Toni Gomila

Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Manacor, 1972. Actor i dramaturg. Tècnic en relacions públiques per l'Escola Superior de Relacions Públiques de Girona, ha estat tècnic de joventut de l'Ajuntament de Manacor, gerent del Teatre d'Artà i director del Teatre de Petra. Actualment i des del 1998, dirigeix Produccions de Ferro, empresa productora d'espectacles. El 2013, el Consell de Mallorca li atorga el premi Jaume II i guanya, també, el Premi Serra d’Or per l’obra "Acorar".
Nom

Filtres

2012 - 20192
Restablir filtres

Configuració

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 2 de 2
  • Miniatura
    Obra
    Rostoll cremat
    Gomila, Toni
    En Joanet de sa gerra, protagonista d’una coneguda rondalla mallorquina, s’enfila a una favera màgica per demanar-li al Bon Jesús que tregui la seva família de la gerra on viu. Tanmateix –com si fos un Macbeth contemporani- l’ambició i la cobdícia el porten a abusar de la generositat de Déu i aquest, després d’haver-li concedit tot el que demanava i haver-lo convertit fins i tot en rei, el castiga tornant-lo dins la gerra. De la mateixa manera, la sobreexplotació turística de l’illa on viu i de la qual participa amb l’objectiu de gaudir dels privilegis propis del rei en què s’ha convertit, acaben fent de Mallorca un territori erm i inhòspit, un autèntic rostoll cremat incapaç de donar cap fruit.
  • Miniatura
    Obra
    Acorar
    Gomila, Toni
    Un dia de matances en el si d’una família mallorquina que comença a l’albada i acaba al vespre, amb un àpat abundós al voltant de la taula. Enmig, tots els treballs associats a la matança del porc amb una distribució i organització de les tasques perfectament definida, seguint un ordre de segles. Tanmateix, aquest any, a Mallorca, hi ha una espècie de plaga: la sobrassada que fan les famílies acaba tornant-se blanca, i aquestes han de decidir si adulterar-la o no per tal de conservar-ne el vermell. I no és una decisió senzilla perquè, de fet, potser el blanc de la sobrassada no és més que la metàfora d’un poble que oblida, poc a poc, allò que el defineix.