Patrícia Pardo

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
València, 1975. Dramaturga, directora d’escena i pallassa. Diplomada en magisteri per la Universitat de València, la seva formació teatral i circense ve de la mà de pallassos i directors com Sergi Claramunt, Jorge Picó o Hernán Gené, i de les trapezistes Pili Serrat i Fefa Borrego. Com a directora treballa per companyies com La Finestra, Colectivo 9.8., La Círtrica, Arritmados i la companyia que pren el seu nom. D'altra banda, texerceix com a docent a la Universitat de València.
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 10 de 24
  • Obra
    Els nostres
    (2018) Tena, Begoña
    Una dona contempla com una bomba li destrossa la casa i mata la seva filla. Decideix tornar a Europa fent un llarg camí on coneixerà una fotògrafa francesa que vol retratar la misèria. Quan arriben a la Costa de Líbia han de pagar a uns traficants sense escrúpols que els han promès a elles i a molts migrants més una barca. De nit, la barca arriba i tots els migrants hi pugen, però la fotògrafa és descoberta i retinguda pels traficants. Paral·lelament, un temporer explotat carrega contenidors en un vaixell que el durà a l'altra punta del món. El viatge comença i és obligat a fer tota mena de feines dins el gran vaixell. El temporer i la resta de mariners hi sobreviuen en condicions infrahumanes i fa mesos que no cobren, però hi han de continuar treballant. La barca on viatja la dona està a punt de naufragar i just en aquell moment es creua amb el vaixell on viatja el temporer, però el capità del vaixell no vol perdre temps i decideix no ajudar-los. La dona i l'adolescent sobreviuen i arriben al camp de refugiats de Grècia. La noia decideix emprendre un viatge perquè vol arribar a França, però a la primera frontera que vol travessar és assassinada per un home que vol impedir que els migrants entrin al seu país. La dona emprèn la llarga ruta dels Balcans i vol arribar a Alemanya, però acaba morint pel tret d'un soldat.
  • Obra
    Avinyó
    (2007) Pardo, Patrícia
    Durant l’estiu de 2005 a un barri perifèric d’Avinyó, dos germans, Toni i Lola, coincideixen a casa dels seus pares, els dos amb principi d’Alzheimer. Els quatre van arribar a França el 1960, fugint de la dictadura franquista i ara Toni es fa càrrec dels pares, mentre que la filla només els fa visites puntuals. Les relacions d’amistat que Toni manté amb altres immigrants, especialment amb el senegalès Abdulaye, que fa poc que és a França, no són ben vistes per Lola qui, oblidant el seu origen també immigrant, considera qualsevol nouvingut un perill potencial. Tanmateix, l’origen foraster de la família és recordat constantment pel pare qui, navegant en l’oceà de l’Alzheimer, només és capaç de recordar el seu passat.
  • Obra
    Cul Kombat
    (2015) Sáez, Guadalupe
    Dues dones-moble a l’entrada del circ. Una triangulista que és arraconada al fons de l’escenari per la directora d’orquestra. L’ajudant d’una llançadora de ganivets tota foradada per una munió de punyals (o foradada, potser, per la violència masclista?). Dues pallasses que decideixen posar-se una pròtesi de cul de mona per sentir-se atractives. Dues equilibristes vestides amb sis pantalons i deu suèters cadascuna... Dones que volen poder ser violentes, tenir barba i, al mateix temps, quedar-se embarassades. Dones que no volen ser dones. Dones que reivindiquen el dret de ser, simplement, persones-cul i així acabar amb la "sexificació", el binarisme i la construcció de gènere. Una construcció que les sotmet a una etiqueta imposada, l’etiqueta de “dona”, una etiqueta que –com va fer-ho amb les seves àvies i les seves besàvies- justifica que puguin ser potencialment apallissades, violades i assassinades pels homes.
  • Obra
    Ex-actamente (o un homenaje formal)
    Pardo, Patrícia
    Una noia es presenta en una cafeteria per optar a una feina de cambrera que, segons diu l’anunci, cal que sigui menor de vint-i-cinc anys, divorciada i amb experiència. Entre ella i el propietari del bar s’estableix una conversa íntima plena d’equívocs i jocs de paraules en què ell li explica que la seva ex amant, al cap d’un mes de deixar-lo, ha trobat parella, i on ella li explica que s’ha divorciat del seu home després de mantenir-hi un matrimoni secret. Després d’aquesta conversa, la jove aconsegueix la feina, i entre ella i el propietari del bar aflora l’amor.
