Romà Comamala Valls

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Barcelona, 1921- Vilabella (Alt Camp), 2000. Rector. També s'ha dedicat a l'escenografia i a l'ensenyament. Estudis de Dret, Belles Arts i Teologia. Ha publicat diversos llibres de teatre, poesia i assaig.
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 10 de 45
  • Obra
    Paris i Helena
    Comamala Valls, Romà
    Després de deu anys de guerra, els grecs han col·locat un enorme cavall de fusta davant de Troia i els troians decideixen entrar-lo a la ciutat. Tothom a la ciutat considera que Helena és la causant de la guerra, però ella es justifica fent al·lusió a la intervenció divina. Paris desitja encara Helena, però també és conscient que en el seu comportament hi ha quelcom d’imposat pels déus. Ulisses, disfressat, aconsegueix entrar a Troia, li explica a Helena el pla dels grecs i li demana que encengui una torxa quan els guerrers surtin del cavall, per avisar la resta de grecs. Helena vol negar-s’hi, però acaba accedint i quan els grecs del cavall sorprenen els troians, encén la torxa des d’una torre. Andròmaca aprofita l’ocasió per intentar acabar amb Helena, tancant-la a la torre que comença a incendiar-se. Troia cau i Helena sobreviu, però perd tota la seva bellesa, desfigurada per les cremades.
  • Obra
    Pan
    (1989) Comamala Valls, Romà
    Pan, un ésser mitològic de la Grècia antiga, ens explica una part de la seva vida: des del seu naixement fins a la pèrdua de la seva estimada que fugint d'ell es va convertir en joncs i dels quals ell se'n feu una flauta de set becs.
  • Obra
    El gran Pan ha mort!
    (1989) Comamala Valls, Romà
    El capità Thamus, acompanyat del mariner Neleu, busca el cadàver de Pan que ha mort fa poc. Durant la recerca es troben amb les nimfes que es lamenten de la pèrdua i imploren a Thamus perquè agafi la flauta de Pan i la faci sonar, ja que la seva música les fa viure. Thamus accepta i decideix quedar-se per sempre amb les nimfes.
  • Obra
    El retorn d'Ulisses
    Comamala Valls, Romà
    Han passat vint anys des de la marxa d’Ulisses, i en una Ítaca totalment empobrida ja gairebé ningú confia en el seu retorn. Penèlope, obsedida pel record del seu marit, ha deixat d’ocupar-se del seu fill, el narcisista Telèmac, i es nega a acceptar les propostes dels pretendents que esperen ja sense esperança. Quan Ulisses torna, Atena s’apareix a Telèmac en forma de jove per ordenar-li que ajudi el seu pare a matar els pretendents, però el noi es nega a agafar les armes i només està interessat en jeure amb aquest misteriós jove. Ulisses es presenta a Penèlope, però aquesta no creu que l’home envellit que té al davant sigui el formós heroi que havia estat el seu marit. Ulisses convenç el seu fill que marxi per viure en llibertat i, quan se li apareix Atena, la maleeix per tot el que els déus li han fet passar. L’heroi acabarà els seus dies enmig dels pretendents que el prenen per boig i l’accepten únicament per mofar-se d’ell.
  • Obra
    Alcmeó
    Comamala Valls, Romà
    El déu Apol·lo ordena a Alcmeó i a Amfilau que matin llur mare Erifila, perquè aquesta havia enviat Amfiarau (el seu marit i pare dels nois) a la guerra on va morir. Erifila no volia que el seu marit anés a la guerra, però Adrast la va convèncer aprofitant la seva vanitat: si el seu marit anava a la guerra, li donaria a canvi un vel i un collar que suposadament havien estat de la deessa Harmonia. Alcmeó segueix les veus divines després de consultar l’oracle mentre que el seu germà Amfilau no s’atreveix a actuar. Alcmeó mata Erifila i les fúries el castiguen per haver sigut el causant d’un crim contra l’ordre establert.
  • Obra
    Etèocles i Polinices
    Comamala Valls, Romà
    Abans de la seva mort, el rei Èdip estableix que els dos hereus, Etèocles i Polinices, s'alternin en el tron de Tebes cada any. Però Etèocles no respecta el pacte, cosa que fa que Polinices, acompanyat d'exèrcits estrangers, es planti davant de la ciutat per reclamar els seus drets. Etèocles s'hi nega, i es produeix una lluita que acaba amb la mort dels dos germans, complint, així, les prediccions de Tirèsias. El seu oncle Creont esdevé nou rei i decreta que Etèocles, defensor de la ciutat, sigui enterrat com un heroi i que el cadàver de Polinices sigui abandonat al mig d'un camp. Qui intenti enterrar-lo serà castigat amb la mort. Al final de l'obra, Antígona es disposa a fer-ho acceptant el que li reservi el destí.
  • Obra
    Ifigènia
    (1967) Comamala Valls, Romà
    Ifigènia ja fa deu anys que viu a l’illa de Tàurida com a sacerdotessa de Diana després que aquesta la salvés de ser sacrificada. Desitja que el seu germà Orestes la vingui a rescatar amb tot els honors que creu merèixer, però aquest arriba gairebé com un fugitiu i només acompanyat del seu amic Pílades. Indignada per la situació, Ifigènia apel·la al deure contret amb Diana i es nega a marxar. Diana vol que la noia se’n vagi, però quan arriba el missatger de la deessa i li comunica la notícia, ja és massa tard i el vaixell d’Orestes ja ha salpat.
  • Obra
    Fedra
    (1989) Comamala Valls, Romà
    Fedra apareix a l'escenari turmentada pel seu passat. Ironitza de la gent que ha fet adaptacions literàries de la seva vida, tot recriminant que aquest continu parlar d'ella faci que hagi de seguir vagant pel món convertida en símbol de la passió humana desencadenada. Ella seguirà el seu camí esperant que el silenci s'apiadi d'ella.
  • Obra
    Orfeu
    Comamala Valls, Romà
    Després de la mort d’Eurídice, Orfeu desesperat vol intentar davallar a l’Hades per tornar-la a veure i convèncer Plutó que la deixi tornar a viure. Les bacants, causants de la mort de la noia perquè trobaven que el seu amor amb Orfeu era massa cast, no volen que ho intenti, però Eros l’acompanya a l’Hades. Orfeu convenç Plutó que la deixi marxar, però el déu posa una única condició: que Orfeu no miri el rostre de la noia fins que hagin sortit. Ja estan a punt de sortir de l’Hades quan les bacants comencen a sembrar el dubte en Orfeu dient-li que potser tot ha estat un engany de Plutó. Orfeu no pot aguantar el dubte, mira Eurídice i la perd per sempre. Les bacants volen que Orfeu accepti la pèrdua i canti amb elles, però el noi s’hi nega i elles l’esquarteren.
  • Obra
    El veritable espòs de Clorinda
    (1989) Comamala Valls, Romà
    Clorinda explica a la seva criada que té por del seu marit ja que hi ha dies que és molt agressiu i dies en què és molt tendre i no acaba d'entendre el per què. Aquella mateixa nit descobreix la veritat: està casada en realitat amb dos homes, dos germans bessons que es van alternant al seu llit.