Jaume Vidal Alcover
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Manacor, 1923 - Barcelona, 1991. Autor de poesia, narrativa, teatre i assaig. Net de Joan Alcover. Ha estat guardonat amb premis com el Víctor Català i el Carles Riba, i el 1988 se li concedeix per la seva trajectòria literària la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
Nom
5 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 5 de 5
Obra Camps multiplesVidal Alcover, JaumeEl pasaje estándar Lorem Ipsum, usado desde el año 1500. "Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit, sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua. Ut enim ad minim veniam, quis nostrud exercitation ullamco laboris nisi ut aliquip ex ea commodo consequat. Duis aute irure dolor in reprehenderit in voluptate velit esse cillum dolore eu fugiat nulla pariatur. Excepteur sint occaecat cupidatat non proident, sunt in culpa qui officia deserunt mollit anim id est laborum." Sección 1.10.32 de "de Finibus Bonorum et Malorum", escrito por Cicero en el 45 antes de Cristo "Sed ut perspiciatis unde omnis iste natus error sit voluptatem accusantium doloremque laudantium, totam rem aperiam, eaque ipsa quae ab illo inventore veritatis et quasi architecto beatae vitae dicta sunt explicabo. Nemo enim ipsam voluptatem quia voluptas sit aspernatur aut odit aut fugit, sed quia consequuntur magni dolores eos qui ratione voluptatem sequi nesciunt. Neque porro quisquam est, qui dolorem ipsum quia dolor sit amet, consectetur, adipisci velit, sed quia non numquam eius modi tempora incidunt ut labore et dolore magnam aliquam quaerat voluptatem. Ut enim ad minima veniam, quis nostrum exercitationem ullam corporis suscipit laboriosam, nisi ut aliquid ex ea commodi consequatur? Quis autem vel eum iure reprehenderit qui in ea voluptate velit esse quam nihil molestiae consequatur, vel illum qui dolorem eum fugiat quo voluptas nulla pariatur?" Traducci�n hecha por H. Rackham en 1914 "But I must explain to you how all this mistaken idea of denouncing pleasure and praising pain was born and I will give you a complete account of the system, and expound the actual teachings of the great explorer of the truth, the master-builder of human happiness. No one rejects, dislikes, or avoids pleasure itself, because it is pleasure, but because those who do not know how to pursue pleasure rationally encounter consequences that are extremely painful. Nor again is there anyone who loves or pursues or desires to obtain pain of itself, because it is pain, but because occasionally circumstances occur in which toil and pain can procure him some great pleasure. To take a trivial example, which of us ever undertakes laborious physical exercise, except to obtain some advantage from it? But who has any right to find fault with a man who chooses to enjoy a pleasure that has no annoying consequences, or one who avoids a pain that produces no resultant pleasure?" Sección 1.10.33 de "de Finibus Bonorum et Malorum", escrito por Cicero en el 45 antes de Cristo "At vero eos et accusamus et iusto odio dignissimos ducimus qui blanditiis praesentium voluptatum deleniti atque corrupti quos dolores et quas molestias excepturi sint occaecati cupiditate non provident, similique sunt in culpa qui officia deserunt mollitia animi, id est laborum et dolorum fuga. Et harum quidem rerum facilis est et expedita distinctio. Nam libero tempore, cum soluta nobis est eligendi optio cumque nihil impedit quo minus id quod maxime placeat facere possimus, omnis voluptas assumenda est, omnis dolor repellendus. Temporibus autem quibusdam et aut officiis debitis aut rerum necessitatibus saepe eveniet ut et voluptates repudiandae sint et molestiae non recusandae. Itaque earum rerum hic tenetur a sapiente delectus, ut aut reiciendis voluptatibus maiores alias consequatur aut perferendis doloribus asperiores repellat." Traduccion hecha por H. Rackham en 1914 "On the other hand, we denounce with righteous indignation and dislike men who are so beguiled and demoralized by the charms of pleasure of the moment, so blinded by desire, that they cannot foresee the pain and trouble that are bound to ensue; and equal blame belongs to those who fail in their duty through weakness of will, which is the same as saying through