Pasqual Alapont Ramon

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Catarroja, l'Horta, 1963. Estudia Història Medieval a la Universitat de ValĆØncia i es llicencia en Geografia i Historia el 1985. Un any abans rep el Premi Enric Valor amb "Mitjacua i la sargantana del mar", la primera d’una llarga llista novelĀ·les destinades a un lector infantil i juvenil. L’autor es convertirĆ  en un referent destacat d'aquest gĆØnere en catalĆ , publicat regularment per editorials com Bromera. Algar o EdebĆ©, a tall d'exemple es pot comptar "MenjarĆ© bollycaos per tu" (2000, Premi Ciutat d’Alzira-Bancaixa). Es forma com a actor entre 1986 i 1988 a l'OM Teatre de Paco Villegas i entra a formar part del grup La Colla, de l’AlcĆŗdia, on participa com a autor i director en "Això era i no era" (1993), la seua primera proposta dirigida a pĆŗblic infantil, i funda amb PlĆ cid Rosaleny l'Escola Municipal de Teatre de Catarroja. El 1992 estrena la seva primera peƧa teatral, "Pandemònium", un encĆ rrec del Grup Na Jordana Teatre, coescrita amb Carles Alberola. El 1994, tambĆ© amb Alberola, escriu la primera producció d’Albena Teatre, "CurrĆ­culum", premi Generalitat Valenciana a les Arts EscĆØniques al millor text 1996. Des de 1993 es dedica exclusivament a l’escriptura i compagina teatre i narrativa infantil i juvenil. Pel que fa a l'Ć mbit teatral ha rebut el premi Teatre Micalet per "Beatrius" (1996), el premi Cartelera Turia a la millor contribució teatral per "Ficció" (2013) coescrita amb Carles Alberola o el premi Cartelera Turia 2017 i el de millor espectacle musical als Premis Max 2018 per "Tic-tac", coescrita amb Carles Alberola i Rodolf Sirera. Gran part dels seus textos de narrativa infantil i juvenil han sigut guardonats amb premis com l'EdebĆ© (2001), el Serra d'Or (2002), el Protagonista Jove (2004) o el CruĆÆlla (2012). La seva obra narrativa ha merescut la menció de The White Ravens de la Internationale Jugend Bibliothek; ha sigut traduĆÆda al castellĆ , l'ĆØuscar, el gallec, el portuguĆ©s i l'eslovĆ©; i ha rebut premis com el Joanot Martorell (2002), el Porrot d'Honor de les Lletres Valencianes (2006), el Gra Angular (2012), l'Alfons el MagnĆ nim (2017) o el de la CrĆ­tica dels Escriptors Valencians (2020).
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 3 de 3
  • Obra
    Pell de corder
    Alapont Ramon, Pasqual
    La ClĆ udia i l’Albert van a un restaurant a celebrar la venda d’un projecte milionari a uns japonesos. La ClĆ udia Ć©s l’autora del projecte i la subordinada de l’Albert, que a la vegada Ć©s el subordinat d’en LlorenƧ, el seu sogre. L’Albert Ć©s un home ambiciós i sense escrĆŗpols que al llarg del sopar proposa a la ClĆ udia unir-se a ell per fer fora en LlorenƧ de l’empresa. La ClĆ udia, però, s’hi nega, i al final li confessa que sap que ell va fer-se passar per l’autor del projecte. Dolguda per haver estat enganyada per un home que admirava, li explica que se sent traĆÆda, que acaba de presentar la dimissió, i que acaba d’enviar una cinta a la dona de l’Albert perquĆØ sĆ piga que el seu home li Ć©s infidel. Això suposarĆ  la fi del seu matrimoni, i l’Albert, en el fons, se sent alleugerit.
  • Obra
    Una teoria sobre això
    (2001) Alapont Ramon, Pasqual
    "Una teoria sobre això" és un retrat tragicòmic sobre la ratlla dels 40, aquella edat de maduresa on el dubte i les presses comencen a passar factura. La història es centra en la vida íntima de dos amics cardiòlegs i en llurs relacions familiars, laborals i sentimentals: tots dos casats, un amb fills i l'altre sense, amb una incipient calvície i una vida sexual poc satisfactòria. A través de diversos quadres, l'obra fa una radiografia de les seves pors i frustracions, que acaben esdevenint universals i representatives de l'etapa de maduresa de la majoria d'éssers humans, especialment dels homes.
  • Obra
    Cita a cegues
    Alapont Ramon, Pasqual
    Dues persones que s’han conegut per internet han quedat en una cafeteria per parlar de literatura. Es reconeixeran per una rosa vermella. L’home confon una noia que porta una rosa blanca amb la persona que esperava, i desprĆ©s de xerrar una estona, la noia proposa que vagin a casa seva a fer un clau. Tot i que l’home s’estranya que prefereixi follar a parlar de Kafka, accepta de bon grat. Deixa la rosa vermella sobre la taula i se’n van. La cambrera es posa la rosa i poc desprĆ©s arriba la dona que l’home esperava. La dona es pensa que la cambrera Ć©s la persona amb qui ha de parlar de literatura i intenta establir-hi contacte, cosa que fa que la cambrera s’emprenyi perquĆØ es pensa que se la vol lligar. Al final, però, proposa a la donar d’anar a casa seva quan plegui i ella accepta.