els més necessitats, cosa que fa sentir-lo més feliç.Obra Converses(1998) Sempere, SantiagoL’obra està formada per un seguit de converses que reprodueixen textos d’Erasme de Rotterdam, Lluís Vives i Tomàs Moro. Els textos estan agrupats temàticament i giren al voltant de l’obsessió pels diners, el matrimoni, l’existència de Déu, la hipocresia que regeix bona part de la societat i les diferències entre rics i pobres. Així, per exemple, Moro comenta com els utopians troben ridícul casar-se amb una persona sense abans haver-la vista despullada; Vives argumenta que els rics donen diners als cecs i coixos i no als filòsofs per por a acabar cecs i coixos; i finalment, Erasme considera que la saviesa prové de la raó, mentre que la follia deriva de deixar-se governar per les passions.Obra Dido i EneasComamala Valls, RomàDesprés de la destrucció de la seva ciutat, el troià Eneas rep l'encàrrec dels déus d'anar a Itàlia i fundar una nova ciutat. Pel camí, però, un naufragi el duu a Cartago, al palau de la reina Dido, de qui s'enamora. Eneas es debat llavors entre la seva passió per Dido i el deure encomanat pels déus. Després que Mercuri li recordi la seva missió, Eneas decideix fugir i intentar arribar a Itàlia. Davant la desesperació de Dido, la seva germana va a veure una bruixa, la qual aconsella que facin una foguera per cremar-hi objectes que havien pertangut a Eneas. D'aquesta forma aconseguiran que aquest es quedi. Però Eneas ja ha marxat quan encenen la foguera, i Dido se suïcida.Obra Dins la catedral : (Josafat)Benet i Jornet, Josep MariaJosafat va deixar la vida de pagès per servir els capellans. L'enlluernà la idea de ser capellà, però com que no sabia llegir i era conscient que no n’aprendria mai, es va conformar en poder servir a missa. Ara viu en una recòndita estança de la catedral de Girona. El seu oncle el visita per tal que l'ajudi a arreglar uns papers amb la cúria. Dies més tard hi envia la seva neboda Pepona a recollir-los, una noia que en provar fortuna a la ciutat ha acabat exercint de prostituta. Fineta, una companya de feina, acompanya Pepona i la força física de Josafat desperta en ella una gran atracció sexual. L'endemà Fineta retorna a la catedral i sedueix Josafat. Tot el que els capellans han dit a Josafat ara es torna contra seu, i això el tortura. Ell la rebutja, però Fineta aconsegueix quedar-se uns dies amb ell, fins que la mestressa del bordell la troba a faltar i envia Pepona a buscar-la. Els capellans sorprenen Josafat acompanyat per les dues dones i li prometen tapar l'assumpte sempre i quan no hi torni mai més. La mateixa nit, però, Fineta retorna i quan és a punt de recuperar els favors de Josafat, en un atac de remordiments, ell l'escanya.Obra El besPons Forés, CarlesDos amics, Dani i Berna, estan acorralats en un tuguri abandonat, esperant que la colla de Carlo es decideixi a venir a matar-los per una qüestió d’honor: Berna li ha fet un petó al nas a la xicota de Carlo. Però Dani no pot acceptar que el matin per un miserable petó al nas i obliga Berna a confessar-li que el petó va ser a la boca, que després se la va emportar a una pensió de mala mort i se la va follar miserablement tot pensant en Carlo. Llavors, Dani s’excita i ejacula. Ara ja poden morir tranquils.Obra El Gegant des VedràJoan Marí, BernatEn un futur llunyà on tothom està controlat per les màquines, el pare de l’Antonieta i la Pepita desitja una mica de fonoll marí. Les noies decideixen buscar a la zona d’exclusió on hi ha el robot MISSILAX-Z instal·lat pels americans. El robot accepta informar-les d’on poden trobar el fonoll marí, si a canvi li duen plutonita, però l’Antonieta destrueix el robot. Finalment troben el fonoll marí però de tornada cap a casa un control de la policia els el fa deixar per ser una espècie extingida. Però de forma inesperada, apareix el Gegant des Vedrà, que ha viatjat en el temps i s’ha amagat a la carcassa del robot, per donar a les noies fonoll marí, tot i que a canvi se les pensa menjar. Les noies fugen i el Gegant les persegueix.Obra El gran màgic d'Oz : (A la recerca d'un mateix)Alborch Barranca, FrancescUn cicló porta la petita Teia de Kansas al país d’Oz. En aterrar, mata la bruixa dolenta de l’Est, la qual cosa fa aparèixer la bruixa bona del Nord per felicitar-la. Aquesta li explica que, si vol tornar a Kansas, ha d’anar a Ciutat Esmeragda i demanar-li-ho al Mag d’Oz. Llavors Teia inicia un camí al llarg del qual troba un espantaocells que vol un cervell, un llenyataire de llauna que vol un cor i un lleó que vol valentia, els quals ajudaran Teia a superar els entrebancs que crea la bruixa dolenta de l'Oest en venjança per la mort de la de l'Est. En arribar a la ciutat, però, el Mag d'Oz els fa saber que només els concedirà els seus desitjos si Teia mata la bruixa de l’Oest, cosa que finalment aconsegueixen fer. Llavors, en tornar a Ciutat Esmeragda, descobreixen que el Mag d’Oz no és res més que un petit home que un bon dia va arribar a Oz en globus. Ara desitja anar-se’n, però abans els fa veure que allò que ells volen, ja ho tenen, però que cal creure-hi. Just en aquell moment apareix la bruixa bona del Sud que indica a Teia com tornar a Kansas. Quan hi arriba, la petita Teia ja s’ha convertit en una dona.Obra El llibre de la selvaPons Forés, Carles"El llibre de la selva" explica la història de Mowgli, un nen abandonat i criat pels llops i d'altres animals feréstecs. L'obra comença amb la descoberta del nadó i la lluita entre els animals bons i els dolents per tal de cuidar-lo o bé de cruspir-se'l, enfrontant el tigre Shere Khan i els seus malvats sequaços amb el vell llop Akela, la pantera Bagheera, l'ós Baloo i els altres futurs amics d'en Mowgli. L'obra acaba deu anys més tard, amb la mort del tigre Shere Khan per un atac de cor, demostrant-li així a ell mateix i a tothom que fins i tot l'ésser més vil té un cor amagat.