Ferran Joanmiquel
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
10 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 10 de 10
Obra La crida(2014) Joanmiquel, FerranUn home jove, que no arriba a la trentena, reparteix fulletons de propaganda electoral. Ningú no li fa cas, fins que sembla que s'atura un home i l’hi explica tot. Que ell també era així, que no li interessava la política, fins que li van donar un fulletó del partit i s'hi va sentir més que identificat. I ara hi treballa. Perquè no pot ser que ens venguessin el discurs que havíem d'estudiar, formar-nos, tenir dos o més carreres i que ara no hi hagi feina. Que estem desemparats. Que és culpa de tota aquesta gent de fora que ha vingut per quedar-se i rebre els ajuts que ens haurien de pertocar. I això no pot ser. Perquè aquesta gent de fora et fa treure el pitjor de tu, i justament per això se n’haurien d’anar. S’ha acabat la festa.Obra Apareguda (Nostra senyora de les caixeres)(2010) Joanmiquel, FerranLa Rita té un desgavell personal important: per fi ha pogut oblidar el seu xicot, el Víctor, que ara és a la presó. Però la Meri, la seva amiga i companya de caixa del supermercat on treballen, ubicat dins un centre comercial, no ho veu gens clar i no li agrada que faci sempre cas a la Xacres, la noia que l'assessora. Amb tot, la Rita té un atac d'asma, i es retira al magatzem per fer servir el "ventolín" i calmar-se. Però, tot d'una, se li apareix la Verge, i li diu que està curada. Quan ho explica, al seu voltant sorgeixen diferents reaccions: està boja?, es pot curar? Però tot canvia: el Víctor surt de la presó i la ve a buscar per fugir junts; la Xacres no es mou de la seva vora; l'encarregat del supermercat vol que sigui la imatge de l'empresa; una monja intenta que el Vaticà la santifiqui; una reportera prova de fer-li una entrevista, mentre a fora un batibull de gent l’espera. Finalment, la Rita esclata i diu a càmera que a ells no els importa la fe, ni si és o no veritat que se li ha aparegut la Verge, només els importa el profit que en puguin treure.Obra Blau(2010) Joanmiquel, FerranÉs la nit de cap d’any. En Jofre, mecànic de l’Aurora, un vaixell carregat d’ossets de peluix i altres joguines, és l’únic supervivent del naufragi. Abans de l’accident, salta a l’aigua amb un bot salvavides, i ara es troba sol envoltat d’un mar d’ossets. Truca, demanant ajuda, a la unitat de salvament marítim. Li respon l’Ester. Ha calculat aproximadament la seva posició i ara hi envia un helicòpter. En Roger, que pilota l’helicòpter de rescat, surt corrent, travessant el cel cap a un destí incert, però també amb molta son acumulada i poques pastilles per desvetllar-se. En aquest diàleg a tres bandes es barregen la por i l’esquerperia d’en Jofre, els traumes d’infància d’en Roger i l’Ester, però també el desig candent que hi entre els dos, que avui havien d’anar a sopar i celebrar l’entrada d’any junts, potser al llit. Però aquest diàleg arriba a un punt de no retorn: els límits de la realitat es difuminen. En Roger per fi veu la barca d’en Jofre, que cau al buit a la fi de la terra, i ell hi va darrere per intentar salvar-lo. De cop, entren en un espai indòmit i ingràvid, i veuen coses impensables. L’Ester està perdent el senyal. Sent de manera difusa la veu d’en Roger, però ell és a anys llum.Obra El rey del Gurugú(2015-10) Joanmiquel, FerranEn Marley és un gos que estava acostumat a rebre cops i puntades de peu. Fins que un dia el seu amo el va abandonar. L'Abdul, remenant entre les escombraries, va oferir un tall de carn fresca al Marley i se’l va endur cap a la muntanya del Gurugú, el lloc de pas abans d’arribar a la frontera, la reixa metàl·lica que separa i haurà de saltar -jugant-s'hi la vida- tothom que vulgui entrar al “paradís”: Europa. Quan en Marley arriba al Petit Bamako, el campament de l’Abdul, descobreix que haurà de fer de gos guardià, per avisar dels freqüents atacs de la policia marroquina. Aleshores s’adona que és útil, que està fent de gos, i li encanta. Per fi se sent estimat. Un dia acompanya l’Abdul a trobar-se amb Marie, i els protegeix durant la nit. Quan l’Abdul decideix marxar, és ella qui l’adoptarà. I veurà néixer el fill que aquella nit van engendrar: en Matthieu. Però el gos també veurà com, un bon dia, la Marie decideix seguir el seu somni i saltar la tanca, amb el nen a coll. Ara en Marley alliçona els nouvinguts, els que creuen que poden amb tot. Ell els explica com van les coses aquí.Obra Panteres(2018-11) Joanmiquel, FerranL'Anke Keller és una vedette de l'escena berlinesa; al seu marit, capità de la Luftwaffe, el van enviar al front i no n'ha tornat. Ha posat un anunci buscant minyona, i apareix la Constanze, una noia que es mostra molt sincera quan l'Anke li demana per les obres en què participa, altament propagandístiques. La Constanze té una passió, la fotografia, i quan pot retrata l'Anke. Entre elles neix una intensa relació d'amor i passió. L'Anke havia seduït tots els alts càrrecs de Berlín, però mai no havia sentit el goig que sent amb ella; i la Constanze li parla de tot un món subterrani de dones com elles. L'Edgar, el fill de l'Anke, no pot veure la Contanze. Un dia, al llit, la noia li demana a l'Anke què faria si sabés que és jueva. Ella diu que la desterraria, però després s'ho repensa; finalment la Constanze li ensenya l'estrella groga de David i li demana