Rodolf Sirera Turó

Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
València, 1948. Llicenciat en Història, i amb estudis de Filologia, va participar des de finals de la dècada dels seixanta del segle passat en el moviment del teatre independent, col·laborant com a crític teatral en diferents publicacions periòdiques i va assumir, entre 1979 i 1993, com a gestor teatral, càrrecs de responsabilitat en la Comunitat Valenciana. És autor de més de cinquanta obres de teatre, algunes de les quals escrites en col·laboració amb el seu germà Josep Lluís, amb les que ha obtingut diversos premis, entre els quals el Ciutat de Barcelona, el Born, el Sanchis Guarner, quatre premis Max, el Nacional de Teatre de la Generalitat de Catalunya i el Premi d’Honor de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana. Té obres traduïdes i estrenades en més d’una quinzena d’idiomes i ha traduït i adaptat textos d’autors clàssics i contemporanis. Entre les seues obres destaquen "Plany en la mort d’Enric Ribera" (1972); "El verí del teatre" (1978); "La primera de la classe" (1983); "Cavalls de mar" (1986, amb Josep Lluís Sirera); "Indian Summer" (1987), "La caverna" (1993), "Maror" (1994), "Raccord" (2006) i "Dinamarca" (2019, també amb Josep Lluís Sirera). Des de 1995 es dedica a l’escriptura de guions per a televisió.
Nom

Filtres

1978 - 197921980 - 198921990 - 19991
Restablir filtres

Configuració

Paraules clau: Creació artística ×

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 5 de 5
  • Miniatura
    Obra
    Homenatge a Florentí Montfort
    (1971) Sirera Turó, Rodolf
    L’obra està organitzada en forma d’acte d’homenatge al valencià Florentí Montfort i Bustamante, personatge inexistent però prototip de l’intel·lectual conservador que al llarg de la Renaixença valenciana impulsà una literatura folklòrica al voltant de la taronja, l’Horta i la barraca, que a partir de llavors van passar a definir el País Valencià. Aquesta intel·lectualitat va impossibilitar qualsevol mena d’anàlisi realista de la situació al País Valencià, donant lloc, com diuen els autors, a la “dolça, idíl·lica, increïblement falsificada visió del que som, hem estat i serem els valencians”. Després dels discursos del president de l’Associació per a la Defensa dels Valors Tradicionals de la Nostra Terra, organitzadora de l’acte, i de Crisòstom Laparra i Caudart, glossador de la figura i obra de l’homenatjat, es llegeixen alguns dels poemes més representatius de Florentí Montfort, com ara “Tarongers en primavera” i “A la dona valenciana”, i es representa la seva obra més aconseguida, “Oh, dolça barraqueta valenciana!”, que explica la fidelitat d’una família a la terra, a la taronja i a la barraca valencianes.
  • Miniatura
    Obra
    Plany en la mort d'Enric Ribera : Assaig simfònic de documentació biogràfica
    (1972) Sirera Turó, Rodolf
    L'obra és una biografia de l'actor valencià més important del segle XX, Enric Ribera. És escrita en forma de simfonia i organitzada a base de repeticions, paral·lelismes, discursos simultanis, etc. Formalment, per tant, és força complexa. Després d'un preludi en el qual s'informa de la mort de l'actor, hi ha una obertura que deixa entreveure els aspectes més destacats de la vida d'Enric Ribera. A continuació, un al·legro se centra en la infància de l'actor. L'andante que el segueix fa referència a un aspecte extern a la vida de Ribera: la necessitat de crear un partit d'esquerres compromès amb la realitat del País Valencià. El scherzo següent se centra en la passió entre els germans Enric i Empar, al qual el segueix un adagio que mostra com durant la Guerra Civil, Enric Ribera, a desgrat seu, va fer un teatre compromès i d'idees. La coda final mostra l'assimilació de Ribera pel bàndol franquista i la seva renúncia a tota mena de compromís amb el seu país i la seva llengua.
  • Miniatura
    Obra
    Punt de fuga
    (1999) Sirera Turó, Rodolf
    En Costa és un escriptor en crisi que un dia, convençut que l’amor excessiu de la seva dona és la causa d’aquesta crisi, fuig de casa. Va a un pis de lloguer del qual se’n fan càrrec una noia, la Paula, i la seva mare. El pare de la Paula les va deixar fa anys, i ara la mare se sent terriblement sola i tem el dia que la Paula decideixi marxar. Aquesta, d’altra banda, se sent atreta per en Costa i busca ocasions per parlar amb ell, ja que el veu com la possibilitat de fugir d’un futur que ella considera massa predeterminat. La capacitat de la Paula per somniar i estimar dóna a en Costa noves forces per escriure. El resultat, a base de correccions i reelaboracions, és una història d’intriga en la qual una dona contracta un assassí a sou per tal que mati el seu marit infidel. En Costa i la Paula representen diferents passatges d’aquesta novel·la que es combinen amb els diferents episodis de la seva pròpia història. Un cop acabada la novel·la, en Costa se sent amb forces per tornar amb la seva dona i reiniciar la relació, de la mateixa forma que ha reiniciat la novel·la una vegada i una altra.
  • Miniatura
    Obra
    El verí del teatre : Diàleg entre un aristòcrata i un comediant
    (1978) Sirera Turó, Rodolf
    El 1784, a París, l'actor Gabriel de Beaumont va a veure el Marquès de…, que l'ha fet cridar perquè li representi un fragment d'una obra que ha escrit i en la qual el personatge de Sòcrates és conscient que està morint. Gabriel ho fa, però el Marquès el talla perquè troba que la seva interpretació s'allunya massa de la realitat. Llavors Gabriel comença a trobar-se malament i, a partir d'insinuacions del Marquès, dedueix que aquest l'ha enverinat. El Marquès li confirma que li queden pocs minuts de vida, i que només li donarà l'antídot si aconsegueix fer real el fragment de la seva obra. Gabriel accepta, i aquest segon intent impregnat de la seva autèntica angoixa interessa més al Marquès. Però no n'hi ha prou, i el Marquès, tot fent creure a Gabriel que li dóna l'antídot, l'enverina, ara de debò: abans només li havia donat una droga. Llavors el Marquès s'asseu cerimoniosament, disposat a gaudir d'una mort ben real.
  • No hi ha miniatura disponible
    Obra
    Memòria general d'activitats
    (1976) Sirera Turó, Rodolf
    Un grup d'actors belgues arriben a un teatre de províncies per preparar la representació de l'obra que porten de gira. Al llarg de la nit passen una sèrie de fets de difícil explicació: tot i que és un grup compromès amb la cultura flamenca que sempre s'ha negat a treballar en francès, ara els textos dels actors apareixen en aquesta llengua; la dona de fer feines i l'administrador del teatre entren i surten sense que ningú sàpiga exactament d'on; un dels actors sent per ràdio que aquesta companyia actua precisament aquella nit a l'altra punta del país; etc. Finalment, en voler deixar l'escenari, els actors s'adonen que un vidre els ho impedeix. Un dels actors el trenca, i llavors es fa fosc. En fer-se de nou la llum, a l'escenari hi ha la dona de fer feines i l'administrador del teatre, els quals comenten l'abandó de l'edifici i com esperen que caigui d'un dia a l'altre.