Enric Nolla Gual

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Caracas (Veneçuela), 1966. Periodista. Estudis de Periodisme, Filologia Hispànica, Teatre i Dramatúrgia. Ha publicat i estrenat diverses obres teatrals.
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 10 de 11
  • Obra
    Àrea privada de caça
    (2002) Nolla Gual, Enric
    En Mateu ha matat un home al bosc, prop d’un petit aeroport. Sovint, es parla a si mateix interrogant-se si està o no boig, i sobre les ganes de matar que li entren quan veu la gent que l’envolta. Preferiria deixar aquest món, però no ho fa perquè ha de cuidar sa mare, que viu ingressada en una clínica. La Virgínia té sempre un somni on apareix un home que reconeix. Experimenta una gran excitació enganyant el marit -que ho sap i és incapaç d’evitar-ho- amb homes desconeguts i en espais públics. S’excita imaginant també que el seu marit desitja la mort d’ella. Un dia que un desconegut agredeix brutalment la Virgínia, el marit la va a buscar al bosc on ha quedat desemparada i des d’aquell moment descarrega tot l’odi que havia estat incapaç de mostrar-li. Finalment, la Virginia i el Mateu es troben en un bosc, sense saber del cert si ja s’han trobat alguna altra vegada. La Virgínia té la sensació que en Mateu és l’home que sempre apareix als seus somnis, i en Mateu sent que la Virgínia és l’única persona a qui no té ganes de matar.
  • Obra
    Visita a les zones humides de la reserva
    (2014) Nolla Gual, Enric
    Les seves mares, veïnes, s’havien estimat molt, i per això van créixer junts. Ja de grans, ella, que sempre havien dit que era una mica ‘tonteta’, un bon dia va sortir de casa i es va quedar embarassada; quan ell va tornar de la reserva de la selva, ella el va acollir i van acabar vivint junts, fent ell de pare de la Rosa. Ella, però, solia marxar de casa, fins que un dia va marxar i no va tornar. A través d’algunes cartes, ell i la Rosa van sabent d’ella, que fa un llarg camí al costat de Lolo, i que, quan aquest la deixa, ingressa en una residència. La Rosa ha anat creixent i finalment s’ha promès amb un home que, encara que li costi, el seu pare acabarà acceptant. Finalment, ell decideix tornar a la reserva de la selva, d’on n’havia fugit a causa d’un accident que no va poder evitar i li va trencar el cor. Allà l’esperen dos antics amics enriquits que duen una vida decadent i miren de maquillar la seva trista realitat. Però, ell només pensa en endinsar-se a la reserva i retornar a aquell lloc, costi el que costi.
  • Obra
    El berenar d'Ulisses (conte teatral)
    (2009-11) Nolla Gual, Enric
    El protagonista es retroba, a Caracas, amb el seu germà i la seva parella després de la mort del seu fill, fet que amaguen als seus pares. Més tard, el pare mor, i ell i la seva mare ho amagaran al germà. Passat un temps, la mare mor sola, i ell intenta contactar amb el germà però no ho aconsegueix. Retorna a la capella, al centre de Barcelona, on de petits el seu germà li deia que no els podia passar res. El germà el troba i li diu que buscava una cosa important: la mosca que du a la butxaca, relacionada amb tota una renglera de morts.
  • Obra
    Inventari d'objectes perduts i altres
    (2009) Julià, Gemma
    El suposat i mòbil Departament de Recerca i Arxiu d'Objectes Perduts fa una jornada de portes obertes. És, doncs, gràcies al tàndem que formen les doctores Moli(ner) i Font(coberta), responsables de l’arxiu, -dues científiques molt poc reconegudes-, que accedim a una trobada teatral amb les històries que guarden uns objectes aparentment insignificants i perduts. Les doctores acullen els visitants i comparteixen la seva passió per la feina: protegir, ordenar i classificar els objectes perduts, així com estimar les històries que guarden i emocionar-se pel seu potencial.