que, abans no ho facin els altres, la mati ella. Totes dues decideixen resistir. Però la Constanze desapareix i, de tant en tant, envia cartes des dels camps. L'Edgar, que fa temps s'havia afiliat a les Joventuts Hitlerianes, just abans que entrin els russos per fer caure Berlín, sent la necessitat de confessar-se i parlar amb la seva mare.Obra Dinou(2009) Joanmiquel, FerranEn Cesc és un noi de dinou anys amb una vida aparentment convencional: estudia el mateix que va estudiar el seu pare a la universitat, surt de festa, té una nòvia, i viu amb la mare i el germà perquè és orfe de pare. La història, però, pren com a punt de partida el dia que en Cesc té un accident de cotxe i perd la vida, donant peu a dos relats: per una banda, les trobades al voltant de les restes mortals d'en Cesc, en què els éssers estimats el recorden, i per l'altra, la narració que ens explica el que realment va passar: qui era, què feia i com va acabar morint. El noi estava molt interessat en els estudis que el seu pare feia abans de morir sobre els forats de cuc, un fenomen de l’espai que connecta dos forats negres, fet que permetria viatjar en el temps. Finalment, el mòbil d’en Cesc -que encara guarda la seva mare- rep un missatge de veu: “Francesc... fill... He tornat. Sóc el teu pare”.Obra Desitjar viure en un país sense vent(2012) Joanmiquel, FerranEn Pol, la Desiré i en Rashid s'han quedat en pana enmig del desert. El guia turístic decideix girar cua, caminant, i anar a buscar ajuda al poblat. Mentrestant, en Pol es mira la Desiré i no sap per què han vingut, mentre ella fa comèdia com si fossin veritablement parella: es van conèixer en una firma de llibres d'ell i van acabar junts al seu pis, i des d'aleshores s'han anat veient. Tot d'una, esclata una tempesta de sorra i l'espai que coneixien desapareix. Ara tots tres estan separats, sense aigua ni menjar, i decideixen posar-se a caminar. La Desiré troba una tenda on hi viu un petit príncep que li dona una mica de te i li diu que avisi la guineu del desert que fa tard. De cop, tant en Pol com la noia veuen al seu davant un vaixell rovellat. Mentrestant, en Rashid nota com el seu cos es va transformant i adaptant a la situació: s'està convertint en una guineu del desert. Per fi es troben, en Rashid els dona aigua i se'n va amb el petit príncep. La parella descobreix, dins el vaixell, uns llibres firmats pel Pol. Agafen el que està escrivint justament ara, "Desitjar viure en un país sense vent", i en llegeixen el final.Obra Tots els colors del blancJoanmiquel, FerranLa Nit de Vent té setanta-cinc anys i és l'última persona que parla el xaatmi, una llengua d'una petita regió al nord d'Escandinàvia. En Niko, un antropòleg, ha viatjat més de mil quilòmetres per gravar el testimoni oral de la Nit de Vent. L'arribada d'en Niko, les seves preguntes i la seva insistència fan que el delicat equilibri sobre el qual es mantenia la relació entre la Nit de Vent i la Mina, la seva néta, es trastoqui. La Mina mai ha volgut saber res del xaatmi ni de la cultura dels seus avantpassats i aquest fet, sumat a la decisió de la Nit de Vent de parlar només en xaatmi, -una llengua que la Mina no entén-, les ha distanciat. Finalment, però, i sentint-se propera a la mort, la Nit de Vent decideix parlar amb la seva néta per explicar-li com de culpable se sent de la mort de la seva filla, la mare de la Mina, ja que tem que a la noia li pugui passar una cosa semblant.Obra La filla de Chagall(2013-07) Joanmiquel, FerranLa Tamar és una jove israeliana d’origen sefardita que viu a Tel Aviv. La seva família vol que porti a Girona una clau vella i rovellada que ha anat passant de generació en generació perquè suposadament obre la porta de la casa on vivien els seus ancestres, al Call Jueu, abans que en fossin expulsats pels Reis Catòlics el 1492. Ella, però, ha rebutjat tota la vida aquesta història, i creu que el seu avi se la va inventar i va comprar la clau als encants de Tessalònica. Però ara és a Girona, se n’hi ha anat sense dir-ho a ningú; i, mentre renega entre dents, va perseguint l’olor del gessamí i una melodia de violí fins que troba el pany que ha d’obrir la clau. I aquesta història és la que explica als seus alumnes a la classe d’història de l’art. Perquè potser és la història de tots nosaltres, de la humanitat, la de les arrels flotants i un passat que ens és una nosa, un pes.Obra Vidres als ulls(2013) Joanmiquel, FerranL'Èric viu en un centre tutelat per a menors, un CRAE. Falten pocs dies perquè faci 18 anys i pugui sortir-ne. Però ha comès un greu error: ha llençat un got de vidre a la cara d’en Javi, que l'estava increpant a ell i la seva mare, cosa que no podia permetre. Ara en Javi està a l’hospital: ha perdut l’ull. L’Èric decideix marxar. Surt al carrer i es troba en plena manifestació. S’uneix a uns encaputxats i trenca el vidre de l’aparador del Zara; tothom l’aplaudeix. Això és el que explica ara a comissaria: per fi s'ha sentit important, que pertanyia a algun lloc i a algú. Ara, a la cel·la, el visita el Capità Tornado, el seu amic invisible de la infància. I mira de fer-li entendre que no va ser culpa seva que la seva mare no resistís la temptació a la beguda i no s’estimés prou la vida. I li explica que la Paula, l’educadora que tant li agrada, li ha preparat una festa sorpresa. Quan ella arriba, li demana una abraçada: és tot el que necessitava.