Aleix Puiggalí Morato

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Barcelona, 1966. És actor i autor teatral. Ha rebut el Premi de Textos Teatrals de l’Associació d’Autors i Directors Professionals de Catalunya amb l’obra "L’estació de la disbauxa" (1991), i dues vegades consecutives el Premi de Teatre Breu Enriqueta Arimany amb les obres "Abans de les vespres" (1992) i "Fosc de lluna" (1993). També ha col·laborat en el camp del món audiovisual i la premsa escrita. És autor de la novel·la "Una tomba al Darién" (La Magrana, 1999).
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 6 de 6
  • Obra
    Fosc de lluna
    (1993) Puiggalí Morato, Aleix
    Dues germanes que van ser violades pel seu pare han seguit camins oposats a la vida: l'una s'ha dedicat a la prostitució, l'altra s'ha fet monja. Les uneix, però, la seva problemàtica relació amb els homes i concretament amb en Lluís, l'home que totes dues estimen.
  • Obra
    L'estació de la disbauxa
    Puiggalí Morato, Aleix
    Quan en Roger s’assabenta que un Follet entremaliat ha robat al seu avi el pot que conté la neu, sense la qual no podrà arribar ni l’hivern ni, conseqüentment, el Pare Noel amb els regals, en Roger decideix anar a buscar el Follet. Així inicia un viatge que el porta a passar per la primavera, l’estiu i la tardor, als quals el Follet ha pres la pluja, el vent i el sol respectivament per tal de crear una nova estació, la de la disbauxa. Quan en Roger arriba a la cova on viu el Follet, deixa anar els quatre elements que aquest havia robat, fet que causa una gran tempesta. Llavors la vella Dida desperta en Roger i li fa saber que el Pare Noel ja ha passat.
  • Obra
    Euskadi crema
    (1990) Puiggalí Morato, Aleix
    Jon és un jove nacionalista basc que va abandonar el moviment Abertzale per ajuntar-se amb un policia de l'Estat, David. Itziar, que estava enamorada de David, apareix a l'apartament dels dos homes per provar de tornar a aconseguir endur-se'n David. Els embolics amorosos entre aquests tres personatges desembocaran en un final tràgic on Jon matarà a Itziar i a David.
  • Obra
    Draps bruts
    (1993) Puiggalí Morato, Aleix
    Una dona sense futur abandona una criatura que no pot mantenir i que creix en orfanats i reformatoris. Després de disset anys, i gràcies a un pla per reinsertar aquests nanos a la societat, té l'oportunitat d'acollir-lo a casa sense desvetllar-li la seva identitat. El noi, Sergi, té problemes amb els horaris de l'escola i l'assistent social no acaba de guiar satisfactòriament la mare. Alguna cosa no rutlla i ella, per tal de protegir el noi, investiga i descobreix que l'assistent social té muntada una xarxa de prostitució de menors. La mare intentarà parlar-hi per tal d'alliberar el seu fill del vincle que dificulta la seva total normalització. L'assistent, però, amenaça la mare descobrint-ne la identitat real, que provocaria la tornada del noi al reformatori. La mare, en veure's atrapada i desitjant donar un futur al seu fill, mata l'assistent. La policia la detindrà i Sergi tornarà a quedar sol a la vida, però lliure, amb una possibilitat de futur.
  • Obra
    Al fons del calaix
    (2011) Puiggalí Morato, Aleix
    Quan el seu fill marxa d'excursió una nit i es deixa les coses escampades al menjador, la Júlia decideix endreçar l'apartament i aprofita per ordenar un grapat de capses plenes de fotografies i records de la seva joventut; un viatge per la memòria en el qual es retrobarà amb l'Ivan, el noi amb qui sortia quan es va quedar embarassada. El seu record, però, obligarà la Júlia a fer front a la veritat: l'accident de cotxe en el qual va morir l'Ivan i ella va perdre el fill que esperaven.
  • Obra
    Abans de les vespres
    (1992) Puiggalí Morato, Aleix
    Climent, el pare abat d'una comunitat de benedictins de Catalunya, ha de fer fora del seu monestir el pare Jofre, abat d'una comunitat de Guatemala que ha estat relacionada amb la Teologia de l'Alliberament. Això l'enfronta amb els monjos del monestir i molt especialment amb el pare Just, un amic de l'adolescència que coneix el passat de traïció del pare abat. El pare Jofre serà pel pare abat el mirall en el qual ell observarà i assumirà la seva covardia.