Esteve Soler
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Barcelona, 1976. Llicenciat en Arts Escèniques per l’Institut del Teatre i la Universitat de Barcelona. Professor de Dramatúrgia a la Universitat de Lleida i a la Sala Beckett. El 2010 va ser considerat un dels autors catalans de major difusió internacional per part de la Institució de les Lletres Catalanes i l’Institut Ramon Llull. De la seva producció teatral, destaquen la Trilogia de la Indignació (2007) i la Trilogia de la Revolució (2017).
Nom
9 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 9 de 9
Obra Contra l'amor (7 obretes burlesques)Soler, EsteveEn un teatret de putxinel·lis, una princesa li diu a un camperol que només serà la seva esposa amb la condició que li ofreni el cor de la seva pròpia mare. A l’habitació d’un hotel, una parella discuteix fins que el cos d’ella es trenca com una estàtua de ceràmica i és recollida pel personal de neteja. Una noia li ensenya a la seva amiga un bony estrany que se li mou pel cos: el seu ex que, des de fa un temps, se l’hi ha instal•lat dintre. En una societat en què l’amor s’administra en pastilles, un noi decideix que no consumirà més amor de forma artificial, mentre que la seva parella s’hi oposa negant-se a fer l’amor sense estar enamorada. En un planeta llunyà, una vella astronauta –última supervivent després que s’hagi extingit la humanitat- parla amb el cadàver del seu antic amor -un altre astronauta- mitjançant els enregistraments de veu que ella mateixa va gravar quan ell encara era viu. Una parella de mitjana edat es troben submergits fins al coll en una superfície llefiscosa i degradant tot fent-se retrets, fins que arriba un altre home que, un cop ha enfonsat el primer, es converteix en la nova parella de la dona. Un home de mitjana edat que s’havia dedicat a fer càstings per a pel·lícules porno tenint sexe amb múltiples noies de l’Europa de l’est, explica com va perdre la seva dona i els seus testicles.Obra Jo sóc un altre!(2005) Soler, EsteveUnes oficines. Josephine té múltiples relacions de sexe esporàdic, però li agradaria viure una història d’amor veritable al costat de Jack encara que, sense saber com, acaba sortint amb Walter. Jack estima a Josephine però és massa tímid com per confessar-li-ho. Walter s’enamora perdudament de Jack, però acaba tenint una relació amb Josephine... I després amb Daphne. Daphne desitja una vida estable al costat d’un home que l’estimi i, per aconseguir-ho, està disposada a tota mena de mentides, renúncies i coaccions. Ens trobem, doncs, davant quatre personatges que no viuen la vida que volen i que es debaten permanentment entre la frustració per no poder ser qui són i el desig irreprimible d'escapar d'ells mateixos i ser unes altres persones. I això és el que els empeny, irremeiablement, al desengany i la desesperació.Obra Contra el progrés (7 obretes surrealistes)Soler, EsteveUna parella que fa zàping davant del televisor rep la visita d’un nen del tercer món que surt de l’aparell per instal•lar-se al seu menjador. Una noia es mira indiferent i fins amb certa complaença com un home que acaba de ser envestit per un tramvia mor sense fer res per salvar-lo. Un empresari explica a un bon amic que s’ha erigit en l’enviat de Déu de la religió que acaba d’inventar per dirigir la seva empresa i aconseguir, així, que aquesta sigui més rendible. Els pares de dos nens, en Caïm i l’Abel, descobreixen un matí que una poma gegant ha aparegut al seu menjador i, farts de tanta abundància, es pregunten què han fer-ne. Una mestra que no fa prou cas als seus alumnes és engolida per una versió singular del conte de la caputxeta vermella en què qui és invisible, simplement, desapareix. En un món on tot és regulat per contractes, en David i la Carolina s’acomiaden desesperats després que el seu contracte de matrimoni limitat a un any estigui a punt de vèncer i els obligui a separar-se. Un home-foca mata un nadó d’humà en un temps futur indefinit per tal d’ajudar el seu govern a controlar la població d’aquesta espècie, i explica que ha estat precisament el que els humans entenien per progrés el que els ha dut al col•lapse.Obra 7 acotacions per a començar una obra de teatre surrealista sobre BarcelonaSoler, EsteveUn veí de La Rambla rep l’impacte d’un test que cau des d’un edifici. En arribar a una cafeteria de franquícia del barri Gòtic, el seu encarregat es troba que han traslladat el negoci. A un pis luxós, tres gossos devoren el cos sense vida de la seva propietària. Després de fer cua per entrar a un cinema prop de plaça Universitat, una noia s’adona que el que té al davant és en realitat un centpeus humà. Al Raval, un captaire espera la primera moneda del dia. Dos homes sense feina –un de Poble Sec i l’altre de Pedralbes- es lleven simultàniament a casa seva. Un nen construeix una maqueta a mida real de la ciutat de Barcelona perquè tothom hi pugui viure però, amb el temps, la maqueta perd tot el seu interès.Obra Contra la democràcia (7 obretes de "Grand Guignol")Soler, EsteveUn parella -presos en una gran teranyina- parlen i carreguen contra el govern municipal mentre ella, embarassada, trenca aigües i pareix una gran