Carles Pons Forés

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
1955-1999. Autor teatral, desenvolupà altres activitats en l'art escènic i en el camp de l'audiovisual. Com a autor, ha escrit un gran nombre d'obres, especialment als anys noranta.
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 6 de 6
  • Obra
    El llibre de la selva
    Pons Forés, Carles
    "El llibre de la selva" explica la història de Mowgli, un nen abandonat i criat pels llops i d'altres animals feréstecs. L'obra comença amb la descoberta del nadó i la lluita entre els animals bons i els dolents per tal de cuidar-lo o bé de cruspir-se'l, enfrontant el tigre Shere Khan i els seus malvats sequaços amb el vell llop Akela, la pantera Bagheera, l'ós Baloo i els altres futurs amics d'en Mowgli. L'obra acaba deu anys més tard, amb la mort del tigre Shere Khan per un atac de cor, demostrant-li així a ell mateix i a tothom que fins i tot l'ésser més vil té un cor amagat.
  • Obra
    Merlí i el jove Artús
    Pons Forés, Carles
    “Merlí i el jove Artús” posa en escena la coneguda història del príncep Artús, salvat pel mag Merlí de les flames que mataren els seus progenitors i ocultat per preservar-lo de l’odi dels seus enemics. L’obra comença amb un Artús adolescent, desconeixedor del seu origen i acompanyat pel seu germà d’adopció, el cavaller Lancelot, la bruixa Morgana, el pèrfid Mordred i la donzella Ginebra (de la qual està enamorat), que es dirigeixen a Canterbury, on l’espasa Excalibur espera que arribi el vertader successor al tron d’Anglaterra i aconsegueixi treure-la de la pedra on està incrustada. Durant el viatge, Artús s’enfronta a grans perills i els resol gràcies a la seva astúcia i al seu valor i, un cop arribats a Canterbury, aconsegueix treure l’espasa Excalibur i, descobrint el seu noble origen, proclamar-se rei d’Anglaterra.
  • Obra
    Un sopar tan íntim
    Pons Forés, Carles
    Una parella sopa romànticament, amb tota els elements apropiats per a l'ocasió. Però la cordialitat i les bones maneres inicials deriven cap a un enfrontament final, producte de la incomunicació més espantosa i d'una relació viciada per convencions i formalismes estúpids portats fins a extrems insuportables.
  • Obra
    El bes
    Pons Forés, Carles
    Dos amics, Dani i Berna, estan acorralats en un tuguri abandonat, esperant que la colla de Carlo es decideixi a venir a matar-los per una qüestió d’honor: Berna li ha fet un petó al nas a la xicota de Carlo. Però Dani no pot acceptar que el matin per un miserable petó al nas i obliga Berna a confessar-li que el petó va ser a la boca, que després se la va emportar a una pensió de mala mort i se la va follar miserablement tot pensant en Carlo. Llavors, Dani s’excita i ejacula. Ara ja poden morir tranquils.
  • Obra
    Parelles de fet, de fet parelles
    Pons Forés, Carles
    L'obra presenta tot un seguit de situacions còmiques que giren al voltant del tema de la parella. Així, es veu com una parella d'enamorats acaben un sopar romàntic a hòsties; com uns nuvis, abans de pronunciar el "sí vull", s'ho rumien; com la parella de pingüins que Noè ha escollit per salvar l'espècie es troben amb el fet que ell és gai; o com una parella acaba declarant-se odi etern perquè no funciona al llit. Totes aquestes escenes estan unides per unes altres que tracten de la relació entre la parella formada pel públic i els actors.
  • Obra
    L'aniversari de don Eduardo
    Pons Forés, Carles
    L’any 1895, en el 61è aniversari del gran escriptor valencià don Eduardo Escalante, un grup de teatre de varietés representa una obra seva, “Bufar en caldo gelat”, i el convida a veure l’espectacle. Es tracta d’una comèdia en vers (escrita en castellà, valencià i una mica d’italià), on una sèrie de personatges fingeixen ser allò que no són per tal d’obtenir beneficis econòmics i carnals. Però aquell que semblava no tenir ni un duro i a qui tothom menyspreava és qui acaba pagant els deutes de tots plegats i casant-se amb la noia més desitjada, en un final feliç i moralitzador, que posa al descobert la hipocresia i l’avarícia de la majoria dels personatges de l’obra.