Carles Batlle Jordà
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Barcelona, 1963. Escriptor, assagista i professor de dramatúrgia a la UAB i a l'Institut del Teatre. Va començar a escriure el 1994. Les seves obres han estat sovint premiades i traduïdes i editades a altres llengües. També ha treballat en l'àmbit de la direcció i la dramatúrgia d'espectacles.
Nom
19 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 10 de 19
Obra Combat : Paisatge per a després d'una batalla(1995) Batlle Jordà, CarlesDesprés de la mort del seu marit, una dona es veu obligada a exercir la prostitució per tal de sobreviure en una ciutat dominada per una altra ètnia (o religió, o llengua). Un quadre pre-rafaelita, que reprodueix la imatge d'una dona dins d'una barca, comparteix la seva solitud. Des de l'interior del quadre, un soldat, que ha estat el primer client de la dona, relata els seus records més immediats.Obra Zoom(2019-04) Batlle Jordà, Carles6 de març de 1939: la Guerra Civil s'acaba i el capità Blanch ha aturat el navili republicà. Es troba entre l’espasa i la paret: ell vol desobeir els seus superiors i la tripulació el pressiona, però un misteriosa i antiga amant l’incita a fer el contrari confessant-li el seu amor: seria l’oportunitat de començar una nova vida junts. 6 de març de 2009. Tres guionistes s’han de posar d’acord per produir un film. Els fets reals s’entrelliguen amb la història d’amor passional i prohibit mostrada en dues temporalitats. La veu en off es qüestiona tot allò que passa a escena: es tracta d’una història d’amor?Obra Trànsits(2007) Batlle Jordà, CarlesLa vida dels cinc personatges s’encreua dalt d’un tren de llarga distància que travessa Europa. Un revisor que no té més que la màquina de marcar els bitllets, acaba abusant d’una noia el dia abans que el jubilin. Un home mor a dalt del tren en braços d’una dona que el masturba per últim cop. Ella s'ha barallat amb la seva filla, víctima dels abusos del revisor. La noia, alhora, pateix la traïció del seu amant, i ambdós acabaran saltant del tren per creuar com a polissons la frontera. Els pensaments de tots els personatges es trenen, mostrant la disrupció i les contradiccions de les seves vides.Obra Les veus de Iambu(1997) Batlle Jordà, CarlesUna dona d'uns trenta-cinc anys i un home a la ratlla dels cinquanta, desconeguts però amb un objectiu comú (empendre el camí cap a les fonts de Iambu), són guiats per un jove de la zona que té el mateix destí. Per al jove és un viatge espiritual ple de ritus i símbols que explica als seus companys amb un discurs al·legòric, mític. És un discurs que sedueix a la dona i que neguiteja l'home. El posicionament de l'home enfront del guia provocarà una creixent tensió, durant el trajecte cap a les fonts, que desembocarà en un final tràgic.Obra La pilota i la formiga(2003) Batlle Jordà, CarlesUn pare intenta distreure la seva filla Berta amb una formiga que transporta una molla de pa per tal d’aconseguir, d’aquesta forma, que ella li torni una granada que ha agafat confonent-la amb una pilota. Quan finalment ho aconsegueix, envia la Berta a dins de casa perquè la seva mare li canviï els bolquers mentre ell va a passar comptes amb el veí, el seu enemic.Obra Oasi(2002) Batlle Jordà, CarlesEn algun lloc dels Pirineus, en Raixid i en Xavier van créixer plegats, malgrat la diferència racial i social que hi havia entre ells. Ara, deu anys després de la fugida d'en Xavier cap al nord d'Europa, es tornen a trobar a la casa que els va veure créixer, propietat d'en Xavier, que ha tornat sense avisar i ha trobat una situació ben diferent de la que havia deixat: en Raixid s'ha promès amb l'Aixa, viu amb ella i amb el seu avi, i té entre mans uns negocis especulatius que posen en perill la supervivència de la casa on es van criar. La turbulenta relació entre els dos amics i els ambigus records del passat marcaran aquesta darrers dies de difícil convivència.Obra Canguro(2008) Batlle Jordà, CarlesUn home explica contes a un nen a través d'una paret per mirar que deixi de plorar. Primer n'hi explica un sobre Jesús de Natzaret i un escolà que li desclava les mans, de manera que cau de morros i el renya. La criatura segueix plorant. El següent tracta d'un noi que creua tot el món a la recerca d'algú