aranya que esperen que els sigui designi d’un futur millor. Després d’haver fracassat en les darreres eleccions, els lobbys econòmics d’una ciutat decideixen desmuntar edifici rere edifici per, aparentment, canviar de ciutadania i crear-ne una de nova al seu gust (o, potser, simplement, perquè un home de poder pugui oblidar un antic amor que se li fa present en totes les places i carrers). Un home es planta de matinada a casa els seus veïns del sisè amb un neguit que no el deixa viure: de cop i volta –com va passar amb les escoles, que van fer-les desaparèixer perquè els ciutadans fossin més lliures-, després del sis no hi ha cap més número, després del sis no hi ha res. Dos homes de negocis, armats amb tiradors de pedres, surten al parc a resoldre les seves diferències i, després que el primer hagi esclafat el segon amb una pedra de dimensions mastodòntiques, reflexiona sobre com el capitalisme és sempre sinònim de desigualtat. Un pare i una mare desperten el seu fill de divuit anys de matinada amb un objectiu clar: com que els surt poc rendible, el volen matar. Una afganesa resident a Catalunya explica en una reunió de veïns com, per protegir la seva filla, ha matat el seu marit, i que viu atemorida de pensar que, quan arribi la policia, li faran treure el burca. Dick Cheney –vicepresident dels Estats Units durant l’etapa de George Bush Jr.- i Leopold III de Bèlgica coincideixen en un bar i, divertits, comparteixen les barbàries que han comès tant a l'Iraq com a Bèlgica, justificant-les en nom de la democràcia.Obra Pàtria(2017) Soler, EsteveL'Home 1 seu a la terrassa d'un bar. Damunt la taula hi ha un got ple de sang, un got que ja hi era abans que l'home s'assegués. L'Home 2 arriba, se situa davant de l'Home 1 i li diu que ell, Home 2, és el més patriota dels dos. Al principi l'Home 1 s'ho agafa en to de broma i li segueix el joc, però l'Home 2 insisteix. Diu que ell és el més patriota de tots i que això li dona poder per decidir sobre aspectes com els seus diners o l'educació dels seus fills. L'Home 1 no en vol sentir a parlar més i vol marxar, però l'Home 2 l'atura i li explica que la seva dona també pensa que l'Home 1 és poc patriota, que l'ha abandonat per quedar-se amb ell i que s'enduran també els seus fills. Desesperat, l'Home 1 pregunta a l'Home 2 què ha de fer i ell li respon que l'únic que pot fer és marxar en aquell mateix moment. L'Home 1 se'n va i l'Home 2 fa un glop de sang del got.Obra RunesSoler, EsteveUn vell monologuista sense futur que es busca a si mateix en el passat. Una dona embarassada d’un home que va decidir abandonar-la. Una escriptora sense vida que escriu la vida dels altres. Un nen que vol ser un superheroi volador de qui estiguin orgullosos els pares, i que acaba enterrat dins d’un pou. Un home enterrat dins d’un pou que no recorda res de res. Una vella pitonissa que no sap preveure res que no siguin mentides. Una nena víctima d’abusos en recerca incessant d’uns pares que no té. Un venedor de pisos que ven pisos que no existeixen. Un jove que, incapaç de trobar l’amor, l’imposa sobre dones, gallines i cabres. Una noia que acaba fent de puta per fugir, precisament, d’aquest estigma imposat. Un immigrant a qui, tot i parlar la mateixa llengua que tothom, ningú no comprèn. Onze personatges que entrecreuen les seves històries com en un joc de miralls, mentre busquen, entre les runes d’un edifici ensorrat –o potser les de la societat occidental-, alguna cosa que els pertany i que no tenen –o potser la seva pròpia existència.Obra Tornar de les vacancesSoler, EsteveEn arribar a casa després d’unes setmanes de vacances, Ella –que s’havia promès que, en tornar, seria una altra persona- comprova amb frustració com tota la correspondència que s’ha acumulat a la bústia durant la seva absència encara va adreçada a la persona que ella era abans de marxar. Vetllant pels seus propis interessos, Ell procura animar-la.Obra Contra la llibertat (7 obretes surrealistes)(2016) Soler, EsteveUna mare i el seu fill d'uns vint anys, units encara pel cordó umbilical però separats per una tanca fronterera que separa dos països europeus, repassen les fites filosòfiques, científiques, artístiques i culturals assolides per Europa al llarg dels segles. Marisa, a punt de casar-se amb Genaro, es nega a acceptar la imposició consentida que implica el dogma "fins que la mort us separi". Tres militars en ple conflicte bèl·lic es debaten entre viure la vida real i la vida que els ofereixen les xarxes socials. Un home i una dona visiten el metge després que el primer, degut al fet vergonyós d'haver llegit massa i haver desenvolupat pensament crític, ha desaparegut. Una dona explica com, en un viatge als Estats Units -paradís de les llibertats-, va enxampar el seu marit mantenint relacions sexuals amb un infant. Un matrimoni té instal·lat sota el vestidor de casa un taller de confecció on, lliurament (o això defensa l'home), hi treballen set-cents immigrants. Un venedor intenta vendre un pis on encara hi ha penjat de la làmpada del menjador el cadàver de l'últim propietari. "Contra la llibertat" ens presenta, d'aquesta manera, set visions sobre aquella llibertat que ens esclavitza.