Pasqual Alapont Ramon

Catarroja, l'Horta, 1963. Estudia Història Medieval a la Universitat de València i es llicencia en Geografia i Historia el 1985. Un any abans rep el Premi Enric Valor amb "Mitjacua i la sargantana del mar", la primera d’una llarga llista novel·les destinades a un lector infantil i juvenil. L’autor es convertirà en un referent destacat d'aquest gènere en català, publicat regularment per editorials com Bromera. Algar o Edebé, a tall d'exemple es pot comptar "Menjaré bollycaos per tu" (2000, Premi Ciutat d’Alzira-Bancaixa). Es forma com a actor entre 1986 i 1988 a l'OM Teatre de Paco Villegas i entra a formar part del grup La Colla, de l’Alcúdia, on participa com a autor i director en "Això era i no era" (1993), la seua primera proposta dirigida a públic infantil, i funda amb Plàcid Rosaleny l'Escola Municipal de Teatre de Catarroja. El 1992 estrena la seva primera peça teatral, "Pandemònium", un encàrrec del Grup Na Jordana Teatre, coescrita amb Carles Alberola. El 1994, també amb Alberola, escriu la primera producció d’Albena Teatre, "Currículum", premi Generalitat Valenciana a les Arts Escèniques al millor text 1996. Des de 1993 es dedica exclusivament a l’escriptura i compagina teatre i narrativa infantil i juvenil. Pel que fa a l'àmbit teatral ha rebut el premi Teatre Micalet per "Beatrius" (1996), el premi Cartelera Turia a la millor contribució teatral per "Ficció" (2013) coescrita amb Carles Alberola o el premi Cartelera Turia 2017 i el de millor espectacle musical als Premis Max 2018 per "Tic-tac", coescrita amb Carles Alberola i Rodolf Sirera. Gran part dels seus textos de narrativa infantil i juvenil han sigut guardonats amb premis com l'Edebé (2001), el Serra d'Or (2002), el Protagonista Jove (2004) o el Cruïlla (2012). La seva obra narrativa ha merescut la menció de The White Ravens de la Internationale Jugend Bibliothek; ha sigut traduïda al castellà, l'èuscar, el gallec, el portugués i l'eslové; i ha rebut premis com el Joanot Martorell (2002), el Porrot d'Honor de les Lletres Valencianes (2006), el Gra Angular (2012), l'Alfons el Magnànim (2017) o el de la Crítica dels Escriptors Valencians (2020).

Més informació sobre l'autor.

Pàgina completa de l'ítem

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 3 de 3

Pell de corder
Alapont Ramon, Pasqual
La Clàudia i l’Albert van a un restaurant a celebrar la venda d’un projecte milionari a uns japonesos. La Clàudia és l’autora del projecte i la subordinada de l’Albert, que a la vegada és el subordinat d’en Llorenç, el seu sogre. L’Albert és un home ambiciós i sense escrúpols que al llarg del sopar proposa a la Clàudia unir-se a ell per fer fora en Llorenç de l’empresa. La Clàudia, però, s’hi nega, i al final li confessa que sap que ell va fer-se passar per l’autor del projecte. Dolguda per haver estat enganyada per un home que admirava, li explica que se sent traïda, que acaba de presentar la dimissió, i que acaba d’enviar una cinta a la dona de l’Albert perquè sàpiga que el seu home li és infidel. Això suposarà la fi del seu matrimoni, i l’Albert, en el fons, se sent alleugerit.
Una teoria sobre això
(2001) Alapont Ramon, Pasqual
"Una teoria sobre això" és un retrat tragicòmic sobre la ratlla dels 40, aquella edat de maduresa on el dubte i les presses comencen a passar factura. La història es centra en la vida íntima de dos amics cardiòlegs i en llurs relacions familiars, laborals i sentimentals: tots dos casats, un amb fills i l'altre sense, amb una incipient calvície i una vida sexual poc satisfactòria. A través de diversos quadres, l'obra fa una radiografia de les seves pors i frustracions, que acaben esdevenint universals i representatives de l'etapa de maduresa de la majoria d'éssers humans, especialment dels homes.
Cita a cegues
Alapont Ramon, Pasqual
Dues persones que s’han conegut per internet han quedat en una cafeteria per parlar de literatura. Es reconeixeran per una rosa vermella. L’home confon una noia que porta una rosa blanca amb la persona que esperava, i després de xerrar una estona, la noia proposa que vagin a casa seva a fer un clau. Tot i que l’home s’estranya que prefereixi follar a parlar de Kafka, accepta de bon grat. Deixa la rosa vermella sobre la taula i se’n van. La cambrera es posa la rosa i poc després arriba la dona que l’home esperava. La dona es pensa que la cambrera és la persona amb qui ha de parlar de literatura i intenta establir-hi contacte, cosa que fa que la cambrera s’emprenyi perquè es pensa que se la vol lligar. Al final, però, proposa a la donar d’anar a casa seva quan plegui i ella accepta.

Pasqual Alapont Ramon

Adreça de correu electrònic

Data de naixement

Nom

Filtres

Autor

Paraules clau

Data

Accés Obert

Tipus d'ítem

Configuració

Ordenar per

Resultats per pàgina

Resultats de la cerca