Patrícia Pardo

Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
València, 1975. Dramaturga, directora d’escena i pallassa. Diplomada en magisteri per la Universitat de València, la seva formació teatral i circense ve de la mà de pallassos i directors com Sergi Claramunt, Jorge Picó o Hernán Gené, i de les trapezistes Pili Serrat i Fefa Borrego. Com a directora treballa per companyies com La Finestra, Colectivo 9.8., La Círtrica, Arritmados i la companyia que pren el seu nom. D'altra banda, texerceix com a docent a la Universitat de València.
Nom

Filtres

Mostrar més
20172
Restablir filtres

Configuració

Paraules clau: Moral ×

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 2 de 2
  • Miniatura
    Obra
    Ètica, tatoos i saldos
    (2011) González, Chon
    Sobre la taula d’un restaurant de luxe, un cap sense cos comparteix àpat amb el seu cos sense cap, que l’alimenta. A través d’un viatge per les teories de diversos pensadors, el cap reflexiona al voltant dels conceptes “ètica” i “moral”, aquest “sil•logisme en el qual la conclusió no es dedueix de les premisses”. Després d’aquesta reflexió, l’actriu que interpretava el cap ix de sota la taula i es presenta a ella mateixa com l’actriu que és. Tot seguit, explica el concepte “oxímoron” mitjançant diversos exemples com “líder anarquista” o “presumir d’humilitat”, mentre un tatuador la tatua en directe. I, mentre demana al públic que proposi altres exemples d’oxímoron, ofereix als espectadors de passar per les mans del tatuador.
  • Miniatura
    Obra
    El meu nom és María José Guisado
    (2014) Pardo, Patrícia
    L’actriu María José Guisado, intèrpret del monòleg, parla en nom propi, però al mateix temps en boca de Patrícia Pardo, autora del text -i la seva ventríloc. Mitjançant aquest equívoc perenne d’emissors en què mai se sap del cert qui parla, l’actriu reflexiona sobre el gènere, la maternitat i la família. I desitja ser actriu porno per viure, sense clixés, el sexe i l’amor de forma veritable. L’amor d’aquell qui t’estima sense jutjar-te. L’amor que escapa de tota moral. L’amor materno-filial en què es pot estimar, fins i tot, un fill homicida. O potser no.