Rodolf Sirera Turó

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
València, 1948. Llicenciat en Història, i amb estudis de Filologia, va participar des de finals de la dècada dels seixanta del segle passat en el moviment del teatre independent, col·laborant com a crític teatral en diferents publicacions periòdiques i va assumir, entre 1979 i 1993, com a gestor teatral, càrrecs de responsabilitat en la Comunitat Valenciana. És autor de més de cinquanta obres de teatre, algunes de les quals escrites en col·laboració amb el seu germà Josep Lluís, amb les que ha obtingut diversos premis, entre els quals el Ciutat de Barcelona, el Born, el Sanchis Guarner, quatre premis Max, el Nacional de Teatre de la Generalitat de Catalunya i el Premi d’Honor de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana. Té obres traduïdes i estrenades en més d’una quinzena d’idiomes i ha traduït i adaptat textos d’autors clàssics i contemporanis. Entre les seues obres destaquen "Plany en la mort d’Enric Ribera" (1972); "El verí del teatre" (1978); "La primera de la classe" (1983); "Cavalls de mar" (1986, amb Josep Lluís Sirera); "Indian Summer" (1987), "La caverna" (1993), "Maror" (1994), "Raccord" (2006) i "Dinamarca" (2019, també amb Josep Lluís Sirera). Des de 1995 es dedica a l’escriptura de guions per a televisió.
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 5 de 5
  • Obra
    L'estranya metamorfosi de Mademoiselle Delaigulle
    Sirera Turó, Rodolf
    Un pintor troba en un parc Mademoiselle Delaigulle llegint “Les flors del mal” de Baudelaire. Quan el pintor li diu que la seva ànima es reflecteix en el seu rostre, Mlle. Delaigulle s’esvera i li demana si la vol besar. El pintor ho fa, i a continuació s’apaguen els llums. En encendre’s de nou, el pintor ha desaparegut, però Mlle. Delaigulle té el seu rostre, cosa que fa que el gat que té a la falda es remogui inquiet.
  • Obra
    El còlera dels déus
    (1976) Sirera Turó, Rodolf
    El 1885 Alcúdia del Xúquer sembla restar al marge del còlera que s'estén per tot el País Valencià. Al poble, les relacions entre Ventura Alavano, republicà i director del setmanari local "El Eco del Júcar", i l'alcalde s'estan deteriorant. L'alcalde decideix no tocar el clavegueram del poble, que hauria de canviar-se per fer més difícil la possible arribada del còlera, embutxacar-se part dels diners que estalviarà, i detenir el doctor, que de fa temps escriu articles en contra seva i que aquell mateix dia mor d'un tret a la presó, tot i que l'alcalde aconsegueix fer-ho passar per un atac de cor. Al mateix temps, els primers símptomes del còlera semblen arribar al poble. Al final, quan Alavano és a punt de denunciar tots els tripijocs de l'alcalde al diari, aquest l'amenaça amb fer-lo fora, ja que s'ha fet amb les dues terceres parts de les accions. Alavano, resignat, accepta col·laborar amb ell.
  • Obra
    Història de la representació frustrada de la llegenda de la princesa trista
    (1975) Sirera Turó, Rodolf
    Martín i Batolomé són dos mexicans que creuen Río Grande a la recerca d’un lloc de treball. De camí troben un vell compatriota, Cosme, que els avisa que els EEUU no són la terra promesa que creuen. Troben feina a la plantació Fellows, on prenen camins diferents: mentre que Bartolomé es converteix en home de confiança de Mr. Fellows, Martín esdevé una molèstia, ja que reivindica millores de sou i de les condicions de treball. Finalment, Martín encapçala una revolta que és esclafada pel propi Bartolomé. Martín aconsegueix fugir i decideix tornar a Mèxic, però de camí retroba Cosme, qui l’anima a no deixar-se vèncer tan fàcilment. Martín acabarà girant cua i dirigint-se al nord a lluitar per allò que és just.
  • Obra
    El verí del teatre : Diàleg entre un aristòcrata i un comediant
    (1978) Sirera Turó, Rodolf
    El 1784, a París, l'actor Gabriel de Beaumont va a veure el Marquès de…, que l'ha fet cridar perquè li representi un fragment d'una obra que ha escrit i en la qual el personatge de Sòcrates és conscient que està morint. Gabriel ho fa, però el Marquès el talla perquè troba que la seva interpretació s'allunya massa de la realitat. Llavors Gabriel comença a trobar-se malament i, a partir d'insinuacions del Marquès, dedueix que aquest l'ha enverinat. El Marquès li confirma que li queden pocs minuts de vida, i que només li donarà l'antídot si aconsegueix fer real el fragment de la seva obra. Gabriel accepta, i aquest segon intent impregnat de la seva autèntica angoixa interessa més al Marquès. Però no n'hi ha prou, i el Marquès, tot fent creure a Gabriel que li dóna l'antídot, l'enverina, ara de debò: abans només li havia donat una droga. Llavors el Marquès s'asseu cerimoniosament, disposat a gaudir d'una mort ben real.
  • Obra
    Memòria general d'activitats
    (1976) Sirera Turó, Rodolf
    Un grup d'actors belgues arriben a un teatre de províncies per preparar la representació de l'obra que porten de gira. Al llarg de la nit passen una sèrie de fets de difícil explicació: tot i que és un grup compromès amb la cultura flamenca que sempre s'ha negat a treballar en francès, ara els textos dels actors apareixen en aquesta llengua; la dona de fer feines i l'administrador del teatre entren i surten sense que ningú sàpiga exactament d'on; un dels actors sent per ràdio que aquesta companyia actua precisament aquella nit a l'altra punta del país; etc. Finalment, en voler deixar l'escenari, els actors s'adonen que un vidre els ho impedeix. Un dels actors el trenca, i llavors es fa fosc. En fer-se de nou la llum, a l'escenari hi ha la dona de fer feines i l'administrador del teatre, els quals comenten l'abandó de l'edifici i com esperen que caigui d'un dia a l'altre.