Romà Comamala Valls
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Barcelona, 1921- Vilabella (Alt Camp), 2000. Rector. També s'ha dedicat a l'escenografia i a l'ensenyament. Estudis de Dret, Belles Arts i Teologia. Ha publicat diversos llibres de teatre, poesia i assaig.
Nom
20 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 10 de 20
Obra Paris i HelenaComamala Valls, RomàDesprés de deu anys de guerra, els grecs han col·locat un enorme cavall de fusta davant de Troia i els troians decideixen entrar-lo a la ciutat. Tothom a la ciutat considera que Helena és la causant de la guerra, però ella es justifica fent al·lusió a la intervenció divina. Paris desitja encara Helena, però també és conscient que en el seu comportament hi ha quelcom d’imposat pels déus. Ulisses, disfressat, aconsegueix entrar a Troia, li explica a Helena el pla dels grecs i li demana que encengui una torxa quan els guerrers surtin del cavall, per avisar la resta de grecs. Helena vol negar-s’hi, però acaba accedint i quan els grecs del cavall sorprenen els troians, encén la torxa des d’una torre. Andròmaca aprofita l’ocasió per intentar acabar amb Helena, tancant-la a la torre que comença a incendiar-se. Troia cau i Helena sobreviu, però perd tota la seva bellesa, desfigurada per les cremades.Obra AlcmeóComamala Valls, RomàEl déu Apol·lo ordena a Alcmeó i a Amfilau que matin llur mare Erifila, perquè aquesta havia enviat Amfiarau (el seu marit i pare dels nois) a la guerra on va morir. Erifila no volia que el seu marit anés a la guerra, però Adrast la va convèncer aprofitant la seva vanitat: si el seu marit anava a la guerra, li donaria a canvi un vel i un collar que suposadament havien estat de la deessa Harmonia. Alcmeó segueix les veus divines després de consultar l’oracle mentre que el seu germà Amfilau no s’atreveix a actuar. Alcmeó mata Erifila i les fúries el castiguen per haver sigut el causant d’un crim contra l’ordre establert.Obra Etèocles i PolinicesComamala Valls, RomàAbans de la seva mort, el rei Èdip estableix que els dos hereus, Etèocles i Polinices, s'alternin en el tron de Tebes cada any. Però Etèocles no respecta el pacte, cosa que fa que Polinices, acompanyat d'exèrcits estrangers, es planti davant de la ciutat per reclamar els seus drets. Etèocles s'hi nega, i es produeix una lluita que acaba amb la mort dels dos germans, complint, així, les prediccions de Tirèsias. El seu oncle Creont esdevé nou rei i decreta que Etèocles, defensor de la ciutat, sigui enterrat com un heroi i que el cadàver de Polinices sigui abandonat al mig d'un camp. Qui intenti enterrar-lo serà castigat amb la mort. Al final de l'obra, Antígona es disposa a fer-ho acceptant el que li reservi el destí.Obra Ifigènia(1967) Comamala Valls, RomàIfigènia ja fa deu anys que viu a l’illa de Tàurida com a sacerdotessa de Diana després que aquesta la salvés de ser sacrificada. Desitja que el seu germà Orestes la vingui a rescatar amb tot els honors que creu merèixer, però aquest arriba gairebé com un fugitiu i només acompanyat del seu amic Pílades. Indignada per la situació, Ifigènia apel·la al deure contret amb Diana i es nega a marxar. Diana vol que la noia se’n vagi, però quan arriba el missatger de la deessa i li comunica la notícia, ja és massa tard i el vaixell d’Orestes ja ha salpat.Obra OrfeuComamala Valls, RomàDesprés de la mort d’Eurídice, Orfeu desesperat vol intentar davallar a l’Hades per tornar-la a veure i convèncer Plutó que la deixi tornar a viure. Les bacants, causants de la mort de la noia perquè trobaven que el seu amor amb Orfeu era massa cast, no volen que ho intenti, però Eros l’acompanya a l’Hades. Orfeu convenç Plutó que la deixi marxar, però el déu posa una única condició: que Orfeu no miri el rostre de la noia fins que hagin sortit. Ja estan a punt de sortir de l’Hades quan les bacants comencen a sembrar el dubte