  • Obra
    Augusta
    (2007) Pardo, Patrícia
    Una tristesa tan gran que és força centrífuga; una nit d’encontre sexual en què la felicitat s’escriu en majúscules; la desesperança adulta que porta a pensar en un suïcidi bevent suavitzant blanc; restar en el novembre més melancòlic; la prostituta a qui espanten els homes però que apallissa una dona; la impunitat infantil de plorar agafant de la mà una mare que no és teva; fugir del desamor i de la correcció com d’una guerra; l’il·lús en una relació de tres mesos i l’escèptic que celebra les bodes d’or; la impossibilitat de mostrar-se simplement singular; els preservatius de sabors múltiples que mai tenen sabor de penis; el mos a la fulla dels cucs de seda que mai seran papallona; la complementarietat d’allò que es contradiu; viure la vida sense pressupòsits... Ingenuïtat, malenconia i desamor fets poemari.
  • Obra
    Escurar després de dinar
    (2009) Pardo, Patrícia
    Des del que ella anomena “la quarta dimensió”, una jove sota els efectes d’aguna droga, parla amb la seva mare qui, preocupada per la seva salut, vol que la filla surti del llit i s’ocupi d’alguna cosa, així que li mana rentar els plats. Ella, però, només pensa en Xuso, el noi amb qui comparteix la vida al carrer i a la perifèria, en aquesta quarta dimensió peculiar que els ofereixen les drogues i que els permet escapar de l’alienació i la mediocritat a què –segons ells- està sotmesa la nostra societat.
  • Obra
    A trossos
    (2004) Pardo, Patrícia
    Diverses veus femenines denuncien com l’heteropatriarcat –a través dels dictàmens de la indústria estètica- imposa un model únic de bellesa que sotmet les dones i esdevé, per a elles, la cruel cotilla del nostre temps. Aquestes veus reivindiquen, d’aquesta manera, la negació de tot cànon estètic per tal de conformar una societat de dones lliures i diverses on no hi hagi un únic model a seguir, i on cap dona se senti exclosa o menystinguda per la seva imatge o aparença.
  • Obra
    Aristòtil ha mort o com ser un esnob gilipolles moralista de merda
    (2011) Pardo, Patrícia
    En una Espanya presidida per Mariano Rajoy, una senadora per València al Senat, conscient que la Cambra Alta ha perdut el seu sentit i funcions originals, i s’ha convertit en un circ per a l’entreteniment i en un mer instrument per a l’ascensió a l’escala social dels polítics, s’alça del seu escó amb una proposta. D’aquesta manera, proposa a la resta de senadors dirigir-se al Congrés dels Diputats i jugar, tots junts, a intercanviar-se glaçons amb la boca. Els diputats primer reben la proposta amb sorpresa i estupefacció, però aviat s’avenen al joc orgiàstic.
  • Obra
    Ací!
    (2015) Pardo, Patrícia
    En una Europa utòpica en què els immigrants són rebuts amb rams de flors recollits per guàrdies civils, pastissets elaborats per ministres d’exteriors i mocadors brodats per periodistes sensacionalistes, una valenciana, una búlgara, una francesa i una alemanya reben un grup que arriba amb una pastera a través del mar. Tanmateix, l’hospitalitat que els mostren és tan exagerada que esdevé a voltes caritat i a voltes, simplement, xovinisme. I, mentre es pregunten si els immigrants que ara arriben voldran mantenir relacions sexuals amb elles, la barca on aquests viatgen s’afona.
  • Obra
    La incomprensió
    (2012) Pardo, Patrícia
    En una societat distòpica en què han prohibit fins el teatre i el cant, on les dones són obligades a ser mares i en què els poderosos cada cop fan més abús del seu poder, una dona –d’uns cinquanta-cinc anys- fuig pels carrers d’una ciutat. És de nit, i un home –força més jove que ella- l’intercepta. Sembla estranger i busca la seva mare, una prostituta amb qui el seu pare –actual vicepresident- va mantenir relacions trenta anys enrere, i a qui va robar-li el fill. Quan la dona li diu que ella no és la dona que busca, l’home utilitza la força per tal de comprovar-ho i, quan ella s’hi rebel•la, l’acaba matant.