Beth Escudé Gallès
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Barcelona (1963). Dramaturga, directora escènica i docent teatral. Escriu des de l'any 1995.
Nom
12 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 10 de 12
Obra El destí de les violetes(1995) Escudé Gallès, BethMitjançant un joc de virtualitats, el públic assisteix a vuit possibles destins d'un mateix personatge.Obra Inventari d'objectes perduts i altres(2009) Julià, GemmaEl suposat i mòbil Departament de Recerca i Arxiu d'Objectes Perduts fa una jornada de portes obertes. És, doncs, gràcies al tàndem que formen les doctores Moli(ner) i Font(coberta), responsables de l’arxiu, -dues científiques molt poc reconegudes-, que accedim a una trobada teatral amb les històries que guarden uns objectes aparentment insignificants i perduts. Les doctores acullen els visitants i comparteixen la seva passió per la feina: protegir, ordenar i classificar els objectes perduts, així com estimar les històries que guarden i emocionar-se pel seu potencial.Obra Aurora De GolladaEscudé Gallès, BethÉs una obra que de manera irònica parla de com la societat tracta a les víctimes de violència de gènere. L'Aurora és una dona maltractada que ha denunciat moltes vegades el seu marit; de fet, a la comissaria ja la coneixen. Aquesta vegada, però, hi arriba dessagnant-se: el seu marit l'ha degollat. Intenta posar una última denúncia però abans de signar mor. La forense i el maquillador de morts la porten a un programa de televisió que és un concurs on per votació popular es concedeix la beatificació al guanyador. L'Aurora guanya el concurs i se'n va al més enllà. Passa per l'Infern i després se'n va al Cel. Al Cel es troba al Senyor-Crist amb qui finalment decideix no quedar-se ja que per fi té la possibilitat d'inventar un món diferent on ella pugui tenir un present. L'obra acaba amb l'Aurora en una funerària encarregant el seu epitafi, el seu marit l'ha amenaçat de matar-la i sap que ho complirà. En el seu epitafi decideix no posar-hi res, ni un nom, ni una data... En el del seu marit, que sap que se suïcidarà poc després de matar-la, ho té clar: "La teva família et recordarà sempre".Obra Tra(d)icionesEscudé Gallès, BethCinc dones i moltes tradicions per trencar. Fadouma és una dona subsahariana que emigra a Anglaterra, que explica que és culpable d'haver creat una clínica clandestina per fer creure a les famílies de les nenes musulmanes que els hi ha fet una mutilació de clítoris, però en realitat aquestes noies podran gaudir del sexe. Cristina, és una dona que es revela contra el seu marit que està dormint i contra el llenguatge de les frases fetes que ho donen tot per fet. Lunae, Vestal que se la juga amb cinc companyes més davant el Gran Pontífex, que l'amenaça amb la immolació. Mercè, la cangur d'una nena que no deixa de plorar, decideix explicar-li una versió del conte de la Ventafocs on la princesa no vol ser princesa, sinó poder prendre les seves pròpies decisions. Finalment, Irina, la curiosa terrorista txetxena que malgrat no ser una experta tecnològica aconsegueix gravar-li un últim vídeo de comiat a la seva filla just abans de pretendre fer explotar la sala de teatre. Entre història i història, les actrius interpreten cançons de diferents estils, des d'una sevillana a un rap passant, per una peculiar nana.Obra FadoumaEscudé Gallès, BethFadouma és una dona subsahariana que emigra a Anglaterra perquè no pot suportar que els seus néts passin gana. El seu monòleg és una declaració de culpabilitat. Explica que és culpable d'haver creat una clínica clandestina per fer ablacions a les nenes de famílies musulmanes que viuen a Anglaterra i que se n'ha mort una durant l'operació. Tots els diners que guanya els envia a la seva família perquè puguin tenir una vida millor. Fadouma es declara culpable però, de no haver fet realment l'ablació a aquestes nenes sinó un tall poc profund perquè les famílies estiguessin tranquil·les amb l'estatus i a la vegada la dona pogués tenir relacions sexuals plaents quan ho