  • Obra
    Tractat de blanques
    Nolla Gual, Enric
    Una dona estrangera fa hores extres amb la fotocopiadora mentre tots els altres treballadors de l’empresa ja han plegat. Parla amb una altra persona, sembla que imaginària, la seva substituta, i li diu tot el que ha de fer per passar inadvertida i esdevenir una més del país i del lloc on li ha tocat viure. Ella afirma que ha aconseguit transformar-se i oblidar la seva raça (negra) i la seva memòria (el poble africà on va néixer i el tracte vexatori que va rebre en arribar a aquest país), però quan la feina a la fàbrica comença de nou, ella esdevé de nou aquella altra dona que havia aconseguit oblidar i es despulla. Es resisteix a vestir-se tot i la imminent arribada d’altra gent perquè per primer cop amb molt de temps se sent còmoda amb aquesta nova aparença, és a dir, amb ella mateixa.
  • Obra
    Tu no surts a la foto. El dolç silenci del nostre bosc
    (2016-02) Nolla Gual, Enric
    A partir de diverses sessions conjuntes amb la terapeuta, presenciem l’evolució i la degradació d’una família inicialment estable que veu com es va trencant el seu ritme de vida amb el creixement del seu fill Claudi, un adolescent afectat de brots psicòtics. La teràpia consisteix a refer, cadascun dels integrants, el dia que per ells va començar tot. D’aquesta manera, tenim accés a tres escenes diferents: primer la de la mare, després la del pare i, finalment, la d’en Claudi. En aquesta llarga evolució d’uns quants anys, veiem com la parella s’ha acabat divorciant, la por de la mare als seus fills, el nerviosisme que els causa no entendre Claudi, el dolor per l’absència del seu altre fill Eloi i, sobretot, el camí que Claudi va emprenent, poc a poc, reconstruint-se i acceptant l’ajuda.
  • Obra
    A pas de gel en el desert
    (1995) Nolla Gual, Enric
    En un indret sòrdid i fosc d'un suburbi miserable, quatre personatges marginals (un transvestit mulato, dos macarres i un nen que es prostitueix), es van trobant una nit molt fosca, només amenaçada per les sirenes i els gossos de policia, que sembla no acabarà mai i que protegeix, i al mateix temps, atrapa, les seves vides secretes i clandestines.
  • Obra
    No em diguis que se'ns menja la nit. Funerals a un jove poeta
    (2013) Nolla Gual, Enric
    Es fa la més trista festa a un jove poeta i al seu procés de mort, l’entrada a la nit. Apareix un cíclic caminant que llegeix poemes i els plega al mur; al final dirà, sol a escena i per última vegada: “Jo soc el llibre, el caminant, i el mur”, tancant aquest temps mític que retorna.
  • Obra
    7/24 o La llegenda de l’home que flota sobre els parcs
    (2011) Nolla Gual, Enric
    Un home para un taxi, i just en aquest moment el vehicle col·lideix amb un motorista. Malgrat estar molt greu, s’aixeca i li diu a l’home unes coses que en el moment tenen molt sentit però que mai més podrà recordar ni desxifrar. Turmentat, l’home vetllarà el motorista a la sala d’espera de la UCI, on coincidirà amb la seva dona i el seu germà. Arran de la seva implicació en l’accident, el protagonista descobrirà l’infern interior de la culpa i es despertarà dins seu l’afany per retornar als orígens familiars.
  • Obra
    Còlera
    (2006) Nolla Gual, Enric
    Enmig d'una conferència sobre física quàntica, un professor atura la Clara per comunicar-li que el seu marit i els seus fills han estat víctimes mortals d'un atemptat. Sentim el missatge deixat al seu mòbil just abans de l'atemptat. El professor va a veure la tieta de la Clara, molt preocupada perquè fa uns dies que aquesta no apareix, i li du un diccionari àrab-català. La pressió mediàtica i la injustícia reflectida en la falsa commoció dels mitjans fa que la Clara trontolli i arribi beguda a l’hospital, on s’han endut la tieta i on l’espera de fa hores el professor. Aquest acaba recriminant-li el seu comportament. Llavors la Clara explica com el dolor la va fer caminar per l’autopista sense parar durant tres dies, i com, en una cafeteria, va desdoblar-se. Reprenent la conferència sobre l’atomització i la teoria de Schrodinger, desubicada i perduda, la Clara torna a aquella cafeteria i comença a tenir cura de si mateixa, a retrobar-se.