Rodolf Sirera Turó

València, 1948. Llicenciat en Història, i amb estudis de Filologia, va participar des de finals de la dècada dels seixanta del segle passat en el moviment del teatre independent, col·laborant com a crític teatral en diferents publicacions periòdiques i va assumir, entre 1979 i 1993, com a gestor teatral, càrrecs de responsabilitat en la Comunitat Valenciana. És autor de més de cinquanta obres de teatre, algunes de les quals escrites en col·laboració amb el seu germà Josep Lluís, amb les que ha obtingut diversos premis, entre els quals el Ciutat de Barcelona, el Born, el Sanchis Guarner, quatre premis Max, el Nacional de Teatre de la Generalitat de Catalunya i el Premi d’Honor de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana. Té obres traduïdes i estrenades en més d’una quinzena d’idiomes i ha traduït i adaptat textos d’autors clàssics i contemporanis. Entre les seues obres destaquen "Plany en la mort d’Enric Ribera" (1972); "El verí del teatre" (1978); "La primera de la classe" (1983); "Cavalls de mar" (1986, amb Josep Lluís Sirera); "Indian Summer" (1987), "La caverna" (1993), "Maror" (1994), "Raccord" (2006) i "Dinamarca" (2019, també amb Josep Lluís Sirera). Des de 1995 es dedica a l’escriptura de guions per a televisió.

Més informació sobre l'autor.

