Manuel de Pedrolo Molina

Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
L'Aranyó, 1918 - Barcelona 1990. Novel·lista, dramaturg, poeta i traductor, un dels escriptors més prolífics de la literatura catalana contemporània. Va dirigir la col·lecció de novel·la negra «La cua de palla». Va ser un dels escriptor més perseguits per la dictadura franquista. Obtingué diversos premis literaris, com el Joanot Martorell, el Víctor Català o el Crítica Serra d'Or, i fou distingit amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1979.
Nom

Filtres

1999 - 200011
Restablir filtres

Configuració

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 10 de 11
  • Miniatura
    Obra
    Algú a l'altre cap de peça
    (1958) Pedrolo Molina, Manuel de
    Una noia jove troba una vella que s’arrossega pel terra d’una habitació. Intenta sense èxit establir contacte amb ella, però la vella només emet uns sons inintel·ligibles. Poc després, arriba Cal, un home que examinarà la vella de manera científica per simple afany de coneixement i que també fracassa. Cal i la noia deixaran que ho intenti Set. Aquest s’apropa a la vella de manera violenta, traient-li tan sols unes poques paraules. Bla, no accepta els mètodes utilitzats pels seus dos companys, els fa marxar i intenta comunicar-se amb la vella a través de l’amor. Bla inicia amb èxit el contacte amb la vella i aconsegueix que parli, però quan li explica que per acceptar-lo a ell, ha d’acceptar també els altres dos, perquè són parts d’una mateixa cosa, la vella es fa enrere. Cal creu que el millor mètode és el de Set, i fa que aquest agredeixi a la vella, cosa que provoca la marxa de la noia. Mentre Cal i Bla discuteixen sobre quin és el mètode a seguir un individu entra a l’habitació i s’enduu a la vella sense que els homes se n’adonin.
  • Miniatura
    Obra
    Els hereus de la cadira
    (1954) Pedrolo Molina, Manuel de
    Un cirabotes que treballa en uns urinaris públics i que no creu que pugui passar-li res d’extraordinari, acaba de netejar les sabates d’un home que al marxar perd una carta. L’encarregat dels urinaris la llegeix i veu que es tracta de la carta d’una dona anomenada Carme dirigida al seu amant. El cirabotes, que creu que pot tractar-se de la seva muller, entén que aquest fet (es confirmin o no les seves sospites), ja li ha canviat la vida i que a partir d’ara s’ho mirarà tot d’una manera diferent. Decideix deixar la seva esposa i la feina. La dona el visita i li assegura que la carta no és seva. El client torna a buscar la carta i li parla d’una altra Carme. El cirabotes creu que a pesar de tot, s’ha convertit en un home i ha deixat de ser una bèstia. Decidit a conèixer aquesta altra Carme que l’ha fet canviar i convençut que el canvi no pot ser casual, s’acomiada de l’encarregat i el converteix en “hereu de la cadira” que feia servir per netejar sabates.
  • Miniatura
    Obra
    Cruma
    (1957) Pedrolo Molina, Manuel de
    El resident d’un pis sent un truc a la porta i l’obra: és el visitant. Aquest decideix ajudar-lo en el joc que el resident ha inventat per passar l’estona: mesurar les parets. Mentre una sèrie de problemes (cintes mètriques no numerades, impossibilitat de trobar on anotar les mesures, ...) provoquen que els dos personatges no puguin mesurar res, una misteriosa noia va apareixent, i una veu no identificada no para de cridar “Nagaio”. Després d’obrir una finestra, el resident i el visitant coneixen Nagaio, una dona que surt d’una altra finestra. El visitant decideix anar al bany, i en entrar-hi es creua amb algú que en surt. És l’estrany. El resident està convençut que l’estrany és el visitant. L’estrany comença a relacionar-se amb Nagaio i marxa amb la noia. Quan el visitant surt del bany, el resident no entén res, perquè es pensa que aquest acaba de marxar. Però la noia i l’estrany tornen a entrar, es dirigeixen a una porta que el resident no havia vist mai, i després de discutir amb el visitant, aconsegueixen traspassar-la. Al final, el resident i el visitant s’han quedat sols. Però algú truca a la porta del pis, i el resident va a obrir-la.
  • Miniatura
    Obra
    La nostra mort de cada dia
    (1956) Pedrolo Molina, Manuel de
    El Pare, la Mare i l’Àvia, estan esperant la Marina i la Maria Lluïsa (filles dels dos primers) per començar a dinar. Però arriba M., un jove benplantat, que diu que ha vingut a buscar la Marina i que tots comprenen que és la mort. La mare surt ràpidament a buscar la Marina i no la deixa tornar a casa. La Marina s’instal·la a casa de la Dolors i li confessa a aquesta que fa molt de temps que pateix uns dolors terribles al pit, tot i que no ha advertit mai a la seva família. La Mare la visita per explicar-li perquè no la deixa tornar a casa i la Marina ho entén tot. La Maria Lluïsa també visita la seva germana i li confessa que desitja que M. també se l’endugui a ella. Per aquest motiu Maria Lluïsa va a veure M. i l’intenta convèncer que se l’endugui, però aquest encara no la troba preparada. Uns dies després, M. torna a casa els pares de la Marina a buscar-la i espera que la noia arribi conversant amb la família. La noia arriba i M. se l’enduu finalment.
  • Miniatura
    Obra
    Homes i No
    (1957) Pedrolo Molina, Manuel de
