Albert Mestres Emilió

Barcelona, 1960. Escriptor i traductor. Ha escrit novel·la, teatre, poesia, assaig i narrativa breu.

Pàgina completa de l'ítem

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 10 de 25

Aquil·les o l'estupor
(2012) Mestres Emilió, Albert
Ballet dramàtic en el qual l'autor repassa la mitologia clàssica al voltant de la guerra de Troia, amb el destí d'Aquil·les com a eix central. A partir d'episodis coreografiats i de les converses claus d'Aquil·les, l'obra reflexiona sobre la capacitat de decidir el destí d'un mateix, dels deutes que tenim amb les nostres circumstàncies i per què l'amor, és a dir, la relació lliure i recíproca entre iguals, és l'única salvació.
Dramàtic
(1999) Mestres Emilió, Albert
“Dramàtic” explica la història de Tea. De fet, els tres personatges de l’obra, TeaA, TeaB i TeaC, no són res més que tres edats diferents de Tea, és a dir, la Tea jove, la Tea madura i la Tea vella respectivament. Al llarg de l’obra, se’ns explica com, en el seu enfrontament diari amb un món bàsicament masculí, Tea perd, fracassa i és humiliada sense cap mena de contemplacions pels diferents homes de la seva vida. Quan era una nena, el seu pare la feia sentir-se culpable per no haver nascut nen, n’abusava sexualment, i la pegava. Ja casada, explica com el seu home va deixar de fer-li l’amor després de tenir el seu fill Adrià i com, després de separar-se, li va prendre la custòdia del fill a causa de la seva tendència a la depressió. Finalment, de gran, l’Adrià li ha fet creure repetidament que ha sigut una mala mare. És per tot això que Tea té la impressió que no ha sigut “ni filla, ni dona, ni mare”.
Odola
Mestres Emilió, Albert
Hi ha dos morts al terra, dos cossos tapats amb mortalla. Dos germans: un és titllat pel Senat de terrorista i l'altre de demòcrata. Antígona, filla d'Èdip, té clar i defensa a ultrança compartir l'amor i no l'odi ja que creu que «al regne de la Mort no hi ha demòcrates ni terroristes», i que el que ha de prevaler per sobre de tot són les lleis eternes i naturals. El Senat, però, és partidari que no es pot estimar l'enemic sense trair la pàtria, i portarà les seves lleis fins les últimes conseqüències. Panxo/Panxa és del parer del Senat i malgrat no raonar l'opinió n'és el braç executor i és qui mata Antígona. Èdip, vell i cec, és obligat a marxar a l'exili ja que a Tebes no hi ha lloc pels que no compleixen les lleis interpretades per la majoria.
Orfeu i Eurídice
(2012) Mestres Emilió, Albert
Versió operística i en vers del mite clàssic d'Orfeu i la seva davallada a l'infern a buscar Eurídice, després que aquesta morís arran de la mossegada d'una serp. L'autor introdueix el personatge de Panxa, una bacant que persegueix Orfeu i que prepara la mort d'Eurídice per aconseguir-lo. Quan Orfeu retorna sense la seva dona i decideix que no vol seguir cantant ni estar amb ningú, però, Panxa l'apunyala i el cor de bacants el desmembra.
Temps real
Mestres Emilió, Albert
La Clita és dona i mare, protectora, possessiva i passiva; la major part del temps el dedica a rentar plats i es pregunta contínuament com ho ha de fer perquè no li facin pudor les mans després de rentar. En Nonet és marit, bon pare, bon home i violent; quan és a casa sempre beu i quan és fora tothom tem que desaparegui o el matin a la guerra. En Gisto és l'amant de la Clita, egoista i manipulador; es passa el dia bevent i aprofita quan la Clita marxa de casa per abusar i maltractar l'Uri i l'Eli. L'Uri i l'Eli són els infants, els fills del matrimoni, innocents, juganers i curiosos amb la seva sexualitat, fins que la violència que veuen els consumeix i els fa ser endimoniats i cruels. Finalment hi ha l'Actor, no sabem res d'ell, però ens posa en context abans de cada acte. Tots ells conformen una família que viu situacions quotidianes de manera repetida on la violència hi va entrant de mica en mica, cada vegada amb més contundència fins a acabar amb tres assassinats. La sensació que es transmet és com el temps i la violència s'entrellacen en una espiral que ens empresona i ho arrasa tot.
