Narcís Comadira Moragriega

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Girona, 1942. Escriptor, crític literari, pintor i traductor. Col·labora habitualment en diferents mitjans de comunicació i ha rebut nombrosos premis literaris. Conegut especialment per la seva tasca com a poeta, les seves obres teatrals han estat sovint estrenades pel Centre Dramàtic de la Generalitat.
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 10 de 10
  • Obra
    Al cel (un oratori per a Jacint Verdaguer)
    (2009) Comadira Moragriega, Narcís
    Última nit en vida de Jacint Verdaguer, acompanyat de dues minyones i un soldat, que li recorda la seva joventut i la seva trajectòria vital, i un narrador que ens contextualitza. Una aproximació que, més que biogràfica, vol ser poètica i d’homenatge a la seva vida i el seu llegat, “una aproximació poètica al poeta”.
  • Obra
    Els fills (Un quartet)
    (2019) Comadira Moragriega, Narcís
    Quatre joves es troben a l’espera del barquer Caront per travessar la llacuna Estígia i arribar al més enllà, que no saben com serà: potser el paradís, potser el no-res. Tots quatre, fills de la intel·lectual burgesia catalana, s’han suïcidat, ofegats per les relacions amb pares i mares. El fill d’un polític, el d’un lingüista, el d’un traductor i la filla d’un poeta, esperen satisfets per la decisió que han pres: deixar enrere la vida asfixiant que duien i el jou dels seus pares i del seu país, tot abraçant la mort, que els és vida, -com va fer Gabriel Ferrater.
  • Obra
    L’Hort de les Oliveres (Una òpera de Catalunya)
    (2015) Comadira Moragriega, Narcís
    Fa un any que en Guillem, el patriarca de la família Bofill, és mort i, amb tot, la família decideix celebrar com sempre el sopar de Setmana Santa amb els seus convidats habituals. Aquest any, però, han d’acabar de discutir un tema que els involucra a tots: si es venen o no la gran casa pairal de l'Hort de les Oliveres. Tots hi estan a favor menys el jove Guillem, hereu de la casa que ocupa el bell mig de l’enorme finca. En Guillem vol preservar el llegat del seu pare, curull de records personals, i lluita perquè no es converteixi en una urbanització de segones residències per a turistes de la Costa Brava. L'hereu té un altre debat intern. Ha arribat d’Amèrica, on estudia literatura, amb el seu amic Fidel. Els nois són amants, però mentre en Guillem voldria formar una família al seu costat, en Fidel preferiria fer-ho amb una dona. El notari dels Bofill, per la seva banda, espera que, ara que ha tornat, el noi i la seva filla es casin, tal com estava previst. La noia, tot i adonar-se del que està passant, no s'oposa al casament. La mare d'en Guillem comprèn la situació del seu fill, i li confessa que ella també té una amant. També li demana que sigui assenyat i vengui la casa, o s'empobriran. Però en Guillem no pot suportar les pressions i decideix treure’s la vida.
  • Obra
    El dia dels morts : un oratori per a Josep Pla
    (1997) Comadira Moragriega, Narcís
    Josep Pla, mort de fa uns quants anys, convoca les persones que van reunir-se en un sopar a la cuina del restaurant de l'estació de Portbou, la nit del Dia dels Morts de 1942. L'escriptor demana als convidats que reprodueixin amb exactitud tot el que va succeir aquella nit per poder-ho escriure. Els personatges, però, afegeixen inevitablement el que ara coneixen, la vida viscuda després d'aquell quaranta-dos. La condició de trobar-se en una dimensió on el temps pot aturar-se, els permet alhora expressar els seus sentiments, les seves reflexions i actituts davant les circumstàncies en forma de monòlegs.
  • Obra
    La vida perdurable : Un dinar
    Comadira Moragriega, Narcís
    Durant el temps que pot durar un dinar, la mare i el fill entren en conflicte. Es fan retrets, tots ells derivats de la figura del pare, ja mort, i de la homosexualitat del fill.
  • Obra
    Un aperitiu al Flore (Una conversa entre Josep Carner, Josep Pla i Mercè Rodoreda)
    (2015) Comadira Moragriega, Narcís
    Josep Pla, Josep Carner i Mercè Rodoreda queden per fer un aperitiu al Cafè de Flore del boulevard Saint-Germain de París. Mai abans s'havien trobat tots tres junts, i avui s'asseuen amb la intenció de xerrar i compartir les seves experiències, l'exili i el desarrelament, la literatura, la bellesa, l'amor. I ho fan com si es coneguessin de tota la vida, amb el màxim respecte però parlant sense embuts. Tot prenent un parell de copes, reciten, canten i conversen com no ho havien fet mai.
  • Obra
    L'hora dels Adéus
    (1991) Comadira Moragriega, Narcís
    La mare i el seu fill preparen el sopar de Cap d'Any. Cada any són els mateixos. És una tradició que han mantingut des de fa molt de temps. Enguany, però, serà diferent: l'avi és mort. Tot i això, la figura de l'avi mantindrà el protagonisme durant tot el sopar.
  • Obra
    Neva : Un te
    (1989) Comadira Moragriega, Narcís
    Sobretaula d'un dinar de família. Els quatre personatges mantenen una conversa en relació a la situació matrimonial de la filla. La mare vol eludir el tema durant tota l'estona: no vol saber-ne res de separacions o de divorcis. La tieta, en canvi, ho considera una cosa molt normal i no defuig de parlar-ne. La filla només vol que la deixin en pau.
  • Obra
    Fantasmes de la nit (Un nocturn)
    (2020) Comadira Moragriega, Narcís
    Sol, sobre l'escenari, un home ens parla de la seva vida, que ja s'acaba, i dels fantasmes de la nit que el visiten dia rere dia, recordant-li la seva joventut i tot allò que ja no és; recordant-li les bombes que queien sobre Londres quan ell naixia, i recordant-li també que ha de morir.
  • Obra
    Pinsans i Caderneres
    (2008) Comadira Moragriega, Narcís
    «Pinsans i caderneres» és el nom d’una suposada i particular coral que celebra el seu centenari. Aprofitant aquesta efemèride es proposa un viatge pel territori musical de la Catalunya dels segles XIX i XX. S'escenifiquen partitures de Clavé, Morera, Toldrà, Montsalvatge, Mompou, Lamotte de Grignon, etc., així com cuplets i operetes, i altres gèneres. Narcís Comadira ha escrit els textos d’aquesta obra que destil·la certa nostàlgia per aquella Catalunya que va ser. El títol de l’espectacle neix d’un vers de “L’emigrant”, el poema de Jacint Verdaguer.