Xavier Romeu Jover
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Barcelona, 1941 â€" prop de Vilafranca del Penedès, 1983. Autor de teatre, narrador, lingà¼ista i polític. Pertanyent a l'anomenada "Generació literària dels setanta", va formar part, també, dels col·lectius Ofèlia Dracs i Trencavel. Va ser guardonat amb premis com el Víctor Català.
Nom
7 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 7 de 7
Obra Alícia en terra de meravellesRomeu Jover, XavierAtabalat pel seu pare, qui vol que esdevingui capellà, per l'editor, qui li demana contes per publicar-los, i pel rector de la Universitat d'Oxford, qui el commina a no fer tard a les classes, Lewis Carroll troba la tranquil·litat a les passejades que fa amb Alícia, la filla del rector. Un dia li explica la història d'una nena també anomenada Alícia que, perseguint un conill blanc que corre esperverat perquè fa tard i la reina el decapitarà, arriba a un país on la lògica és il·lògica i l'impossible és possible. Després de trobades amb personatges d'allò més estrambòtics i quan la reina ja ordena que tallin el cap a Alícia, l'autor apareix a escena fet una fúria mentre denuncia que li han canviat el conte, que en el seu Alícia es despertava i tot plegat resultava no ser res més que un somni.Obra Els mites de BagotRomeu Jover, XavierUn dia Bagot decideix jugar amb el seu amic Joanot i la seva estimada Margot a intentar arribar al sostre posant cadires una sobre l'altra. L'arribada de l'Home de la gorra, però, trastocarà els seus plans, ja que anunciarà que les autoritats han prohibit posar-se dempeus sobre les cadires perquè ho veuen com un intent de voler estar per sobre dels altres. A partir de llavors, Bagot intentarà empènyer amics i coneguts a desafiar les autoritats i arribar al sostre, però a poc a poc tots l'abandonaran o seran detinguts. Al final només li restarà Joanot, que, en intentar arribar al sostre, caurà i es matarà, mentre en Bagot repeteix una vegada i una altra que Lliberta no tornarà.Obra Ni de septentrió, ni de migdia, ni de llevant, ni de ponent, gent... : Versió molt lliure i no gaire didàctica en forma de farsa sobre el tema: EL CERCLE DE GUIX CAUCASIÀRomeu Jover, XavierUna revolta popular enderroca el governador de Grusínia i fa que la seva dona fugi per salvar la pell. En la fugida s'oblida del seu propi fill, en Miquel, qui és recollit per una criada de l'antic governador, la Gruixe, la qual decideix fugir per salvar-lo, ja que el nou dirigent, Katsbeki, ha posat preu al seu cap. En la seva fugida, troba un vell que es nega a ajudar-la i un jove que, malgrat unes reticències inicials, l'ajuda a escapar dels guàrdies. Llavors Gruixe decideix tornar a ciutat, on una nova revolta ha acabat amb Katsbeki. Com que això fa que en Miquel tingui moltes possibilitats per ser escollit nou governador, la seva mare el reclama. Després d'un judici entre la mare i Gruixe per la custòdia d'en Miquel, el jutge el dóna a Gruixe, decisió que el poble considera tan encertada que proclama el jutge nou governador.Obra Ànimes de càntir : Auto sacramental de putxinel·lis en dos actesRomeu Jover, XavierUna nit, el Poeta rep la visita del Silenci, la Solitud i la Nit. El Poeta els ha anhelat tot sovint al llarg de la seva vida, però ara que els té al davant agafa por perquè s’adona de com són realment, uns éssers manipuladors que, més que tranquil·litzar, torturen. Llavors apareix la Por, que s’uneix als tres personatges per intentar enfonsar el Poeta. Aquest es resisteix a acceptar-los i decideix viure sense ells. L’arribada de l’Amor sembla donar-li esperança, i quan apareix la Mort i es presenta com l’última possibilitat que té per esmenar la seva vida, el Poeta la rebutja. Dóna la benvinguda, en canvi, a una segona aparició de l’Amor, però quan aquest es transforma en la Mort, el Poeta es rendeix i accepta seguir-la per així veure què hi ha a l’altre costat.Obra Estat d'emergència(1971) Romeu Jover, XavierEn un poble fa dies que plou sense parar. La tranquil·litat dels habitants del poble contrasta amb el neguit que tenen dos estrangers a qui la pluja ha enxampat allà i que, en quedar-se incomunicats per la crescuda de les aigües, es plantegen com fugir. La pluja inunda la part baixa del poble i causa moltes morts, i els supervivents es refugien a la casa de barrets, que queda més elevada. Un intent de fugida de diverses persones és sufocat per la gran majoria de vilatans, que no poden permetre que uns "provocadors" trenquin l'ordre establert. Finalment, després de tancar els rebels al bordell, on moren ofegats per la crescuda de les aigües, els supervivents es refugien al cementiri, on reemprenen la vida quotidiana que duien abans de la pluja.Obra El que fa el vell de casa sempre està béRomeu Jover, XavierD'acord amb la seva dona, el Jaio decideix anar al mercat a vendre un cavall que no utilitzen. Pel camí canviarà el cavall per una vaca, la vaca per una ovella, l'ovella per una oca, l'oca per una gallina, i la gallina per un sac de pomes podrides. Quan se n'assabenten, quatre jugadors que són en un hostal es juguen amb el Jaio unes monedes d'or, ja que estan convençuts que la seva dona s’enfadarà molt amb ell quan sàpiga què n'ha tret, del cavall. Però a casa, la dona es posa ben contenta en veure les pomes, i els jugadors donen les monedes al Jaio.Obra Coloma(1973) Romeu Jover, XavierL'últim dia de 1639, Silvestre arriba a un petit poble de muntanya, a la casa de mossèn Gilabert i dona Sança. Una colla de nens li expliquen que la casa està maleïda perquè en poc temps hi van morir el primer marit de dona Sança, la filla gran, i l'hereu, també anomenat Silvestre. Quan arriba la filla petita de la casa, Coloma, i veu el nouvingut, té la intuïció que és el seu germà. Coloma sempre ha cregut que mossèn Gilabert, quan era l'amant de sa mare, va intentar matar son pare i Silvestre, qui va escapar. Una conversa entre mossèn Gilabert i dona Sança confirma aquesta hipòtesi, i llavors Coloma convenç Silvestre perquè es vengi del mossèn i de dona Sança. Després de matar-los, Silvestre demana a Coloma fugir plegats, però ella decideix quedar-se i gaudir de tota la fortuna que heretarà.