Amor pur
(2020) Mestres Emilió, Albert
Greta i Friday són dos adolescents que es coneixen un divendres a una concentració del moviment reivindicatiu Fridays for Future promogut per l'activista Greta Thunberg. Junts es descobriran l'una a l'altre l'amor, el sexe i les pors sobre un futur incert que la generació precedent els ha estroncat. Al llarg de les converses que mantenen, els dos joves s'adonen no només de la manca de referents vigents, sinó també que ningú els ha ensenyat a estimar. Greta i Friday, doncs, aprenen a defugir la por d'una decepció futura gràcies a l'amor que es tenen.
Inventari d'objectes perduts i altres
(2009) Julià, Gemma
El suposat i mòbil Departament de Recerca i Arxiu d'Objectes Perduts fa una jornada de portes obertes. És, doncs, gràcies al tàndem que formen les doctores Moli(ner) i Font(coberta), responsables de l’arxiu, -dues científiques molt poc reconegudes-, que accedim a una trobada teatral amb les històries que guarden uns objectes aparentment insignificants i perduts. Les doctores acullen els visitants i comparteixen la seva passió per la feina: protegir, ordenar i classificar els objectes perduts, així com estimar les històries que guarden i emocionar-se pel seu potencial.
Farsa
Mestres Emilió, Albert
El propi Mestres diu que és una mateixa història explicada de tres formes diferents: 1. Joan PRÒLEG és un treballador del teatre que li toca fer de tot. A través d'un monòleg ens critica les obres experimentals que es fan en el seu teatre i també ens explica que l'escenògraf i l'autor de l'obra s'han barallat per una cadira a escena i que finalment s'ha decidit que no hi hagi res dalt l'escenari. Joan PRÒLEG s'acomiada cantant una cançó sobre l'episodi de l'Ilíada en el qual Ifigènia, filla del rei Agamèmnon, ha de ser sacrificada per son pare per poder participar en la Guerra de Troia. 2. En la segona part apareix Gènia, que des de la mudesa pretesa ens transmet la por, el fred, la mort, l'amor obligat de la seva mare, el sexe sense paraules... 3. En la darrera part hi surt l'Actor, que ens representa com explica la mateixa història donant-li veu a tots els personatges. El president del millor país del món està a punt de començar la guerra que porta temps planificant quan uns terroristes l'amenacen amb matar la seva filla si els ataca. El president rebrà moltes pressions per part dels seus socis i també per part de la seva família. Finalment, decideix tirar endavant el projecte de futur de país.
Una història de Catalunya
Mestres Emilió, Albert
Gramona és un mossèn que durant la Guerra Civil espanyola s'ha d'amagar fins que decideix passar al bàndol dels nacionals. Laiet és el seu germà i un militant republicà convençut, que acaba rebutjant l'ajuda de Gramona i és afusellat a Montjuïc amb els seus companys. Anys més tard, durant la postguerra i el Franquisme, Gramona es fa càrrec del seu nebot Tinet. Tinet es casa amb Pipa i tenen una filla, l'Ona, filla de la Transició espanyola i crítica amb el tractament de la memòria històrica. Finalment Tinet confessa que Gramona va abusar d'ell quan era petit i que d'aquesta violació va parir a Pipa. Gramona ho reconeix i confessa que va abandonar a Pipa a una casa de gent benestant perquè pensava que li podrien donar una vida millor.
Dos de dos
Mestres Emilió, Albert
En un barri de Barcelona, Rajid, un immigrant paquistanès s’introdueix en la vida d’una parella d’edat avançada, l'Helena i en Manelic, que passen els dies recordant quan ella era habitual de La Paloma i ell cap de colla dels Xiquets de les Cabòries. Ara ella és una mestressa de casa xenòfoba que sent atracció sexual per en Rajid, a qui maltracta i menysprea i, a la vegada, hi manté relacions. En Manelic s'ha convertit en un bevedor tranquil a qui no l'alteren les actituds racistes de la seva dona, però tampoc li ve de gust seguir-li la corda.

Albert Mestres Emilió

Adreça de correu electrònic

Data de naixement

Nom

Filtres

Autor

Paraules clau

Data

Accés Obert

Tipus d'ítem

Configuració

Ordenar per

Resultats per pàgina

Resultats de la cerca