Pasqual Alapont Ramon

Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Catarroja, l'Horta, 1963. Estudia Història Medieval a la Universitat de València i es llicencia en Geografia i Historia el 1985. Un any abans rep el Premi Enric Valor amb "Mitjacua i la sargantana del mar", la primera d’una llarga llista novel·les destinades a un lector infantil i juvenil. L’autor es convertirà en un referent destacat d'aquest gènere en català, publicat regularment per editorials com Bromera. Algar o Edebé, a tall d'exemple es pot comptar "Menjaré bollycaos per tu" (2000, Premi Ciutat d’Alzira-Bancaixa). Es forma com a actor entre 1986 i 1988 a l'OM Teatre de Paco Villegas i entra a formar part del grup La Colla, de l’Alcúdia, on participa com a autor i director en "Això era i no era" (1993), la seua primera proposta dirigida a públic infantil, i funda amb Plàcid Rosaleny l'Escola Municipal de Teatre de Catarroja. El 1992 estrena la seva primera peça teatral, "Pandemònium", un encàrrec del Grup Na Jordana Teatre, coescrita amb Carles Alberola. El 1994, també amb Alberola, escriu la primera producció d’Albena Teatre, "Currículum", premi Generalitat Valenciana a les Arts Escèniques al millor text 1996. Des de 1993 es dedica exclusivament a l’escriptura i compagina teatre i narrativa infantil i juvenil. Pel que fa a l'àmbit teatral ha rebut el premi Teatre Micalet per "Beatrius" (1996), el premi Cartelera Turia a la millor contribució teatral per "Ficció" (2013) coescrita amb Carles Alberola o el premi Cartelera Turia 2017 i el de millor espectacle musical als Premis Max 2018 per "Tic-tac", coescrita amb Carles Alberola i Rodolf Sirera. Gran part dels seus textos de narrativa infantil i juvenil han sigut guardonats amb premis com l'Edebé (2001), el Serra d'Or (2002), el Protagonista Jove (2004) o el Cruïlla (2012). La seva obra narrativa ha merescut la menció de The White Ravens de la Internationale Jugend Bibliothek; ha sigut traduïda al castellà, l'èuscar, el gallec, el portugués i l'eslové; i ha rebut premis com el Joanot Martorell (2002), el Porrot d'Honor de les Lletres Valencianes (2006), el Gra Angular (2012), l'Alfons el Magnànim (2017) o el de la Crítica dels Escriptors Valencians (2020).
Nom