shrinking from toil and pain. These cases are perfectly simple and easy to distinguish. In a free hour, when our power of choice is untrammelled and when nothing prevents our being able to do what we like best, every pleasure is to be welcomed and every pain avoided. But in certain circumstances and owing to the claims of duty or the obligations of business it will frequently occur that pleasures have to be repudiated and annoyances accepted. The wise man therefore always holds in these matters to this principle of selection: he rejects pleasures to secure other greater pleasures, or else he endures pains to avoid worse pains."Obra Verge, però no del totVidal Alcover, JaumeL'Eva està casada amb el Lluís, i segons ell diu, és una dona completament feliç, respectable i honesta. Per això, el Lluís ha apostat amb l'Eusebi, un amic solter i adinerat, que no serà capaç de seduir-la, però l’Eusebi comença a coquetejar amb la dona de l’amic i despertar la seua gelosia. L'Eva, d'amagat, té una consulta de tarot: es fa passar per Madame Txapek. Allí hi fan cap l'Eusebi i el seu marit, que volen esbrinar com anirà la relació amb l'Eva, i aquesta descobreix la juguesca entre els dos amics, i que a més a més el marit l’enganya amb una amiga. Després d’una visita a ca’l psiquiatre, Eva decideix dir al marit tota la veritat sobre la seua doble vida, però la criada -que ho sap tot- la persuadeix que no necessàriament ha de ser la millor solució. I decideixen viure amb enganys per no conèixer la terrible veritat de les relacions, a les quals s’introdueix la Sílvia -amiga d’Eva i antiga amant de Lluís-, que es deixa seduir per l’Eusebi i així el triangle amorós queda finalment desfet.Obra Varietats I(1969) Vidal Alcover, JaumeAquesta obra constitueix un espectacle de cabaret en el qual dos actors i dues actrius protagonitzen una sèrie d'escenes, algunes còmiques i d'altres no tant, sobre la condició de la dona, el sexe, l'absurditat de la guerra o l'excessiva importància que es dóna als diners. Així, se'ns explica la història de la Pili, una noia tan correcta que mor sense realment haver viscut, una beata que es desvesteix davant dels precs d'un seductor, la demanda del vot per part d'un grup de sufragistes angleses o un banquer que es fa ric a costa dels interessos que li donen els diners d'altres persones.Obra Manicomi d'estiu, o La felicitat de comprar i vendreVidal Alcover, JaumeUn seguit de números de cabaret, enllaçats per un narrador, ofereixen una visió crítica de l'obertura desesperada al turisme i la transformació en societat de consum per part d'un territori agrícola i dominat per les classes aristocràtiques, com el que representava l'estat espanyol dels anys 50 i 60. Aquest canvi s'exemplifica a través d'una família de potentats, que venen propietats i terrenys particulars i -amb desgrat i resignació- han d'adaptar-se a les novetats importades pels nous propietaris estrangers; nous aires als quals el jovent s'adapta ràpidament. En la intervenció final, el narrador explica que tots els canvis han dut la societat actual a fer coses d'allò més insòlites, i davant aquest món de bojos proposa gaudir i entretenir-se una estona, com es fa durant l'estiueig.Obra Èdip(1977) Vidal Alcover, JaumeL'oracle avisa Èdip, rei de Tebes, i la resta de ciutadans que la pesta que assola la ciutat només s'aturarà quan es castigui l'assassí de Laios, l'antic rei de Tebes. Per tal d'esbrinar-ho, Èdip fa cridar un antic servent de Laios, que va presenciar el seu assassinat, i l'endeví Tirèsias. Aquest es mostra contrari a parlar, però finalment acaba acusant Èdip de ser l'assassí. Mentre espera l'arribada de l'antic servent per obtenir més informació, Èdip descobreix que un oracle havia predit que Laios seria assassinat pel seu propi fill, i recorda que ell mateix va fugir de la seva terra perquè un oracle va vaticinar que mataria el seu pare. L'arribada del vell servent serveix per descobrir que Èdip era, en realitat, fill de Laios i que la predicció de l'oracle es va acabar acomplint. Èdip s'adona també que els últims anys ha estat casat amb la seva pròpia mare, Jocasta. Presos per la desesperació, Jocasta es penja i Èdip s'arrenca els ulls. Finalment, emprèn el camí de l'exili, amb l'única companyia de la seva filla Antígona.