Pàgina completa de l'ítem

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 9 de 9

Homenatge a Florentí Montfort
(1971) Sirera Turó, Rodolf
L’obra està organitzada en forma d’acte d’homenatge al valencià Florentí Montfort i Bustamante, personatge inexistent però prototip de l’intel·lectual conservador que al llarg de la Renaixença valenciana impulsà una literatura folklòrica al voltant de la taronja, l’Horta i la barraca, que a partir de llavors van passar a definir el País Valencià. Aquesta intel·lectualitat va impossibilitar qualsevol mena d’anàlisi realista de la situació al País Valencià, donant lloc, com diuen els autors, a la “dolça, idíl·lica, increïblement falsificada visió del que som, hem estat i serem els valencians”. Després dels discursos del president de l’Associació per a la Defensa dels Valors Tradicionals de la Nostra Terra, organitzadora de l’acte, i de Crisòstom Laparra i Caudart, glossador de la figura i obra de l’homenatjat, es llegeixen alguns dels poemes més representatius de Florentí Montfort, com ara “Tarongers en primavera” i “A la dona valenciana”, i es representa la seva obra més aconseguida, “Oh, dolça barraqueta valenciana!”, que explica la fidelitat d’una família a la terra, a la taronja i a la barraca valencianes.
Dinamarca
(2019-02) Sirera Turó, Rodolf
L'obra ressegueix els darrers esdeveniments de les vides del pastor luterà Kristen Nielsen i la seva filla Solvej Vinter, actriu, durant els anys de l'ocupació alemanya de Dinamarca. Amb una estructura d'anades i vingudes temporals, estructurades segons la necessitat de comprendre quines són les decisions que han portat els personatges a cada situació, el text estableix un paral·lelisme entre el drama familiar generat pels abusos sexuals i la situació política del país, subjugat fins al punt que formar-ne part condiciona el comportament dels personatges, les seves relacions i la seva transcendència.
El verí del teatre : Diàleg entre un aristòcrata i un comediant
(1978) Sirera Turó, Rodolf
El 1784, a París, l'actor Gabriel de Beaumont va a veure el Marquès de…, que l'ha fet cridar perquè li representi un fragment d'una obra que ha escrit i en la qual el personatge de Sòcrates és conscient que està morint. Gabriel ho fa, però el Marquès el talla perquè troba que la seva interpretació s'allunya massa de la realitat. Llavors Gabriel comença a trobar-se malament i, a partir d'insinuacions del Marquès, dedueix que aquest l'ha enverinat. El Marquès li confirma que li queden pocs minuts de vida, i que només li donarà l'antídot si aconsegueix fer real el fragment de la seva obra. Gabriel accepta, i aquest segon intent impregnat de la seva autèntica angoixa interessa més al Marquès. Però no n'hi ha prou, i el Marquès, tot fent creure a Gabriel que li dóna l'antídot, l'enverina, ara de debò: abans només li havia donat una droga. Llavors el Marquès s'asseu cerimoniosament, disposat a gaudir d'una mort ben real.
Tic-Tac
(2017) Sirera Turó, Rodolf
Enric, director de teatre musical, té una malaltia incurable i abans de morir decideix de reunir la companyia d'actors amb què cinc anys enrere va provar d'estrenar una versió de "Pigmalió". Aquella aventura va acabar malament, sense diners i amb bona part del repartiment enfadat, especialment el fill d'Enric, Marc, que va veure's en mig d'un triangle amorós de Sandra, la seva parella, i el mateix Enric. Ara, des del llit d'un hospital, Enric mirarà de fer les paus amb els que l'envolten, i de transmetre al seu fill la importància de crear ficcions i compartir-les per poder conviure els uns amb els altres.
Trio
(2012-03) Sirera Turó, Rodolf
L'obra explica les vivències i les relacions que mantenen tres intèrprets durant el període de temps en què comparteixen apartament. David, Òscar i Micaela tenen dificultats per trobar feina en el món del teatre i mentre David s'aferra a la popularitat de la televisió i Òscar mira de tirar endavant projectes escènics propis, Micaela fa servir el coqueteig i la manipulació per fer-se un lloc en el sector i ascendir ràpidament. Ara bé, la seva actitud tindrà conseqüències inesperades per a tots tres, i es veuran obligats a prendre decisions a consciència.
Plagi
(2018-04) Sirera Turó, Rodolf
Un dramaturg recorda per al públic l'incident que va tenir al seu estudi amb una de les alumnes dels tallers d'escriptura que imparteix habitualment. L'escriptor no s'ha adonat que d'uns anys ençà, arran d'una crisi creativa, plagia els arguments i les idees dels seus alumnes, i es veu obligat a prendre'n consciència quan Mònica es presenta al seu estudi i el segresta per aconseguir fer un pacte i signar conjuntament les properes creacions.
Memòria general d'activitats
(1976) Sirera Turó, Rodolf
Un grup d'actors belgues arriben a un teatre de províncies per preparar la representació de l'obra que porten de gira. Al llarg de la nit passen una sèrie de fets de difícil explicació: tot i que és un grup compromès amb la cultura flamenca que sempre s'ha negat a treballar en francès, ara els textos dels actors apareixen en aquesta llengua; la dona de fer feines i l'administrador del teatre entren i surten sense que ningú sàpiga exactament d'on; un dels actors sent per ràdio que aquesta companyia actua precisament aquella nit a l'altra punta del país; etc. Finalment, en voler deixar l'escenari, els actors s'adonen que un vidre els ho impedeix. Un dels actors el trenca, i llavors es fa fosc. En fer-se de nou la llum, a l'escenari hi ha la dona de fer feines i l'administrador del teatre, els quals comenten l'abandó de l'edifici i com esperen que caigui d'un dia a l'altre.
Tres variacions sobre el joc del mirall, amb un epíleg d'homenatge a Alfred Jarry
(1974) Sirera Turó, Rodolf
L’obra està formada per tres variacions i un epíleg que juguen amb el concepte de teatre dins del teatre i que, d’una forma o altra, necessiten de la participació del públic. En la primera variació, la família Brown espera l’arribada de la família Smith. De cop, el fòrum desapareix, i veiem la família Smith en una sala d’estar idèntica repetint paraules i comportaments. En la segona variació, després d’una estona de fosc s’encenen els llums. El teatre ha desaparegut, i el públic es troba rodejat per un exèrcit que l’obliga, a cops de fusell, a aixecar-se i caminar. En la tercera variació, en encendre’s els llums amb Jean-Paul Marat a l’escenari, el pati de butaques és buit, i només hi ha un mirall a cada seient que reflecteix la seva imatge. Finalment, a l’epíleg, els espectadors que contemplen el pare Ubú a escena van tots vestits de negre.
La partida
(1989) Sirera Turó, Rodolf
A les acaballes de la Guerra Civil Espanyola un jove autor assaja un drama romàntic amb una companyia d'Alacant. L'obra gira entorn de la figura heroïca de seu rebesavi en lluita contra la Restauració Borbònica. A partir de la coincidència de nom de tots dos i de la situació, s'estableix un progressiu paral·lelisme d'accions i personatges en diversos graus de realitat i ficció, fins a la fusió amb l'afusellament de l'autor. Al final, el seu avi comença la lectura d'una segona obra que coincideix amb l'inici del text dels Sirera, tot i que les acotacions estan en castellà.

Rodolf Sirera Turó

Adreça de correu electrònic

Data de naixement

Nom

Filtres

Autor

Paraules clau

Data

Accés Obert

Tipus d'ítem

Configuració

Ordenar per

Resultats per pàgina

Resultats de la cerca