Filtres

Restablir filtres

Configuració

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 10 de 16
  • Miniatura
    Obra
    Bultaco 74
    (2004) Alapont Ramon, Pasqual
    Pilar i Víctor es retroben anys després d'haver estudiat plegats i comencen una relació de parella. Vint anys després, però, la relació no funciona i l'autor que els està escrivint prova d'esbrinar-ne els motius i les motivacions de cadascú. Quan Pilar es queda embarassada, Víctor accepta un càrrec a la fàbrica del seu sogre i Pilar accedeix als condicionants del casament que la seva mare li imposa. Davant d'aquests fets tots dos han de fer front a la crisi de valors i d'ideals a què aspiraven de joves, i la seva relació es refreda. Tot esclata quan el seu fill s'ofega a la piscina de casa perquè Víctor no ha reparat una tanca de seguretat, i l'autor intervé per tornar enrere i canviar la conducta dels protagonistes.
  • Miniatura
    Obra
    Pell de corder
    Alapont Ramon, Pasqual
    La Clàudia i l’Albert van a un restaurant a celebrar la venda d’un projecte milionari a uns japonesos. La Clàudia és l’autora del projecte i la subordinada de l’Albert, que a la vegada és el subordinat d’en Llorenç, el seu sogre. L’Albert és un home ambiciós i sense escrúpols que al llarg del sopar proposa a la Clàudia unir-se a ell per fer fora en Llorenç de l’empresa. La Clàudia, però, s’hi nega, i al final li confessa que sap que ell va fer-se passar per l’autor del projecte. Dolguda per haver estat enganyada per un home que admirava, li explica que se sent traïda, que acaba de presentar la dimissió, i que acaba d’enviar una cinta a la dona de l’Albert perquè sàpiga que el seu home li és infidel. Això suposarà la fi del seu matrimoni, i l’Albert, en el fons, se sent alleugerit.
  • Miniatura
    Obra
    Tempesta d'estiu
    (1997) Alapont Ramon, Pasqual
    A la Guingueta d’Àneu fa tres dies que plou i els turistes prefereixen no sortir a passejar, com el Lluís i la Maria, que enceten una conversa a la cafeteria de l’hotel Poldo, sota la discreta mirada de la cambrera. De fet és el Lluís, que s’avorreix, qui intenta travar conversa amb la Maria, que escriu concentradament en un quadern. Parlen del temps, del camp, de la ciutat i, de cop i volta, la Maria li proposa d’anar a cardar a l’habitació; però aquest, atabalat, marxa sense poder dir res.
  • Miniatura
    Obra
    Alícia
    (1997) Alapont Ramon, Pasqual
    Un dia seguint un conill blanc, la curiosa Alícia arriba al País de les meravelles, un món habitat per personatges extraordinaris i tronats que li fan viure un seguit d'històries disbaratades.
  • Miniatura
    Obra
    Waterloo
    (2020-03-05) Alapont Ramon, Pasqual
    L'actor s'asseu en una cadira al mig de l'escenari i demana al públic si algú té una pregunta. Pel que sembla, l'actor ha sortit a escena per participar en el col·loqui d'un espectacle que el públic ja ha vist. Com que, naturalment, ningú del públic té cap pregunta, l'actor comença a explicar anècdotes sobre la creació d'aquest espectacle i, en fer-ho, anem sabent la història de la família al voltant de la qual gira aquesta obra de teatre. Per explicar-nos la història, l'actor ensenya una fotografia. En aquesta fotografia hi apareix la seva família en un dinar a l'hort de l'avi. Pel que explica l'actor sabem que, només una hora després que algú fes aquesta foto, un diumenge de l'any 1974, la convivència familiar va saltar pels aires. Un comentari desafortunat va fer que les tensions que la família arrossegava des de la guerra afloressin. Això, sumat a una infidelitat descoberta, un ictus i un accident de circulació va fer que la realitat de la família canviés per sempre. Ara, gairebé cinquanta anys després, l'actor està acabant el col·loqui de l'espectacle que, segons ell explica, narra la història d'aquesta família.
  • Miniatura
    Obra
    Això era i no era
    (1993) Alapont Ramon, Pasqual
    Robert i Guillem han d'introduir-se a la biblioteca per recuperar un escrit contra la bibliotecària, signat amb els seus noms. Robert, durant la recerca, es perd entre les històries dels llibres: rescata una noia captiva a un vaixell pirata; és enverinat per una dona gelosa a un castell medieval; és convertit en llop al jardí d'una reina tronada; i salva la Caputxeta Vermella del vertader llop. Guillem, que vigilava de fora estant, descobreix que no havia enviat l'anònim i en entrar-hi, troba el seu amic dormint damunt un llibre obert.
  • Miniatura
    Obra
    Els viatges de Marco Polo
    (1996) Alapont Ramon, Pasqual
    El vell Marco Polo, obrint un bagul, fa present el seu viatge de joventut cap a la Xina. Esdevé conseller personal de Kublai Khan i s'enamora de la seva filla, que ha perdut la veu. Per retornar-l'hi, viatja fins a Pèrsia buscant la flor de l'arbre solitari. El seu retorn, amb l'objectiu assolit, permet desemmascarar el pervers Acmat, conseller del Khan.
  • Miniatura
    Obra
    Demà podries morir
    (2016) Alapont Ramon, Pasqual
    Nou companys d'institut es veuen afectats per les informacions que ells mateixos publiquen dels altres a una pàgina de Facebook. Els sobrenoms despectius i burletes amb què s'adrecen, i uns pares que no són capaços de comprendre els problemes emocionals dels adolescents, tensen un seguit de situacions a l'institut fins al punt que, en una batussa, un dels companys és accidentalment ferit i veu escapçats tots els seus somnis.
  • Miniatura
    Obra
    Tres tristos traumes
    (1998) Alapont Ramon, Pasqual
    Tres companys de feina acudeixen regularment (i sense saber-ho) a la consulta del mateix psiquiatre. A través de les diferents sessions anirem descobrint el present i el passat de tots tres: un present marcat per les difícils relacions laborals i per l’amor compartit per la mateixa secretària, i un passat d’adolescència traumàtica que arrosseguen sense poder-lo oblidar. Tres vides, en definitiva, tràgicament còmiques i despullades impúdicament en la consulta d’un psiquiatre que no apareix a escena.
  • Miniatura
    Obra
    Tic-Tac
    (2017) Sirera Turó, Rodolf
    Enric, director de teatre musical, té una malaltia incurable i abans de morir decideix de reunir la companyia d'actors amb què cinc anys enrere va provar d'estrenar una versió de "Pigmalió". Aquella aventura va acabar malament, sense diners i amb bona part del repartiment enfadat, especialment el fill d'Enric, Marc, que va veure's en mig d'un triangle amorós de Sandra, la seva parella, i el mateix Enric. Ara, des del llit d'un hospital, Enric mirarà de fer les paus amb els que l'envolten, i de transmetre al seu fill la importància de crear ficcions i compartir-les per poder conviure els uns amb els altres.