volgués.Obra Cabaret diabòlicEscudé Gallès, BethLa dona més pecadora de la Història de la Humanitat, Heva, ens va presentant les cinc convidades de luxe de la nit. La primera és Helena de Troia, una nana barbuda molt lletja, que -ningú no sap per què- li deien la Bella Helena; per ella es va lliurar una de les guerres més ferotges de l'Antiga Grècia. La següent en desfilar pel cabaret és Rhotsvitta de Gandersheim, la monja que va ser la primera dramaturga de l'era cristiana (segle X). Després apareix Grazida de Montaillou amb un número de ventrilòquia on la vídua de Pierre Lizier se sotmet a les preguntes de l'inquisidor per haver estat la barjaula del rector de Montaillou. La quarta en discòrdia és Erzsébet Bathory, comtessa hongaresa que, com totes les de la seva condició social de l'època, es feien portar consoladors de Venècia. La culpa no la persegueix, ni tan sols per haver assassinat 650 noies al seu castell. L'última convidada és Leni Riefenstahl, directora de cinema i actriu del segle XX. Amb un número d'escapisme es pregunta retòricament si ha de demanar disculpes per haver fet pel·lícules i documentals punyents contra els poders mundials. Probablement aquestes són part de les dones més criminalitzades d’aquesta societat, i és a través d'aquestes biografies i de la pròpia Heva que l'obra ens fa reflexionar sobre un concepte tan desprestigiat com és la culpa i els beneficis que aporta la desobediència en la recerca de la pròpia identitat, tan torturada i reprimida pel pes dels segles. La seva arma per combatre les imposicions de la tradició? Sense cap mena de dubte, el riure diabòlic.Obra El color del gos quan fuig(1997) Escudé Gallès, BethJust abans de separar-se, dues dones, una sogra i la seva jove, fan recompte de les històries que han robat i n'escullen les millors per quedar-se'n una de record que expliqui la seva vida. La història de Ruth i Noemí, d'Hècuba i Andròmaca són mirall i paràbola de la relació que tenen les dues dones. Al final, la història Draupadi, una jove que mata la seva sogra, Xandra, fent-li massatges amb un oli perfumat, fa confluir la història narrada amb l'acció dramàtica: la dona jove ha decidit l'últim destí de la dona gran.Obra Beats(1999) Escudé Gallès, BethHan robat el famós còdex “Comentari a l’Apocalipsi” de Beato de Liébana que es conservava al Museu Diocesà de la Seu de Bordell. Qui n’ha sigut l’autor? El famós medievalista nord-americà establert a Catalunya Nick Jacob-Wright? O quatre pinxos sense escrúpols disposats a qualsevol cosa per aconseguir els diners que els ha de pagar un misteriós antiquari? L’obra mostra la fase d’instrucció del judici, durant la qual els diferents inculpats s’acusen mútuament, sovint donant lloc a versions contradictòries. Al final es descobrirà que Nick ha esdevingut un telepredicador satanista, que els altres quatre sospitosos han estat condemnats, i que el misteriós antiquari promotor del robatori va ser l’antic Director del Patrimoni Artístic i Cultural, pare de la jutgessa del cas.Obra El pensament per enemic(1996) Escudé Gallès, BethUn home i una dona han segrestat una noia. La dona incita l'home a què violi la segrestada. Ell, inconscientment, amb amor i tendresa, mata la noia.Obra Les nenes mortes no creixenEscudé Gallès, BethUn pare aconsegueix que diàriament la seva filla morta passi per unes hores al món "dels vius". Així, cada dia, li pot fer de professor i li ensenya tot allò que no va poder aprendre a l’escola, però la manca de sentiments de les nenes mortes dificulta la tasca de manera considerable. Paral·lelament, una dona madura intenta guanyar-se la vida ensenyant pisos, fent sexe telefònic o comunicant-se amb els esperits. Un dia, el pare decideix anar a veure una mèdium (que resulta ser la dona) en adonar-se que ja no li és possible comunicar-se amb la seva filla i amb la intenció de fer-se matar per poder reunir-se amb ella. Però no ho aconsegueix i acaba matant la mèdium, amb la qual cosa la dona passa a ser la nova professora de la nena en el món dels morts.