en Orfeu dient-li que potser tot ha estat un engany de Plutó. Orfeu no pot aguantar el dubte, mira Eurídice i la perd per sempre. Les bacants volen que Orfeu accepti la pèrdua i canti amb elles, però el noi s’hi nega i elles l’esquarteren.Obra Abelard i Eloïsa(1994) Comamala Valls, RomàEl jove Pere Abelard és contractat perquè es faci càrrec de l'educació d'Eloïsa. Ben aviat tots dos s'enamoren, Eloïsa queda embarassada i, després de fugir i tenir el fill en secret, decideixen casar-se. Per tal de protegir el prestigi d'Abelard com a professor i eclesiàstic, però, decideixen mantenir el casament en secret. Tot i això, cada cop hi ha més rumors sobre ells, i finalment Abelard convenç Eloïsa perquè entri de novícia en un convent, que actuarà com a tapadora perquè ells puguin continuar veient-se. Abelard, per la seva banda, es fa monjo benedictí, i a partir de llavors es produeix en ell una lluita entre l'amor diví i l'humà. A més a més, es veu cada cop més assetjat pels seus enemics, que li qüestionen la seva voluntat d'unir fe i raó. Finalment, rebutja al mateix temps la seva filosofia i l'amor carnal d'Eloïsa. En morir, és enterrat al convent del qual l'Eloïsa n'ha acabat essent abadessa. Des de les primeres pàgines, al llibre s'hi destil·la un sentit tràgic que fa preveure la impossibilitat de l'amor entre els dos protagonistes.Obra Rumb a PaititiComamala Valls, RomàDon Pere de la Mota condueix un vaixell cap a Paititi on espera crear i governar una gran colònia que ell mateix ha dissenyat. Al vaixell comencen a declarar-se diversos casos de pesta, però com que el capità -que no surt de la seva cabina- es nega a ser molestat i els seus oficials atemorits no l’informen, no es prenen les mesures necessàries per aturar la malaltia. Ràpidament l’epidèmia afecta tot el vaixell i quan el capità es decideix a sortir de la seva cabina, tots els passatgers i tripulants han mort. A pesar de la catàstrofe, Don Pere, enfollit, decideix continuar Rumb a Paititi.Obra Orestes(1975) Comamala Valls, RomàDesprés de matar la seva mare Clitemnestra per suposada voluntat d’Apol·lo, Orestes està pendent de ser jutjat per l’assemblea de Micenes. El seu oncle Menelau es nega a ajudar-lo i l’únic suport que rep és el d’Electra, la seva germana també instigadora del crim, i el del seu amic Pílades que acabarà patint el mateix càstig que Orestes: la condemna a morir per lapidació pública.Obra Antígona(1985) Comamala Valls, RomàCreont, rei de Tebes, prohibeix sota pena de mort enterrar Polinices, qui ha mort atacant la ciutat. Antígona, germana d'aquest i que ha estat detinguda mentre l'enterrava, justifica el seu acte apel·lant al dret de qualsevol ànima a descansar en pau. Creont s'adona que aquest acte qüestiona la seva autoritat i, per intentar convèncer-la que es retracti, envia Hemó, promès d'Antígona, Eurídice, mare d'aquest, i Tirèsias, antic endeví que ha perdut els poders, a parlar amb ella. Després d'uns moments de dubte, Antígona no es fa enrere i és enviada a la mort.Obra ResosComamala Valls, RomàL’oracle d’Apol·lo ha predit que si el jove Resos, fill de la musa Terpsícore, aconsegueix que els seus cavalls beguin aigua del riu Escamandre, esdevindrà invencible. Atena descontenta amb l’oracle del seu germà, decideix intervenir demanant a uns miserables que l’assassinin durant la nit i li robin els cavalls. Partidari del bàndol troià, Resos es presenta fatxendajant davant Hèctor i s’ofereix per vèncer els grecs. Els líders troians, tot i restar indignats per l’actitud del jove i no confiar-hi gaire, li ofereixen protecció per arribar al riu el matí següent. Però durant la nit, els enviats d’Atena maten el noi i fugen amb els cavalls. Els troians humiliats per no haver protegit un hoste, són sorpresos per l’aparició celestial de Terpsícore, que no permet que el seu fill sigui enterrat en aquella terra i se l’enduu.