Joan Brossa Cuervo

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Barcelona, 1919-1998. Poeta, dramaturg i artista plàstic. És un dels fundadors del grup artístic "Dau al Set", i autor d'una obra de dimensions excepcionals que no contempla les fronteres entre les diferents disciplines artístiques, caracteritzada per l'experimentació amb el llenguatge i la utilització de tot tipus de tècniques i estils. És possiblement el poeta avantguardista català més important de la segona meitat del segle xx, malgrat que el reconeixement li arribà als seus últims anys de vida.
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 10 de 13
  • Obra
    Cortina de muralles : Tragèdia en tres actes
    (1951) Brossa Cuervo, Joan
    La peça mostra un triangle amorós entre l’Home, la Muller i la Dona. L’Home trenca les convencions de la moral burgesa al tenir una amant i mata la seva Muller per poder viure l’amor veritable. Quan l’esperança el somriu, una quadriga de cavalls blancs l’atropella i mor.
  • Obra
    Esquerdes, parracs, enderrocs esberlant la figura
    (1947) Brossa Cuervo, Joan
    Dos Arlequins dialoguen, projecten situacions imaginàries sobre ponts, muntanyes, recorden petites anècdotes del passat i certifiquen situacions del present, com ara l'aparició de dos barbuts creuant l'escenari. Però mai no parlen del futur, perquè tal i com diuen, no són profetes. Tot això mentre una Dona escriu constantment en una pissarra el mot "Arlequí" i l'esborra a continuació per a tornar-lo a escriure.
  • Obra
    El crim
    (1945) Brossa Cuervo, Joan
    A la primera escena un lladre entra a robar en un pis i mata un home que estava fent gimnàstica. A la segona escena un home i una dona que estaven asseguts còmodament en una sala rica, desapareixen quan un policia tanca el llum. La cambrera que estava treballant a la mateixa sala no ha desaparegut i traurà un espantall de sota el sofà.
  • Obra
    Ahmosis I, Amenofis IV, Tutenkhamon
    (1947) Brossa Cuervo, Joan
    Tres actors asseguts a terra diuen una successió de versos lliures amb una lleu unitat fònica i temàtica.
  • Obra
    Repartiment de la vida
    Brossa Cuervo, Joan
    Al primer acte, una Nena intenta conversar amb una Dona sobre les sirenes, però aquesta prefereix parlar dels arbres. L’Home, acompanyat de la Dona Primera, arriba més tard i la Dona li ven un jaqué, després d’haver-li fet emprovar una americana i un frac. Al segon acte, els components d’una penya esportiva discuteixen sobre l’últim partit del seu equip i sobre la situació del club. Al darrer acte, l’Home Primer i la Dona Segona parlen de ferrocarrils i sargits. Més tard arriba el Maquinista i els informa del descarrilament d’un tren. El desastre provocat per la descurança i negligència del govern portarà els dos homes a iniciar una revolta, que serà recolzada per la Dona Segona al crit de “Dictador, t’hem d’esbotzar !”.
  • Obra
    Missal de Caragat
    Brossa Cuervo, Joan
    Aquesta peça evoca una cerimònia ritual de caràcter religiós adreçada al sol, on el ministre i el celebrant van alternant les seves intervencions llegides o recitades.
  • Obra
    El cavall blanc
    Brossa Cuervo, Joan
    L’obra consta d’un únic acte dividit en tres quadres. El primer quadre succeeix a l’entrada d’una casa de pagès i ens mostra un mosso i una mossa parlant del casament del seu amo. El mosso vol deixar la seva feina i de sobte es posa a fer jocs malabars. El segon quadre evoca alguns dels elements característics del món del circ amb la presència d’uns mossos de pista, un malabarista, un pierrot, un arlequí, i un urbà. Al darrer quadre, el marquès i la marquesa coneixen la noia a qui el seu fill festeja i aquesta fugirà en sentir que el rellotge toca les dotze.
  • Obra
    El bell lloc : Comèdia d’amor en un acte
    Brossa Cuervo, Joan
    Una orquestra simfònica acaba de tocar i els músics marxen a excepció d’un noi que avança cap a primer terme i es posa a parlar d’una sèrie d’actes vandàlics que han tingut lloc a Montjuïc. Arriba una noia que és la seva enamorada i li explica una història. El noi s’anirà progressivament identificant amb la protagonista femenina de la història explicada per la noia. Quan la noia acaba la història, els dos s’abracen i es besen. A la segona escena el noi i la noia van a una botiga a comprar una bandera i una venedora molt eficient els n’ensenya diverses i els explica les avantatges i inconvenients d’unes i altres.
  • Obra
    Festa de la lluna plena
    Brossa Cuervo, Joan
    Al primer acte, el Personatge 1 adoctrina el Personatge 2 sobre esgrima, mentre pleguen un llençol, fins que un teló gris els cobreix. El Conductor d’un tramvia li explica al Cobrador uns trucs de màgia i quan surten, creua l’escenari la Caputxeta Vermella. Al segon acte dues velles vestides de negre discuteixen sobre la foscor del carrer. Quan marxen s’il·lumina l’escena i arriba el Fanaler que recita uns versos. Marxa i entra una Noia que espera un noi. El Noi arriba tard i explica a la Noia que està molt nerviós perquè un individu estrany li ha dit “Govindorblandisliogocop”. Travessen l’escena Tres Comparses disfressats de Mags d’Orient i el Noi els segueix deixant la Noia sola confessant el seu amor. Torna aparèixer el Fanaler i després de desaparèixer la Noia, en un canvi del decorat del carrer, veiem dos homes parlant d’un concurs d’ocells i després dos senyors que també parlen del concurs. Al darrer acte retrobem tots els personatges fent una gran festa, llençant-se confetti, i un Revisor que els demana el bitllet. Quan ha acabat amb els bitllets, fa unes anotacions en un full de paper i a un senyal seu comença a baixar el teló.
  • Obra
    Els assistents en fila índia : Cerimònia solar
    (1948) Brossa Cuervo, Joan
    El cap de colla dirigeix el públic en fila índia cap a l’escenari on es realitza una cerimònia ritual en honor del sol. Tanquen la comitiva tres emmascarats que dansen i que en arribar al lloc establert reciten uns mots rituals mentre continuen dansant. Una vegada acabat aquest recitat el cap de colla fa seure el públic i en el silenci més absolut inicia un altre recitat. Després els emmascarats reprenen la dansa. El cap de colla fa aixecar el públic i marxa amb ells en fila índia seguits pels emmascarats.