Jordi Bergonyó Aroca

Barcelona, 1944. Dramaturg, editor i guionista radiofònic. Ha guanyat els premis Josep M. de Sagarra i Santiago Rusiñol de Sitges.

Més informació sobre l'autor.

Pàgina completa de l'ítem

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 6 de 6

Història : Coral
Bergonyó Aroca, Jordi
És molt fàcil explicar una història. Només cal proposar-s'ho, pensar-hi i començar. "Història" és un exemple de com n'és de fàcil, ja que està formada per tot un seguit de veus que expliquen les petites històries de la multitud anònima que omple els carrers grisos de les nostres ciutats. La vida d'aquesta gent és feta de misèria i patiment, un anar tirant subordinat a una feina on els exploten per la necessitat que tenen de mantenir una família. Però un dia aquestes persones poden revoltar-se, poden decidir que ja n'hi ha prou, i llavors tothom s'adonarà de com en són de necessaris i els poderosos hauran de començar a sentir-se intranquils.
La substitució
(1991) Bergonyó Aroca, Jordi
Després de molts anys, l'Albert i en Lluís es retroben en un teatre. Són del mateix poble i, de petit, l'Albert era conegut com 'El boig petit'. L'Albert recorda en Lluís com l'únic amic que va tenir, tot i que davant d'altra gent, en Lluís sempre intentava dissimular. L'Albert va anar-se'n del poble després de deixar una noia embarassada, i ara acaba de passar una temporada en un centre de salut. Mentre l'Albert explica tot això, en Lluís intenta escapar-se del teatre. Al final, l'Albert li demana que digui el que ell deia al començament de l'obra, cosa que en Lluís comença a fer. Mentre parla, l'Albert marxa del teatre.
Circumstàncies : Crònica escènica de l'aperitiu i del rot
(1974) Bergonyó Aroca, Jordi
L’obra mostra l’evolució vital de tres nois i tres noies des de la infantesa fins a la maduresa. A la primera part, “L’aperitiu”, se’ns mostren escenes d’aquests personatges a escola, en una de les seves primeres feines i en un parc, on tots sis s’aparellen. Al seu voltant hi ha els qui manen i els qui encara ocupen una posició social inferior a la d’ells, que són ignorats completament. A la segona part, “El rot”, les tres parelles conviuen en la rutina més evident, fent-se visites de cortesia de tant en tant. Però tot plegat resulta no ser res més que una comèdia escrita per una de les noies, la Núria, la qual acaba amb un home que truca a la porta i que, en obrir-la, dispara i els mata a tots. Aquest final, però, no agrada al marit de la Núria, el qual es posa a escriure’n un altre mentre l’home truca a la porta insistentment.
Por
(1973) Bergonyó Aroca, Jordi
En Pere, en Joan i en Ton són tres escarcellers que fan el seu torn en una cel·la habilitada per a ells. Xerren, discuteixen i s'avorreixen fins que comencen a sentir sorolls de la cel·la del costat. En Pere i en Ton es posen nerviosos, mentre que en Joan roman d'allò més tranquil. Quan les llums s'apaguen i la porta del costat s'obre, es produeix una lluita durant la qual en Pere i en Ton maten dos homes vestits exactament iguals que ells. En Joan afirma que són uns altres escarcellers que, en adonar-se que ells mateixos eren els presoners, intentaven fugir. En Pere ho nega, creu que no han de dubtar d'allò que els han dit 'els de dalt', mentre que en Ton no sap què creure. Quan en Joan intenta escapar-se, en Pere se li abraona i l'estaborneix. Llavors en Ton s'adona que el sostre va baixant lentament. En Pere nega que això passi, tot i que al final tots dos moren esclafats.
L'estranya presència dels déus
(1996) Bergonyó Aroca, Jordi
En Bru, un actor els darrers muntatges del qual han sigut un fracàs, arriba al local on ha d’assajar l’obra que està preparant i se’l troba fet un autèntic merder. Mentre prepara l’espai, arriba la Dolça, una altra actriu de la companyia que triomfa en sèries de televisió i que és parella seva des de fa cinc anys. El diàleg que es desenvolupa tot seguit deixa entreveure l’amargor i la frustració que sent en Bru per l’èxit de la Dolça i el seu fracàs constant, tant a nivell professional com personal, ja que tampoc no ha sigut un bon pare. Quan la Dolça fa saber a en Bru que li han ofert un Ibsen que li coincidirà parcialment amb l’obra que assagen, en Bru se sent sol i desgraciat, conscient a més com és que un dia la relació amb la Dolça també acabarà.
A Buster Keaton
(1975) Bergonyó Aroca, Jordi
L'obra presenta tot un seguit d'actuacions protagonitzades per dos pallassos tradicionals, el Clown i l'August. A partir d'una actuació bàsica anomenada "tema" que segueix els principis tradicionals que regeixen la relació Clown-August (amb el primer maltractant constantment el segon), es produeixen tot un seguit de variacions: a la primera, l'August és acusat d'haver perdut el programa de l'espectacle; a la segona, falla una pregunta que, d'haver-la encertada, hauria fet que el Clown li donés allò que volia; a la tercera, l'August mostra l'odi que sent pel Clown; finalment, l'última variació acaba abruptament quan l'August apunyala el Clown, fart de les vexacions a les quals es veu sotmès constantment.

Jordi Bergonyó Aroca

Adreça de correu electrònic

Data de naixement

Nom

Filtres

Autor

Paraules clau

Data

Accés Obert

Tipus d'ítem

Configuració

Ordenar per

Resultats per pàgina

Resultats de la cerca