    Fabi i Selena són presoners. En una altra cambra, Bret i Eliana també es troben tancats. Porten tota la vida com a presoners, i ja els seus pares havien estat tancats en aquelles cambres. Un dia, farts de la seva situació, intenten atacar No, el carceller, que es troba adormit, però només aconsegueixen despertar-lo. Tot i qüestionar-se el seu tancament i la figura del seu vigilant, dipositen totes les esperances en els fills que esperen tenir algun dia. Uns anys més tard, Feda i Sorne, els fills de les anteriors parelles, decideixen començar a investigar cadascú la seva cel·la per intentar trobar-hi alguna fissura, davant la sorpresa dels seus respectius pares que mai no havien pensat a fer-ho. No, a mesura que avança la investigació, s’anirà posant més nerviós, i quan els joves veuen que la paret del final és en realitat una cortina, els prega que no la traspassin. Feda i Sorne, després d’algun dubte, estiren la cortina, cadascú des de la seva cambra, i descobreixen una enorme reixa que els empresona a tots, inclòs No.
  • Miniatura
    Obra
    Pell vella al fons del pou
    (1957) Pedrolo Molina, Manuel de
    En Pap, en Fem i la Sex, viuen tancats en una habitació on només hi ha dos ulls de bou, la porta d’un ascensor i un munt de runa. Els seus records anteriors al moment d’entrar a l’habitació són confosos i discuteixen constantment sobre com era l’home que els va portar, si van arribar junts o separats, si hi ha més gent en altres pisos, etc. La seva feina sembla que consisteix en anar triant objectes del munt de runa, i quan per l’ull de bou veuen que des de dalt llencen runa, llençar-la també ells. Per tal que passi alguna cosa i no viure tancat, en Fem decideix no llençar la runa quan sigui el moment per veure si ve algú a veure que passa. A pesar de la por dels altres dos ho aconsegueix, però quan l’ascensor es para al seu pis, el Pap i la Sex es repengen a la porta perquè aquesta no pugui obrir-se. Uns segons més tard l’ascensor continua amunt i tot resta igual.
  • Miniatura
    Obra
    Situació bis
    (1958) Pedrolo Molina, Manuel de
    Quatre homes i quatre dones estan tancats en una gran cambra amb vuit portes que condueixen a cambres individuals més petites, i una porta més gran que duu a l'exterior. L'única cosa que poden fer és esperar les cartes que els porten dos guardians, però que tampoc no saben qui escriu ni a qui estan dirigides. Una llei no establerta per ningú, però acceptada per tothom, obliga als presoners a romandre dins de les cambres individuals quan entren els guardians a portar les cartes. Però un dia després de qüestionar-se el sistema existent dos dels presoners no entren a la seva cambra i un d'ells és assassinat pels guardians tot i que s'havia acabat refugiant a la seva cambra. Això provocarà que la resta es revolti contra els guardes i els assassinin el dia següent. Un cop morts els guardes, dos dels presoners, elegits entre tots, substitueixen els vigilants per intentar canviar la llei. Però quan aquests dos tornen, exerceixen únicament la funció dels guardians anteriors i davant la revolta dels presoners, acaben assassinant-ne tres a traïció. Els dos presoners restants no queden gaire afectats per la mort dels seus companys, doncs ara podran agafar més cartes.
  • Miniatura
    Obra
    Tècnica de cambra
    (1959) Pedrolo Molina, Manuel de
    Set personatges són conduïts d’un en un, per una dispesera (de la qual només sentim la veu), a una mateixa cambra on s’instal·len. Entre ells comencen a establir diversos tipus de relacions. Un parell d’aquests personatges estableix una relació de domini sobre els altres a partir de la violència. La resta s’uneix per escapar d’aquest domini i ho aconsegueix. Quan els dos antics dominadors, ara dominats, intenten recuperar el poder, la veu de la dispesera comença a cridar-los, un per un, perquè surtin. Quan ja no queda ningú, la dispesera introdueix a l’habitació un nou habitant.
  • Miniatura
    Obra
    Darrera versió per ara
    (1958) Pedrolo Molina, Manuel de
    L’Home i la Dona que pateixen una mena d’amnèsia, viuen en un pis propietat de la Portera. Aquesta els hi ha llogat però amb unes estranyes condicions que incomoden a la parella. Després de discutir amb la Portera, l’Home i la Dona reben la visita del Xicot que defensa l’altruista actitud de la propietària. Poc després, els visita el Bohemi que, contràriament, els convenç de les males intencions de la Portera. La parella serà expulsada de la casa per actuar amb llibertat. Instal·lats en una altra casa, l’Home i la Dona tornen a rebre la visita del Xicot i del Bohemi, però els rebutgen als dos, perquè ara són lliures i a pesar de carregar amb les preocupacions que la llibertat comporta, han obtingut també la inquietud, que els permetrà estimar-se.
  • Miniatura
    Obra
    Sóc el defecte
    (1959) Pedrolo Molina, Manuel de
    En un espai ple de plataformes i escales, Ar i Ber es dediquen únicament a pujar i baixar per les escales. A partir d’una discussió intranscendent sobre l’ús del llenguatge, es comencen a qüestionar la seva funció en aquell lloc i el sentit de la seva existència. L’aparició de Cir, un personatge devorador de llibres que els qüestiona constantment tractant-los de ximples, i de Dor i Fur, dues noies ocioses que només volen que els nois juguin amb elles, seran problemàtiques per a la recerca dels nois. Després d’entrar en crisi perquè les noies els hi diuen que la provisionalitat converteix en inútil la seva cerca, Ar traurà forces de la certesa que almenys pot afirmar que està viu. Ar i Ver continuaran les seves investigacions per descobrir el sentit de tot plegat i encara que no arriben a una resposta determinada, pot ser que amb la seva actitud i les ganes renovades ho aconsegueixin algun dia.