Rodolf Sirera Turó

València, 1948. Llicenciat en Història, i amb estudis de Filologia, va participar des de finals de la dècada dels seixanta del segle passat en el moviment del teatre independent, col·laborant com a crític teatral en diferents publicacions periòdiques i va assumir, entre 1979 i 1993, com a gestor teatral, càrrecs de responsabilitat en la Comunitat Valenciana. És autor de més de cinquanta obres de teatre, algunes de les quals escrites en col·laboració amb el seu germà Josep Lluís, amb les que ha obtingut diversos premis, entre els quals el Ciutat de Barcelona, el Born, el Sanchis Guarner, quatre premis Max, el Nacional de Teatre de la Generalitat de Catalunya i el Premi d’Honor de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana. Té obres traduïdes i estrenades en més d’una quinzena d’idiomes i ha traduït i adaptat textos d’autors clàssics i contemporanis. Entre les seues obres destaquen "Plany en la mort d’Enric Ribera" (1972); "El verí del teatre" (1978); "La primera de la classe" (1983); "Cavalls de mar" (1986, amb Josep Lluís Sirera); "Indian Summer" (1987), "La caverna" (1993), "Maror" (1994), "Raccord" (2006) i "Dinamarca" (2019, també amb Josep Lluís Sirera). Des de 1995 es dedica a l’escriptura de guions per a televisió.

Més informació sobre l'autor.