que li afirmi ser feliç. Un dia, quan ell aconsegueix ser-ho plenament, té un accident, i és amb qui ha xocat que hagués afirmat ser-ho. Ara qui plora és l'home.Obra Final feliç, (o Si <> hagués estat una pièce bien faite)(2004-01) Batlle Jordà, CarlesEs tracta de la reescriptura de Casa de nines d'Ibsen, fent els diàlegs i les accions absolutament directes. Al primer acte, ja veiem com Torvald controla les despeses de Nora, i Kristine fa la seva aparició demanant feina; Nora li explica orgullosa el que va fer quan el seu marit caigué malalt: demanar un préstec sense el seu permís, però Krogstad, el seu creditor, ha estat acomiadat per Torvald i li fa xantatge. Al segon acte, Nora ha de ballar una tarantel·la i Torvald ja ha enviat la carta per acomiadar Krogstad, que al seu torn anuncia a Nora que deixarà una carta a Torvald explicant-li-ho tot; Kristine s'adona que Krogstad és el creditor de Nora i veu una solució, ja que havien estat enamorats. Al tercer acte, Torvald es desfà en grandiloqüències buides, dient que ho arriscaria tot per ella si estigués en perill, i Nora decideix que ha de llegir la carta: la insulta, li recrimina el gest sense entendre que ho va fer salvar-lo. Just llavors, cau una segona carta: Krogstad renuncia a la seva venjança, i Torvald se sent alleugerit, amb la reputació salvada, i ho celebra desdient-se, fent com si res. Però, la Nora no és la mateixa, no descorre el mateix vel de l'obra ibseniana: acaben feliços i menjant anissos, sempre mantenint les aparences per sobre de tot.Obra Temptació(2004) Batlle Jordà, CarlesEl correlat dels fets queda exposat de manera alternada. Guillem és un antiquari que es dedica al tràfic clandestí de persones; rep a Hassan, que arriba amb la il·lusió de trobar feina i retrobar-se amb el seu antic amic, el pare de Guillem. Aixa, la filla de Hassan, irromp en la següent escena confessant-se davant de càmera a Guillem, mostrant-li el seu amor, i el seu agraïment per haver-la ajudat quan va emigrar. Es reprèn la conversa de Guillem i Hassan, que dona un gir per mostrar el mercadeig, el tràfic i tot allò brut i clandestí del deute que Hassan contrau. Aixa, desconsolada, narra els fets: al pis de Guillem es troba amb Hassan, el seu pare, que creia mort. El desbordament emocional és excessiu. Hassan cau del balcó sense barana, i Aixa sent la necessitat de no ajudar-lo, de deixar-lo morir. Un cop arriba Guillem, aquest la protegeix de la policia ja que no té papers, i Aixa entrega el seu amor absolut a Guillem. Guillem, al seu torn, veu la complicitat entre Aixa i Hassan i se sent estafat, just ara que havia decidit casar-s’hi i entregar-s’hi completament.Obra Perseu(2013) Batlle Jordà, CarlesArístocles, fent de ventríloc com a veu narradora i desdoblat 3 vegades ell mateix, essent alhora titella i titellaire, explica al públic sinerenc, que va comentant la jugada, el mite de Perseu: Acrisi, rei d'Argos, sap per l'oracle que el seu futur net el matarà. Així doncs, tanca la seva filla Dànae en una torre; però, Zeus, encisat, es converteix en una pluja d'or i penetra la cambra, caient sobre la princesa i concebent Perseu. Acrisi, un dia, sent plorar el nen, i, enfadat, fa llençar net i filla al mar dins una caixa de fusta. Però els corrents els portaran a Sèrifos. Perseu, ja fet un home, promet a Polidectes el cap de la Gorgona Medusa. Hermes li deixarà una espasa corba, i Atena un escut brunyit, però haurà d’anar a veure les Graees, germanes de les Gorgones. Les venç enginyosament: li diuen on trobar Medusa i li donen un casc invisibilitzador, unes sandàlies alades i un sarró màgic per posar el cap del monstre. Perseu matarà Medusa, i de tornada cap a casa salvarà, a Etiòpia, la princesa Andròmeda del drac a qui el seu pare l’ha ofert, matant-lo en ensenyar-li la testa de Medusa, que petrifica. Un cop retornat a casa, decideixen juntament amb Dànae retrobar-se amb Acrisi, ja vell, i fer les paus. Quan arriben coincideix que se celebren uns jocs. Perseu hi participa i deixa tothom bocabadat, llança el disc tan lluny que va a parar entremig del públic, sobre un ancià: Acrisi, encara desconfiat, s’havia camuflat entre la massa. L’oracle es compleix, però alhora, com bé diu Arístocles, “els homes sempre som responsables dels nostres actes”.