Pàgina completa de l'ítem

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 10 de 10

Medea
Sirera Turó, Rodolf
Mentre dinen, Medea es posa més i més nerviosa davant la impossibilitat d’establir cap conversa amb el seu home Jason, pendent només de la cotització borsària dels seus segells de Trinitat-Tobago. Com a venjança pel menyspreu constant que pateix, Medea acaba clavant -literalment- dins la sopera la col·lecció completa de segells de Trinitat-Tobago, Dahomey i la República Papua, cosa que fa desmaiar Jason.
L'estranya metamorfosi de Mademoiselle Delaigulle
Sirera Turó, Rodolf
Un pintor troba en un parc Mademoiselle Delaigulle llegint “Les flors del mal” de Baudelaire. Quan el pintor li diu que la seva ànima es reflecteix en el seu rostre, Mlle. Delaigulle s’esvera i li demana si la vol besar. El pintor ho fa, i a continuació s’apaguen els llums. En encendre’s de nou, el pintor ha desaparegut, però Mlle. Delaigulle té el seu rostre, cosa que fa que el gat que té a la falda es remogui inquiet.
El còlera dels déus
(1976) Sirera Turó, Rodolf
El 1885 Alcúdia del Xúquer sembla restar al marge del còlera que s'estén per tot el País Valencià. Al poble, les relacions entre Ventura Alavano, republicà i director del setmanari local "El Eco del Júcar", i l'alcalde s'estan deteriorant. L'alcalde decideix no tocar el clavegueram del poble, que hauria de canviar-se per fer més difícil la possible arribada del còlera, embutxacar-se part dels diners que estalviarà, i detenir el doctor, que de fa temps escriu articles en contra seva i que aquell mateix dia mor d'un tret a la presó, tot i que l'alcalde aconsegueix fer-ho passar per un atac de cor. Al mateix temps, els primers símptomes del còlera semblen arribar al poble. Al final, quan Alavano és a punt de denunciar tots els tripijocs de l'alcalde al diari, aquest l'amenaça amb fer-lo fora, ja que s'ha fet amb les dues terceres parts de les accions. Alavano, resignat, accepta col·laborar amb ell.
El misteri de la cambra tancada
Sirera Turó, Rodolf
El jove Amarelo Giallo força la porta del despatx del seu cap, Monsieur Jean, perquè aquest no respon, i el troba penjat a l’habitació que funciona com a arxiu. En arribar el detectiu Gelb es produeix un interrogatori, arribant a la conclusió que M. Jean no pot haver estat assassinat, ja que la porta estava tancada per dins, i no es pot haver suïcidat, ja que no hi ha cap moble a prop del penjat. Per tant, M. Jean conclou que si no pot ser que a l’arxiu hi hagi un home mort, és que realment no hi és. I efectivament, en mirar de nou dins la cambra, aquesta és buida.
La pau (retorna a Atenes)
(1973) Sirera Turó, Rodolf
Trigeu és un pobre vinater que, en adonar-se que la guerra entre atenencs i espartans s’està desplaçant cap a les seves vinyes, decideix anar a buscar La Pau, que és retinguda a l’Olimp. Els comerciants d’armes i el promès de la seva filla, Polemidso, que és soldat, intentaran impedir-ho, ja que la pau significaria la seva ruïna, però Trigeu serà ajudat per un grup de prostitutes, partidàries de la pau perquè la guerra les està deixant sense clients. Trigeu aconseguirà arribar a l’Olimp amb l’ajuda d’un escarabat que menja merda, i d’allà aconseguirà treure La Pau. Ara bé, en mostrar-la a tots els ciutadans atenencs, de sota un mantell apareixerà La Guerra i no La Pau, que començarà a atonyinar tothom.
Història de la representació frustrada de la llegenda de la princesa trista
(1975) Sirera Turó, Rodolf
Martín i Batolomé són dos mexicans que creuen Río Grande a la recerca d’un lloc de treball. De camí troben un vell compatriota, Cosme, que els avisa que els EEUU no són la terra promesa que creuen. Troben feina a la plantació Fellows, on prenen camins diferents: mentre que Bartolomé es converteix en home de confiança de Mr. Fellows, Martín esdevé una molèstia, ja que reivindica millores de sou i de les condicions de treball. Finalment, Martín encapçala una revolta que és esclafada pel propi Bartolomé. Martín aconsegueix fugir i decideix tornar a Mèxic, però de camí retroba Cosme, qui l’anima a no deixar-se vèncer tan fàcilment. Martín acabarà girant cua i dirigint-se al nord a lluitar per allò que és just.
El verí del teatre : Diàleg entre un aristòcrata i un comediant
(1978) Sirera Turó, Rodolf
El 1784, a París, l'actor Gabriel de Beaumont va a veure el Marquès de…, que l'ha fet cridar perquè li representi un fragment d'una obra que ha escrit i en la qual el personatge de Sòcrates és conscient que està morint. Gabriel ho fa, però el Marquès el talla perquè troba que la seva interpretació s'allunya massa de la realitat. Llavors Gabriel comença a trobar-se malament i, a partir d'insinuacions del Marquès, dedueix que aquest l'ha enverinat. El Marquès li confirma que li queden pocs minuts de vida, i que només li donarà l'antídot si aconsegueix fer real el fragment de la seva obra. Gabriel accepta, i aquest segon intent impregnat de la seva autèntica angoixa interessa més al Marquès. Però no n'hi ha prou, i el Marquès, tot fent creure a Gabriel que li dóna l'antídot, l'enverina, ara de debò: abans només li havia donat una droga. Llavors el Marquès s'asseu cerimoniosament, disposat a gaudir d'una mort ben real.
Memòria general d'activitats
(1976) Sirera Turó, Rodolf
Un grup d'actors belgues arriben a un teatre de províncies per preparar la representació de l'obra que porten de gira. Al llarg de la nit passen una sèrie de fets de difícil explicació: tot i que és un grup compromès amb la cultura flamenca que sempre s'ha negat a treballar en francès, ara els textos dels actors apareixen en aquesta llengua; la dona de fer feines i l'administrador del teatre entren i surten sense que ningú sàpiga exactament d'on; un dels actors sent per ràdio que aquesta companyia actua precisament aquella nit a l'altra punta del país; etc. Finalment, en voler deixar l'escenari, els actors s'adonen que un vidre els ho impedeix. Un dels actors el trenca, i llavors es fa fosc. En fer-se de nou la llum, a l'escenari hi ha la dona de fer feines i l'administrador del teatre, els quals comenten l'abandó de l'edifici i com esperen que caigui d'un dia a l'altre.
L'assassinat del doctor Moraleda
(1978) Sirera Turó, Rodolf
En l'expedició per terres africanes que el doctor Moraleda vol emprendre per estudiar la fauna i flora del territori, hi conflueixen altres interessos més enllà dels científics. D'una banda, el govern portuguès vol aprofitar l'expedició per ocupar el territori que hi ha entre les colònies portugueses d'Angola i Moçambic i, d'aquesta forma, dominar una franja estratègica que s'estendria de l'oceà Atlàntic a l'Índic. D'altra banda, un venedor de diamants i un tallador, Vasco, volen aprofitar l'expedició per recuperar el tresor que el traficant d'esclaus Nuno Fernandes va amagar en aquella zona. Com a resultes d'aquesta confluència d'interessos, l'expedició acaba en tragèdia, ja que tots els seus participants són assassinats excepte un capità de l'exèrcit portuguès, promotor de la matança, i Vasco, qui aconsegueix fugir. Més endavant, però, quan és a punt de donar a conèixer la responsabilitat del govern portuguès en tot aquest afer, Vasco és assassinat per un enviat d'aquest govern.
Tres variacions sobre el joc del mirall, amb un epíleg d'homenatge a Alfred Jarry
(1974) Sirera Turó, Rodolf
L’obra està formada per tres variacions i un epíleg que juguen amb el concepte de teatre dins del teatre i que, d’una forma o altra, necessiten de la participació del públic. En la primera variació, la família Brown espera l’arribada de la família Smith. De cop, el fòrum desapareix, i veiem la família Smith en una sala d’estar idèntica repetint paraules i comportaments. En la segona variació, després d’una estona de fosc s’encenen els llums. El teatre ha desaparegut, i el públic es troba rodejat per un exèrcit que l’obliga, a cops de fusell, a aixecar-se i caminar. En la tercera variació, en encendre’s els llums amb Jean-Paul Marat a l’escenari, el pati de butaques és buit, i només hi ha un mirall a cada seient que reflecteix la seva imatge. Finalment, a l’epíleg, els espectadors que contemplen el pare Ubú a escena van tots vestits de negre.

Rodolf Sirera Turó

Adreça de correu electrònic

Data de naixement

Nom

Filtres

Autor

Paraules clau

Data

Accés Obert

Tipus d'ítem

Configuració

Ordenar per

Resultats per pàgina

Resultats de la cerca